Es mostren 88939 resultats

■ facturació

■ facturació

femení economia Acció de facturar Quantitat total facturada en un període determinat La facturació de l’empresa ha pujat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facturador
| facturadora

■ facturador
| facturadora

adjectiu i masculí i femení Que factura màquina facturadora o simplement facturadora màquines i instruments d’oficina Màquina comptable emprada per a la confecció de factures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facturar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">facturar</title>

Etimologia: de factura 1a font: s. XX, Oller
    verb transitiu
  1. Fer, fabricar.
  2. economia
    1. Fer constar en factures les mercaderies girades.
    2. màquina de facturar Màquina facturadora.
  3. transports Enregistrar equipatges, mercaderies, etc., en un centre d’expedició (estació de ferrocarrils, companyia naval, aeroport, etc.), per tal que siguin tramesos a llur destinació.

■ facturar

verb transitiu Fer, fabricar economia Fer constar en factures les mercaderies girades màquina de facturar Màquina facturadora transports Enregistrar equipatges, mercaderies, etc, en un centre d’expedició estació de ferrocarrils, companyia naval, aeroport, etc, per tal que siguin tramesos a llur destinació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facturatge

■ facturatge

masculí comptabilitat Operació administrativa per la qual una empresa encomana a una entitat intermèdia el cobrament dels crèdits comercials o de les factures pendents en la data de llur venciment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fàcula

■ fàcula

femení astronomia Filament brillant que s’eleva sobre la fotosfera solar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facultar

■ facultar

verb transitiu Donar facultat per a fer alguna cosa L’has facultat per a disposar lliurement de tots els cabals Un títol que faculta per a exercir la medicina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facultat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">facultat</title>

Etimologia: del ll. facultas, -ātis, íd., der. de l’arcaic facul, després facĭlis ‘fàcil’ 1a font: s. XV, Curial
    femení
    1. Capacitat, aptitud natural per a fer o sentir. La facultat de pensar, de sentir, de voler.
    2. Poder, dret, de fer alguna cosa. La llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns. Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada.
    3. plural Conjunt de condicions físiques i psíquiques d’un individu requerides per a fer alguna cosa. Un atleta en plenitud de facultats. Facultats mentals.
  2. [abreviatura fac.] ensenyament
    1. antigament Ciència o art ensenyada en les universitats o les escoles superiors i corresponent a cadascuna de llurs facultats.
    2. Conjunt de departaments i de seccions que formen una unitat d’ensenyament superior, integrat amb altres dins una universitat o una escola superior.
    3. Conjunt de doctors i altres professors i d’alumnes que integren una facultat.
    4. Edifici d’una facultat.

■ facultat

femení Capacitat, aptitud natural per a fer o sentir La facultat de pensar, de sentir, de voler Poder, dret, de fer alguna cosa La llei li dona la facultat de disposar lliurement de tots els seus béns Facultat plena, lliure, entera, incondicionada, limitada plural Conjunt de condicions físiques i psíquiques d’un individu requerides per a fer alguna cosa Un atleta en plenitud de facultats Facultats mentals abreviatura fac ensenyament antigament Ciència o art ensenyada en les universitats o les escoles superiors i corresponent a cadascuna de llurs facultats Conjunt de departaments i de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facultatiu
| facultativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">facultatiu</title>

Partició sil·làbica: fa_cul_ta_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. facultatus, -a, -um, participi de facultare 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la facultat d’algú.
    2. Deixat a la facultat d’altri (per oposició a obligat). Aplicació facultativa d’una regla. Disposició facultativa d’una llei.
    3. Dit de l’examen practicat per una persona facultada tècnicament o legalment.
    4. biologia Que pot viure sota diferents condicions ambientals.
    1. masculí i femení Persona que professa alguna facultat, que té títol legal per a exercir una professió científica o tècnica.
    2. masculí i femení especialment Metge.
    3. adjectiu Relatiu o pertanyent al metge. Fer llit per prescripció facultativa.

■ facultatiu
| facultativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a la facultat d’algú Deixat a la facultat d’altri per oposició a obligat Aplicació facultativa d’una regla Disposició facultativa d’una llei Dit de l’examen practicat per una persona facultada tècnicament o legalment biologia Que pot viure sota diferents condicions ambientals masculí i femení Persona que professa alguna facultat, que té títol legal per a exercir una professió científica o tècnica masculí i femení especialment Metge adjectiu Relatiu o pertanyent al metge Fer llit per prescripció facultativa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facultativament

■ facultativament

adverbi D’una manera facultativa Segons els principis o regles d’una facultat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ facúndia

■ facúndia

femení Elocució fàcil i abundant
Informació complementària
Traducció