Es mostren 88939 resultats

flabioler
| flabiolera

flabioler
| flabiolera

flac
| flaca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flac</title>

Accessory
Etimologia: del ll. flaccus, -a, -um ‘fluix, flàccid’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu De poques carns; magre. Estar flac.
    1. adjectiu Sense força, sense vigor, sense ànims; feble. Flac de cames. Flac de cap. Flac de memòria. L’home és flac i sovint cedeix a la temptació. Un puntal flac. Una branca flaca. Un argument flac.
    2. masculí Part flaca d’una cosa, allò en què algú o alguna cosa flaqueja.
    3. femení Debilitat, inclinació. Llegir és la seva flaca.
  2. adjectiu i masculí indústria surera Dit del suro, tap o carrac de poca qualitat.

flac
| flaca

flaçà
| flaçana

flaçà
| flaçana

flacament

flacament

flaçanenc
| flaçanenca

flaçanenc
| flaçanenca

flàccid
| flàccida

flàccid
| flàccida

flacciditat

flacciditat

flacor

flacor

flacourtiàcies


<title type="display">flacourtiàcies</title>

Accessory
Partició sil·làbica: fla_cour_ti_à_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de parietals que comprèn plantes tropicals, generalment llenyoses, amb fulles alternes i estipulades, flors actinomorfes i fruits bacciformes o capsulars.
  2. singular Planta de la família de les flacourtiàcies.

flacourtiàcies

flagel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">flagel</title>

Accessory
Etimologia: del ll. flagellum ‘fuet’
Body
    masculí
  1. citologia Prolongació citoplasmàtica filiforme, llarga i contràctil, única o múltiple, que serveix com a òrgan de la locomoció en protozous, gàmetes mòbils, bacteris, etc.
  2. entomologia Antena dels insectes tret del primer artell o escap.

flagel