Es mostren 88939 resultats

■ falsament2

■ falsament2

adverbi D’una manera falsa, amb falsedat Vegeu també falsament 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsar

■ falsar

verb transitiu antigament Falsificar antigament Falsejar filosofia Provar la no-adequació a la realitat d’una proposició, la falsedat d’una tesi, etc contraposat a verificar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsari
| falsària

■ falsari
| falsària

masculí i femení dret Persona que fa una falsedat Falsificador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsedat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falsedat</title>

Etimologia: de fals 1a font: 1490, Tirant
    femení
  1. Qualitat de fals. La falsedat d’una prova. És un home tot falsedat. Això demostra la seva falsedat.
    1. Acció o afirmació falsa. Dir falsedats.
    2. dret Ocultació o alteració maliciosa de la veritat amb la intenció de produir algun efecte jurídic capaç de lesionar els béns d’un tercer.

■ falsedat

femení Qualitat de fals La falsedat d’una prova És un home tot falsedat Això demostra la seva falsedat Acció o afirmació falsa Dir falsedats dret Ocultació o alteració maliciosa de la veritat amb la intenció de produir algun efecte jurídic capaç de lesionar els béns d’un tercer
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsejament

■ falsejament

masculí Acció de falsejar l’efecte
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsejar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falsejar</title>

Homòfon: falcejar
Etimologia: de fals
    verb
  1. transitiu Alterar una cosa tornant-la falsa, no conforme a la veritat, a la justesa, a l’exactitud. Falsejar la paraula donada. Falsejar els fets. Els micròfons falsegen la veu.
  2. intransitiu música Dissonar una corda d’un instrument de les altres.
  3. falsejar la vista (o la cara) (a algú)
    1. No mirar-lo a la cara.
    2. Fer com aquell qui no el veu o no el coneix.

■ falsejar

verb transitiu Alterar una cosa tornant-la falsa, no conforme a la veritat, a la justesa, a l’exactitud Falsejar la paraula donada Falsejar els fets Els micròfons falsegen la veu intransitiu música Dissonar una corda d’un instrument de les altres falsejar la vista o la cara a algú No mirar-lo a la cara Fer com aquell qui no el veu o no el coneix
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falset


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">falset</title>

Etimologia: de fals 1a font: 1575, DPou.
    masculí música
  1. Tècnica de cant destinada a obtenir una veu masculina de registre entre contralt i soprano, d’una sonoritat molt pura i potent.
  2. Veu artificial i estrafeta d’home situada per sobre dels registres normals masculins, que el cantant utilitza esporàdicament per a produir efectes còmics.

■ falset

masculí música Tècnica de cant destinada a obtenir una veu masculina de registre entre contralt i soprano, d’una sonoritat molt pura i potent Veu artificial i estrafeta d’home situada per sobre dels registres normals masculins, que el cantant utilitza esporàdicament per a produir efectes còmics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ falsetà
| falsetana

■ falsetà
| falsetana

adjectiu i masculí i femení De Falset Priorat
Gran Diccionari de la llengua catalana

falsetenc
| falsetenca

falsetenc
| falsetenca

adjectiu i masculí i femení Falsetà
Gran Diccionari de la llengua catalana

falsetista

falsetista

masculí i femení música Cantant que utilitza la tècnica del falset