Es mostren 88939 resultats

formar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. formare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
    1. transitiu Fer alguna cosa donant-li la forma que li és pròpia; crear, concebre, produir. Déu formà Adam del llim de la terra. La Verge Maria formà en el seu si el Fill de Déu. El vent va formant-hi dunes.
    2. transitiu Fer de diversos elements un conjunt, una unitat complexa. Formar una col·lecció, una biblioteca. Formar un tren, un comboi.
    3. transitiu figuradament Quin judici n’has format?
    4. transitiu figuradament Formar una societat, una família. Formar govern.
    5. pronominal S’hi formarà verdet. Totes les grans passions es formen en la solitud. Com s’ha format el món?
    1. transitiu Donar una certa forma; configurar. Els nens anaven formant cercles amb pedretes.
    2. transitiu Prendre o tenir una certa forma. Els gimnastes formaren una estrella. La corrua de cotxes formava com una serp.
    3. intransitiu per extensió Fer una cosa, especialment acudir al treball, per obligació.
    4. transitiu organització militar Posar en formació.
    5. intransitiu organització militar Posar-se en formació.
  1. figuradament
    1. transitiu Desenvolupar una aptitud, una qualitat, etc. Formar, un escriptor, el seu estil.
    2. transitiu Desenvolupar harmònicament la personalitat d’un infant o d’un jove, les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.
    3. transitiu per extensió Instruir o ensinistrar.
    4. pronominal S’ha format sota la direcció d’un bon mestre.
  2. transitiu figuradament Ésser parts, elements essencials, d’un tot. Els ossos i els músculs que formen el cos. Els mots que formen una proposició. Els jugadors que formen un equip.

formar

format


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">format</title>

Accessory
Etimologia: de formar
Body
    masculí
  1. biblioteconomia
    1. arts gràfiques Dimensió, mida, d’un llibre, un diari, etc., que deriven de les mides del full del paper sencer (en foli) o plegat (en quart, en vuitè, en dotzè, etc.) de què es componen els quaderns.
    2. Estructura interna donada a la informació documental, segons el codi de catalogació seleccionat.
  2. per extensió Dimensions i proporcions d’una fotografia, un quadre, etc.
  3. informàtica En un llenguatge de programació, descripció estructural d’una seqüència de dades (per exemple una línia de caràcters que cal imprimir o treure per pantalla) on hom especifica el tipus, la llargada i la disposició de cada element.

format

formatació

formatació

formatar

formatar

Informació complementària

formatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formatge</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. (caseus) *formatĭcus ‘(formatge) afaiçonat’ en una forma o motlle 1a font: 1271
Body
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet). Formatge tendre, sec, gras, magre. Formatge de bola. Formatge manxego, parmesà.
    2. formatge blau Tipus de formatge de pasta tova amb vetes interiors de floridura, de color blavós o verdós, i sabor fort i picant, com el rocafort, el cabrales, el danablú, el blau alemany i el blau d’Alvèrnia.
    3. formatge de topí Formatge típic d’algunes contrades del Pirineu, fet amb llet d’ovella, amb addició d’anís o d’un altre licor durant la fermentació, de pasta cremosa, untuosa i suau, olor forta i sabor picant.
    4. formatge fos Formatge obtingut per fusió, amb ajut de sals fundents (fosfats, citrats) i una barreja de farina de formatge i aigua, amb possibilitat d’incorporar-hi llet en pols i mantega.
  2. indústria tèxtil
    1. Petit plegador d’ordit, d’uns dotze centímetres d’amplària, obtingut amb l’ordidor de formatges.
    2. Petit plegador obtingut amb ordidor mecànic en la fabricació de vetes.

formatge

formatger
| formatgera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formatger</title>

Accessory
Etimologia: de formatge 1a font: 1388
Body
  1. masculí i femení Persona que fa formatges o en ven.
  2. adjectiu i masculí i femení Que s’agrada de menjar formatge.
  3. femení
    1. Motlle de fer formatges.
    2. Receptacle, generalment en forma de campana de vidre, per a guardar-hi formatge.

formatger
| formatgera

formatgeria

formatgeria

formatget

formatget

formatiu
| formativa

formatiu
| formativa

formatjada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formatjada</title>

Accessory
Etimologia: de formatjar 1a font: 1259
Body
    femení
  1. Pastís propi de les Balears compost d’un recipient de pasta de farina untada de llard o d’oli farcit de diverses combinacions d’elements, com formatge, brossat, carn, etc.
  2. història i dret català Dels segles X al XIV, prestació que feia en formatges un emfiteuta al senyor territorial o jurisdiccional.

formatjada