Es mostren 88940 resultats

■ executiu
| executiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">executiu</title>

Partició sil·làbica: e_xe_cu_tiu
Etimologia: del b. ll. exsecutivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que procedeix a l’execució. Via executiva.
  2. adjectiu dret processal
    1. Que té força executiva.
    2. judici executiu Procediment sumari a través del qual els creditors fan efectius els crèdits que consten en títols o documents mercantils o civils que porten aparellada execució.
  3. adjectiu dret Relatiu o pertanyent a l’execució de les lleis, dels acords, etc. Poder executiu. Comitè executiu.
  4. masculí i femení Persona o òrgan que té al seu càrrec l’execució de les lleis, de les ordres, dels acords, etc.
  5. femení Junta directiva d’una associació.
  6. masculí i femení Membre de la direcció d’una empresa comercial.

■ executiu
| executiva

adjectiu Que procedeix a l’execució Via executiva adjectiu dret processal Que té força executiva judici executiu Procediment sumari a través del qual els creditors fan efectius els crèdits que consten en títols o documents mercantils o civils que porten aparellada execució adjectiu dret Relatiu o pertanyent a l’execució de les lleis, dels acords, etc Poder executiu Comitè executiu masculí i femení Persona o òrgan que té al seu càrrec l’execució de les lleis, de les ordres, dels acords, etc femení Junta directiva d’una associació masculí i femení Membre de la direcció d’una empresa comercial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ executivament

■ executivament

adverbi D’una manera executiva, sense dilacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ executor
| executora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">executor</title>

Etimologia: del b. ll. exsecutor, -ōris, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení Que executa.
  2. masculí antigament dret Persona o ministre que practicava una execució i un cobrament per ordre del jutge.
  3. executor de la justícia dret penal Botxí.
  4. executor testamentari (o simplement testamentari masculí i femení) dret Marmessor.

■ executor
| executora

adjectiu i masculí i femení Que executa masculí antigament dret Persona o ministre que practicava una execució i un cobrament per ordre del jutge executor de la justícia dret penal Botxí executor testamentari o simplement testamentari masculí i femení dret Marmessor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ executori
| executòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">executori</title>

Etimologia: del b. ll. exsecutorius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu dret Que legalment ha d’ésser executat.
  2. adjectiu dret Que dona el dret d’executar o de fer executar. Sentència executòria.
  3. femení Títol en què consta la noblesa d’una persona o d’una família.
  4. femení dret
    1. Document públic i solemne en què és consignada una sentència ferma.
    2. Ordre tramesa per un tribunal o un jutge que ha dictat una sentència a un inferior, comissionant-lo perquè en practiqui les diligències d’execució.

■ executori
| executòria

adjectiu dret Que legalment ha d’ésser executat adjectiu dret Que dona el dret d’executar o de fer executar Sentència executòria femení Títol en què consta la noblesa d’una persona o d’una família femení dret Document públic i solemne en què és consignada una sentència ferma Ordre tramesa per un tribunal o un jutge que ha dictat una sentència a un inferior, comissionant-lo perquè en practiqui les diligències d’execució
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ executorial

■ executorial

adjectiu Dit del document que comprèn una executòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exedra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exedra</title>

Etimologia: del ll. exĕdra, i aquest, del gr. exédra, íd.
    femení arquitectura
  1. Part d’un edifici situada a l’interior o al mig d’un jardí i destinada a la conversa.
  2. Absis amb columnes, més o menys obert o descobert, d’una gran sala o d’un jardí.

■ exedra

femení arquitectura Part d’un edifici situada a l’interior o al mig d’un jardí i destinada a la conversa Absis amb columnes, més o menys obert o descobert, d’una gran sala o d’un jardí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exegesi

■ exegesi

femení Exposició, explanació d’un text especialment Bíblia Disciplina teològica que estudia científicament la Bíblia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exegeta

■ exegeta

masculí i femení Persona dedicada a l’exegesi per extensió Crític d’una obra d’art
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exegètic
| exegètica

■ exegètic
| exegètica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’exegesi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exempció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exempció</title>

Partició sil·làbica: e_xemp_ci_ó
Etimologia: del ll. exemptio, -ōnis, íd. 1a font: 1517
    femení
    1. Acció d’eximir;
    2. l’efecte.
  2. dret canònic Privilegi concedit per la Santa Seu en virtut del qual certs ordes religiosos i certs convents queden sostrets de la jurisdicció de l’ordinari local i sotmesos directament al papa.

■ exempció

femení Acció d’eximir l’efecte dret canònic Privilegi concedit per la Santa Seu en virtut del qual certs ordes religiosos i certs convents queden sostrets de la jurisdicció de l’ordinari local i sotmesos directament al papa
Informació complementària
Traducció