Es mostren 88940 resultats

■ exterminar

■ exterminar

verb transitiu Destruir fins a l’últim extirpar Exterminar les mosques amb un insecticida Els indis foren exterminats pels europeus figuradament Exterminar els vicis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extermini

■ extermini

masculí Acció d’exterminar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extern
| externa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">extern</title>

Etimologia: del ll. externus, -a, -um, íd., substitut de extĕrus i de la mateixa arrel (v. extra) 1a font: s. XIII
  1. adjectiu
    1. Situat enfora, que ve de fora. Les causes externes d’una malaltia.
    2. Que obra a l’exterior. Medicament d’ús extern.
    3. No intrínsec o essencial.
  2. adjectiu i masculí i femení ensenyament Dit de l’alumne que només roman al col·legi a les hores de classe (s’oposa a intern).
  3. adjectiu geologia En tectònica, en referir-se a una cadena muntanyosa, dit de les zones originàriament pròximes a l’avantpaís.

■ extern
| externa

adjectiu Situat enfora, que ve de fora Les causes externes d’una malaltia Que obra a l’exterior Medicament d’ús extern No intrínsec o essencial adjectiu i masculí i femení ensenyament Dit de l’alumne que només roman al collegi a les hores de classe s’oposa a intern adjectiu geologia En tectònica, en referir-se a una cadena muntanyosa, dit de les zones originàriament pròximes a l’avantpaís
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ externalisme

■ externalisme

masculí filosofia Teoria que sosté que el desenvolupament i la direcció del coneixement científic venen determinats essencialment per circumstàncies de tipus social, econòmic o polític
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ externament

■ externament

adverbi Per la part de fora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ externat

■ externat

masculí ensenyament Escola que només té alumnes externs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

exteroceptiu
| exteroceptiva


<title type="display">exteroceptiu</title>

Partició sil·làbica: ex_te_ro_cep_tiu
    adjectiu fisiologia
  1. Relatiu o pertanyent a les àrees de distribució dels òrgans receptors.
  2. sensibilitat exteroceptiva Conjunt de sensacions recollides per mitjà de les terminacions nervioses situades a la perifèria (pell i mucoses).

exteroceptiu
| exteroceptiva

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a les àrees de distribució dels òrgans receptors sensibilitat exteroceptiva Conjunt de sensacions recollides per mitjà de les terminacions nervioses situades a la perifèria pell i mucoses
Gran Diccionari de la llengua catalana

exteroceptor
| exteroceptora

exteroceptor
| exteroceptora

adjectiu i masculí fisiologia Dit del receptor situat a la pell i a les mucoses que recull els estímuls que formen la sensibilitat exteroceptiva
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ exterritorial

■ exterritorial

adjectiu Enfora dels límits d’un territori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ extinció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">extinció</title>

Partició sil·làbica: ex_tin_ci_ó
Etimologia: del ll. exstinctio, -ōnis, íd. 1a font: 1487
    femení
    1. Acció d’extingir o extingir-se;
    2. l’efecte.
    1. dret Cessació dels efectes d’un acte o d’una relació jurídica i de la possibilitat de produir-ne, si encara hom no hagués començat a fer-ho.
    2. extinció de la relació laboral dret del treball Cessació definitiva dels efectes de la relació motivada per alguna causa independent de la voluntat de les parts, dependent d’aquesta voluntat o derivada de les condicions del contracte.
    3. extinció de la responsabilitat penal dret penal Cessació dels efectes de la pena per la intervenció de determinades circumstàncies posteriors a la comissió del delicte.
    4. extinció de les obligacions dret civil Mode establert per la llei o per la voluntat dels subjectes interessats segons el qual deixa de produir els seus efectes una relació jurídica ja constituïda.
  3. biologia Desaparició d’una espècie o d’un tàxon que presenta una línia evolutiva determinada. Algunes espècies de rinoceront es troben en perill d’extinció.
  4. cristal·lografia Fenomen pel qual, en un microscopi petrogràfic, la llum que travessa un mineral no arriba a l’ocular, per tal com les direccions de vibració dels raigs ordinari i extraordinari del mineral anisòtrop són paral·lels a les direccions de vibració de les polars.
  5. física En una radiació composta, desaparició d’algunes longituds d’ona causada per absorció, interferència o polarització.
  6. extinció interestel·lar astronomia Reducció de la brillantor dels astres que s’esdevé, per absorció o difusió, en travessar la seva llum el medi interestel·lar.

■ extinció

femení Acció d’extingir o extingir-se l’efecte dret Cessació dels efectes d’un acte o d’una relació jurídica i de la possibilitat de produir-ne, si encara hom no hagués començat a fer-ho extinció de la relació laboral dret del treball Cessació definitiva dels efectes de la relació motivada per alguna causa independent de la voluntat de les parts, dependent d’aquesta voluntat o derivada de les condicions del contracte extinció de la responsabilitat penal dret penal Cessació dels efectes de la pena per la intervenció de determinades circumstàncies posteriors a la comissió del delicte extinció…
Informació complementària
Traducció