Es mostren 88940 resultats

■ foraviament

■ foraviament

masculí Acció de foraviar o foraviar-se l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ foraviar

■ foraviar

verb transitiu i pronominal Desencaminar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ foraviler
| foravilera

■ foraviler
| foravilera

adjectiu Que viu en una casa fora vila
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

fòrbia

fòrbia

femení botànica Herba de fulla ampla, no graminoide
Gran Diccionari de la llengua catalana

forbiana

forbiana

femení zoologia Clavellina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forbir

■ forbir

verb transitiu Polir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forc</title>

Etimologia: deriv. regressiu per masculinització 1a font: s. XIII
    masculí
  1. Distància entre els extrems dels dits polze i índex formant angle recte, la qual serveix de mida.
  2. Trena de joncs, espart, etc., on hom subjecta per les cues una partida d’alls, de cebes, etc.

■ forc

masculí Distància entre els extrems dels dits polze i índex formant angle recte, la qual serveix de mida Trena de joncs, espart, etc, on hom subjecta per les cues una partida d’alls, de cebes, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ forca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">forca</title>

Etimologia: del ll. fŭrca, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. agricultura Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, etc., palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, etc.
    2. oficis manuals Pal acabat en un extrem en dues puntes que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn.
    3. oficis manuals Barra de fusta que per un extrem és bifurcada i que serveix als vidriers per a agafar i transportar peces que tinguin coll.
    1. dret penal Instrument consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, en el qual hom penjava els condemnats a mort.
    2. història del dret Pal amb dues puntes i un travesser que hom ajustava al coll del reu al qual volia causar afront, el qual era passejat pel botxí o el saig pels carrers i les places de la població.
  3. a la quinta forca Molt lluny. S’estan a la quinta forca. Ves-te’n a la quinta forca!
  4. passar per les forques caudines figuradament Ésser obligat a suportar unes condicions humiliants.

■ forca

femení agricultura Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, etc, palla, fems, etc, agafar i carregar garbes, etc oficis manuals Pal acabat en un extrem en dues puntes que els forners empren per a ficar la llenya dins el forn oficis manuals Barra de fusta que per un extrem és bifurcada i que serveix als vidriers per a agafar i transportar peces que tinguin coll dret penal Instrument consistent en dos pals clavats al sòl o sobre una tarima amb un altre pal travesser a la part superior, o bé en dos pals en forma de 7 o de T, en el qual hom penjava…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ força1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">força</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. td. fŏrtĭa, íd., pl. neutre de fortis, -e ‘fort’; substitut del ll. cl. vis ‘força, vigor’ 1a font: 1075
    femení
    1. Potència del qui o d’allò que és fort, capacitat física, moral o intel·lectual d’obrar o resistir, de produir un efecte. La força muscular d’un home. És un home de molta força. Els bous, les màquines, el vent, tenen força. Tinc força per a sostenir-ho, però no per a alçar-ho. Li manca força de voluntat. La força d’un àcid. La força del costum. La força de les armes.
    2. Intensitat. La força d’un cop. La força d’una passió.
    3. Grau de concentració d’un vi, d’un licor, etc. Aquest claret té molta força.
    4. forces productives economia Conjunt de mitjans de producció (primeres matèries, força de treball i instruments de treball) i d’experiència acumulada en la realització del procés de producció disponibles en un moment i en un sistema econòmic determinats.
  2. plural
    1. Vigor natural de l’home, d’un animal. Em faig vell: perdo les forces.
    2. figuradament Vaig protestar amb totes les forces.
    1. Emprament de la força per a fer o aconseguir alguna cosa. Ajuda’m a tancar la maleta: tinc el braç consentit i no puc fer força.
    2. especialment Emprament de la força per a constrènyer la voluntat d’altri. Contra la força no hi ha res a fer. La raó no vol força.
    3. a força de locució prepositiva Emprant insistentment un mitjà. Ho ha aconseguit a força de diners. A força de treballar. A força de precs, de renys.
    4. a la (o per) força Cedint a la força, contra voluntat. Si no ho has fet de grat, ho hauràs de fer per força. No el feu menjar per força.
    5. per força Necessàriament. Aquests escàndols han de commoure per força l’opinió pública. Per força li ha d’agradar: és preciós.
    6. per força els pengen (o van a galeres, o va el moro a missa) Refrany que es diu referint-se a coses que un es veu obligat a fer sense tenir-ne ganes.
  4. construcció i organització militar
    1. Fortalesa, edifici fortificat.
    2. Part fortificada d’una població.
  5. dret
    1. Una de les causes que vicien la validesa dels actes.
    2. Vigor natural de l’home emprat sobre les coses, l’ús del qual fa que es qualifiqui de robatori l’apoderament d’una cosa moble amb ànim de lucre.
    3. dret canònic Greuge que fa un jutge o un oficial eclesiàstic quan usurpa una jurisdicció per a conèixer d’una causa o quan es nega a donar el dret d’apel·lació.
    4. força de llei Caràcter obligatori semblant al de la llei.
    5. força major Circumstància imprevisible o inevitable que eximeix del compliment d’una obligació.
    6. recurs de força Reclamació jurisdiccional que mou un jutge civil a un d’eclesiàstic considerant que aquest darrer no té jurisdicció per a conèixer d’una matèria determinada.
  6. física
    1. [símbol F] Causa capaç de modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos o de produir-li deformacions.
    2. força central Força que, en actuar sobre un punt material, és sempre dirigida a un mateix punt O de l’espai.
    3. força centrífuga Força d’inèrcia corresponent al moviment circular uniforme.
    4. força centrípeta Força que actua sobre un punt material quan aquest descriu un moviment circular uniforme.
    5. força conservativa Força per a la qual és possible de definir un potencial de manera que, quan un cos hi és sotmès, la suma de les energies cinètica i potencial del cos es manté constant.
    6. força de Coriolis Força fictícia fc, similar a la d’inèrcia, que apareix en aplicar la segona llei de Newton als sistemes de referència que giren respecte als sistemes inercials.
    7. força de Lorentz Força total que actua sobre una càrrega elèctrica en el si d’un camp electromagnètic.
    8. força d’inèrcia Força fictícia f, que per comoditat hom introdueix a l’hora de resoldre certs problemes dinàmics.
    9. força electroestàtica Força, dita també de Coulomb, que s’exerceix entre dues càrregues elèctriques en repòs.
    10. força gravitatòria Força atractiva que s’exerceix entre dues masses.
    11. força magnètica Força que s’exerceix entre càrregues elèctriques en moviment.
    12. força nuclear Força atractiva que actua entre els protons i els neutrons del nucli atòmic, sense distinció de llur càrrega elèctrica.
    13. força univers Nom donat, en la teoria de la relativitat, al quadrivector derivada, respecte a l’interval s, del quadrivector moment lineal univers p.
  7. història i dret català Exacció forçosa d’un tribut.
  8. ciències militars
    1. Gent armada.
    2. plural Nombre efectiu de soldats.
    3. força de xoc Conjunt d’elements militars que poden entrar en acció en un moment determinat per atacar o per respondre a una agressió.
    4. forces aèries Conjunt d’unitats de vol i de serveis de terra que integren l’exèrcit de l’aire.
    5. forces armades Conjunt dels exèrcits de terra, mar i aire d’un estat o d’una organització supraestatal.
    6. forces marítimes Conjunt de força naval (esquadres), terrestres (bateries de costa o de defensa) i aèria (embarcada o no) que integra la marina militar.
  9. força iònica química física Mesura de la intensitat del camp elèctric degut als ions existents en una dissolució.
  10. forces vives sociologia Conjunt de persones, de grups i d’institucions que fomenten i controlen l’activitat, especialment l’econòmica, en una població, una comarca o un país.



    11. Vegeu també:
    força2

■ força1

femení Potència del qui o d’allò que és fort, capacitat física, moral o intellectual d’obrar o resistir, de produir un efecte La força muscular d’un home És un home de molta força Els bous, les màquines, el vent, tenen força Tinc força per a sostenir-ho, però no per a alçar-ho Li manca força de voluntat La força d’un àcid La força del costum La força de les armes Intensitat La força d’un cop La força d’una passió Grau de concentració d’un vi, d’un licor, etc Aquest claret té molta força forces productives economia Conjunt de mitjans de producció primeres matèries, força de treball i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ força2

■ força2

adjectiu invariable i adverbi En alt grau, en gran nombre, en gran quantitat Ho ha fet força bé Té força diners Ens coneixem força Vegeu també força 1
Traducció