<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">figa</title>
Accessory
Etimologia: del ll. vg. i td. fīca, íd., i també pl. neutre, ‘figues’, en substitució del ll. cl. fīcus ‘figa, figuera’ 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
-
femení
- botànica Siconi de la figuera, piriforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.
- figa borda botànica Cabrafiga.
- figa dels hotentots botànica Fruit comestible del bàlsam.
- figa de moro (o de pala) botànica Fruit de la figuera de moro.
- figa paratjal botànica Varietat de figa de color blanc o groc, amb ratlles verdoses o fosques, grossa, de pell prima i de molsa groguenca i aigualosa.
- figa seca alimentació, indústries alimentàries Figa que, un cop collida, ha estat sotmesa a la dessecació perquè sigui més rica en sucres.
- femení per analogia Ampolleta ventruda de forma semblant a una figa.
- adjectiu i masculí i femení figuradament Dit de la persona fluixa, excessivament delicada; fleuma.
- femení vulgarment Parts genitals externes de la dona.
- femení botànica Bossa.
- això són figues d’un altre paner figuradament Expressió usada per a manifestar que allò que un altre diu difereix del que ha dit abans o d’allò que hom creia, imaginava, deduïa, etc.
- com ara plouen figues Expressió usada com a comentari sarcàstic per a manifestar que hom no creu o considera del tot impossible una cosa que un altre assegura.
-
fer figa
figuradament
- Fallar o fallir. Les cames em fan figa.
- per extensió Fallir, deixar de funcionar, destrossar-se, un vehicle, una màquina, un edifici, etc.
- figuradament Fer fallida, no reeixir; fracassar. El negoci ha fet figa.
- fer la figa (a algú) figuradament Fer-li un gest d’escarn consistent a mostrar el puny clos amb el dit gros sortint entre l’índex i el del mig.
- mig figa mig raïm figuradament En un estat d’indecisió, en una situació no clarament definida, etc. Està mig figa mig raïm.
- pesar figues figuradament Fer becaines, endormiscar-se.