Es mostren 88939 resultats

■ fiador2
| fiadora

■ fiador2
| fiadora

masculí i femení Persona que fia especialment dret Persona que fa fiança, fiançador Vegeu també fiador 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fiala

fiala

femení Fiola
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiàlid

■ fiàlid

masculí botànica Conidiocist en forma d’ampolla
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fiança</title>

Partició sil·làbica: fi_an_ça
Etimologia: de fiar 1a font: s. XIII, Desclot
    femení
    1. Acció de fiar o fiar-se.
    2. Fe, confiança. És un home en qui tinc una gran fiança.
  2. dret civil
    1. Penyora o garantia que hom dona en seguretat que hom complirà una obligació.
    2. Obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d’una obligació principal, tant si és feta en dipòsit de diner com per mitjà de penyora, hipoteca o garantia real, o bé per la seguretat donada per una altra persona.
    3. fiança carcellera Fiança que hom dona per respondre que algú que ha estat alliberat es presentarà sempre que li ho manin.
    4. fiança d’arrelament Fiança que hom dona hipotecant béns immobles.
    5. fiança de la faç Fiança que respon del reu en allò que es refereix a totes les obligacions reals i personals.
    6. fiança d’estar a dret Fiança que dona un tercer responent que el demandat es presentarà a la crida del jutge sempre que aquest li ho mani.

■ fiança

femení Acció de fiar o fiar-se Fe, confiança És un home en qui tinc una gran fiança dret civil Penyora o garantia que hom dona en seguretat que hom complirà una obligació Obligació subsidiària contreta per assegurar el compliment d’una obligació principal, tant si és feta en dipòsit de diner com per mitjà de penyora, hipoteca o garantia real, o bé per la seguretat donada per una altra persona fiança carcellera Fiança que hom dona per respondre que algú que ha estat alliberat es presentarà sempre que li ho manin fiança d’arrelament Fiança que hom dona hipotecant béns immobles fiança de la faç…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiançador
| fiançadora

■ fiançador
| fiançadora

masculí i femení dret Persona que fa fiança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiançament

■ fiançament

masculí dret Acció de fiançar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiançar

■ fiançar

verb transitiu dret Donar fiança
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fiar</title>

Partició sil·làbica: fi_ar
Compareu: l’acc. 2 amb refiar-se
Etimologia: del ll. vg. *fidāre, alteració del ll. fīdĕre ‘fiar, confiar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Lliurar alguna cosa a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat; confiar. Li vaig fiar un secret.
    2. Vendre sense cobrar al comptat. En aquella botiga no fien.
  2. pronominal Tenir confiança (en algú o en alguna cosa). Si no te’n fies, no ho facis. Et pots fiar d’aquesta corda, que és molt resistent. No es fia ni del que veu. Ens en podem fiar, perquè no sol dir mentida.
  3. intransitiu Confiar.
  4. dret
    1. transitiu Fiançar.
    2. intransitiu Fer fermances, declarar-se fiador o pagador.

■ fiar

verb transitiu Lliurar alguna cosa a la fe d’algú comptant amb la seva fidelitat confiar Li vaig fiar un secret Vendre sense cobrar al comptat En aquella botiga no fien pronominal Tenir confiança en algú o en alguna cosa Si no te’n fies, no ho facis Et pots fiar d’aquesta corda, que és molt resistent No es fia ni del que veu Ens en podem fiar, perquè no sol dir mentida intransitiu Confiar dret transitiu Fiançar intransitiu Fer fermances, declarar-se fiador o pagador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fiasco

■ fiasco

masculí Poc èxit, especialment d’un autor o d’un artista, prop del públic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ fíat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">fíat</title>

Partició sil·làbica: fí_at
Etimologia: expressió ll., ‘que sigui fet, que es faci’, 3a pers. pres. subj. del ll. fieri, veu passiva de facere ‘fer’, inspirat en la frase bíblica del Gènesi, en la versió llatina, fiat lux ‘que es faci la llum’, pronunciada pel Creador
    masculí
  1. Consentiment que hom dona perquè una cosa tingui efecte.
  2. antigament Fórmula usada per a aprovar els exercicis dels qui pretenien de fer-se escrivans.

■ fíat

masculí Consentiment que hom dona perquè una cosa tingui efecte antigament Fórmula usada per a aprovar els exercicis dels qui pretenien de fer-se escrivans
Traducció