Es mostren 88940 resultats

■ exercitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exercitar</title>

Etimologia: del ll. exercitare, freqüentatiu de exercēre ‘exercir’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer treballar d’una manera adequada algú o alguna cosa, per fer-li adquirir, desenvolupar o conservar una aptesa, una facultat, una habilitat, etc.
    2. pronominal Exercitar-se a saltar obstacles.
  2. transitiu Fer treballar d’una manera adequada una facultat activa per desenvolupar-la o conservar-la. Exercitar la intel·ligència.
  3. transitiu
    1. antigament Exercir, posar en pràctica, un dret, un càrrec, etc.
    2. dret Fer ús d’un dret.

■ exercitar

verb transitiu Fer treballar d’una manera adequada algú o alguna cosa, per fer-li adquirir, desenvolupar o conservar una aptesa, una facultat, una habilitat, etc pronominal Exercitar-se a saltar obstacles transitiu Fer treballar d’una manera adequada una facultat activa per desenvolupar-la o conservar-la Exercitar la intelligència transitiu antigament Exercir, posar en pràctica, un dret, un càrrec, etc dret Fer ús d’un dret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

exercitatori


<title type="display">exercitatori</title>

Etimologia: del ll. ecl. exercitatorius, -a, -um ‘que serveix per a fer exercici’
masculí catolicisme Llibre que servia de guia en l’oració metòdica i en la pràctica dels exercicis espirituals.

exercitatori

masculí catolicisme Llibre que servia de guia en l’oració metòdica i en la pràctica dels exercicis espirituals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exèresi

■ exèresi

femení medicina Separació natural, accidental o quirúrgica d’una part del cos
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exerg

■ exerg

masculí numismàtica Part d’una moneda o medalla, sota l’emblema o la figura, on cap o hi ha una llegenda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exergia

■ exergia

femení termodinàmica Màxim treball útil que és possible d’obtenir d’una transformació termodinàmica
Gran Diccionari de la llengua catalana

exergònic
| exergònica

exergònic
| exergònica

adjectiu bioquímica Dit del procés que allibera energia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exestipulat
| exestipulada

■ exestipulat
| exestipulada

adjectiu botànica Sense estípules
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exfoliable

■ exfoliable

adjectiu Que es pot exfoliar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exfoliació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">exfoliació</title>

Partició sil·làbica: ex_fo_li_a_ci_ó
Etimologia: de exfoliar
    femení
    1. Acció d’exfoliar o d’exfoliar-se;
    2. l’efecte.
  2. geologia Capacitat o tendència que tenen les roques a trencar-se amb més facilitat al llarg d’uns plans paral·lels.
  3. metal·lúrgia Defecte que presenten certes peces metàl·liques laminades caracteritzat pel fet de desfer-se en làmines.
  4. cristal·lografia Propietat que tenen certs cristalls de trencar-se en superfícies paral·leles a una cara cristal·lina possible.
  5. patologia
    1. Eliminació, en forma de petites làmines, de trossos de teixit necròtic.
    2. Destrucció de les capes superficials de l’epidermis.

■ exfoliació

femení Acció d’exfoliar o d’exfoliar-se l’efecte geologia Capacitat o tendència que tenen les roques a trencar-se amb més facilitat al llarg d’uns plans parallels metallúrgia Defecte que presenten certes peces metàlliques laminades caracteritzat pel fet de desfer-se en làmines cristallografia Propietat que tenen certs cristalls de trencar-se en superfícies paralleles a una cara cristallina possible patologia Eliminació, en forma de petites làmines, de trossos de teixit necròtic Destrucció de les capes superficials de l’epidermis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exfoliar

■ exfoliar

verb transitiu Dividir una cosa en escates, en làmines pronominal Certs minerals s’exfolien quan s’escalfen
Informació complementària
Traducció