Es mostren 88939 resultats

■ formar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formar</title>

Etimologia: del ll. formare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Fer alguna cosa donant-li la forma que li és pròpia; crear, concebre, produir. Déu formà Adam del llim de la terra. La Verge Maria formà en el seu si el Fill de Déu. El vent va formant-hi dunes.
    2. transitiu Fer de diversos elements un conjunt, una unitat complexa. Formar una col·lecció, una biblioteca. Formar un tren, un comboi.
    3. transitiu figuradament Quin judici n’has format?
    4. transitiu figuradament Formar una societat, una família. Formar govern.
    5. pronominal S’hi formarà verdet. Totes les grans passions es formen en la solitud. Com s’ha format el món?
    1. transitiu Donar una certa forma; configurar. Els nens anaven formant cercles amb pedretes.
    2. transitiu Prendre o tenir una certa forma. Els gimnastes formaren una estrella. La corrua de cotxes formava com una serp.
    3. intransitiu per extensió Fer una cosa, especialment acudir al treball, per obligació.
    4. transitiu organització militar Posar en formació.
    5. intransitiu organització militar Posar-se en formació.
  3. figuradament
    1. transitiu Desenvolupar una aptitud, una qualitat, etc. Formar, un escriptor, el seu estil.
    2. transitiu Desenvolupar harmònicament la personalitat d’un infant o d’un jove, les seves facultats físiques, morals i intel·lectuals.
    3. transitiu per extensió Instruir o ensinistrar.
    4. pronominal S’ha format sota la direcció d’un bon mestre.
  4. transitiu figuradament Ésser parts, elements essencials, d’un tot. Els ossos i els músculs que formen el cos. Els mots que formen una proposició. Els jugadors que formen un equip.

■ formar

verb transitiu Fer alguna cosa donant-li la forma que li és pròpia crear, concebre, produir Déu formà Adam del llim de la terra La Verge Maria formà en el seu si el Fill de Déu El vent va formant-hi dunes transitiu Fer de diversos elements un conjunt, una unitat complexa Formar una collecció, una biblioteca Formar un tren, un comboi transitiu figuradament Quin judici n’has format transitiu figuradament Formar una societat, una família Formar govern pronominal S’hi formarà verdet Totes les grans passions es formen en la solitud Com s’ha format el món transitiu Donar una certa forma configurar…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ format


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">format</title>

Etimologia: de formar
    masculí
  1. biblioteconomia
    1. arts gràfiques Dimensió, mida, d’un llibre, un diari, etc., que deriven de les mides del full del paper sencer (en foli) o plegat (en quart, en vuitè, en dotzè, etc.) de què es componen els quaderns.
    2. Estructura interna donada a la informació documental, segons el codi de catalogació seleccionat.
  2. per extensió Dimensions i proporcions d’una fotografia, un quadre, etc.
  3. informàtica En un llenguatge de programació, descripció estructural d’una seqüència de dades (per exemple una línia de caràcters que cal imprimir o treure per pantalla) on hom especifica el tipus, la llargada i la disposició de cada element.

■ format

masculí biblioteconomia arts gràfiques Dimensió, mida, d’un llibre, un diari, etc, que deriven de les mides del full del paper sencer en foli o plegat en quart, en vuitè, en dotzè, etc de què es componen els quaderns Estructura interna donada a la informació documental, segons el codi de catalogació seleccionat per extensió Dimensions i proporcions d’una fotografia, un quadre, etc informàtica En un llenguatge de programació, descripció estructural d’una seqüència de dades per exemple una línia de caràcters que cal imprimir o treure per pantalla on hom especifica el tipus, la llargada i la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formatació

■ formatació

femení informàtica Acció de formatar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formatar

■ formatar

verb transitiu informàtica Adaptar un suport a un format determinat perquè el sistema hi pugui llegir i escriure dades Formatar un disquet
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formatge</title>

Etimologia: del ll. vg. (caseus) *formatĭcus ‘(formatge) afaiçonat’ en una forma o motlle 1a font: 1271
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata (greix de la llet). Formatge tendre, sec, gras, magre. Formatge de bola. Formatge manxego, parmesà.
    2. formatge blau Tipus de formatge de pasta tova amb vetes interiors de floridura, de color blavós o verdós, i sabor fort i picant, com el rocafort, el cabrales, el danablú, el blau alemany i el blau d’Alvèrnia.
    3. formatge de topí Formatge típic d’algunes contrades del Pirineu, fet amb llet d’ovella, amb addició d’anís o d’un altre licor durant la fermentació, de pasta cremosa, untuosa i suau, olor forta i sabor picant.
    4. formatge fos Formatge obtingut per fusió, amb ajut de sals fundents (fosfats, citrats) i una barreja de farina de formatge i aigua, amb possibilitat d’incorporar-hi llet en pols i mantega.
  2. indústria tèxtil
    1. Petit plegador d’ordit, d’uns dotze centímetres d’amplària, obtingut amb l’ordidor de formatges.
    2. Petit plegador obtingut amb ordidor mecànic en la fabricació de vetes.

■ formatge

masculí alimentació, indústries alimentàries Producte elaborat a partir de la quallada de la llet pura o bé de la desnatada o de l’enriquida amb nata greix de la llet Formatge tendre, sec, gras, magre Formatge de bola Formatge manxego, parmesà formatge blau Tipus de formatge de pasta tova amb vetes interiors de floridura, de color blavós o verdós, i sabor fort i picant, com el rocafort, el cabrales, el danablú, el blau alemany i el blau d’Alvèrnia formatge de topí Formatge típic d’algunes contrades del Pirineu, fet amb llet d’ovella, amb addició d’anís o d’un altre licor durant la fermentació…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formatger
| formatgera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formatger</title>

Etimologia: de formatge 1a font: 1388
  1. masculí i femení Persona que fa formatges o en ven.
  2. adjectiu i masculí i femení Que s’agrada de menjar formatge.
  3. femení
    1. Motlle de fer formatges.
    2. Receptacle, generalment en forma de campana de vidre, per a guardar-hi formatge.

■ formatger
| formatgera

masculí i femení Persona que fa formatges o en ven adjectiu i masculí i femení Que s’agrada de menjar formatge femení Motlle de fer formatges Receptacle, generalment en forma de campana de vidre, per a guardar-hi formatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formatgeria

■ formatgeria

femení Fàbrica, comerç o magatzem de formatges
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formatget

■ formatget

masculí alimentació, indústries alimentàries Petita porció de formatge cremós, embolicada generalment en paper d’alumini i presentada, juntament amb d’altres, en una capsa marina, marítim Escollat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formatiu
| formativa

■ formatiu
| formativa

adjectiu Que forma, produeix, una cosa donant-li la forma que li pertoca especialment Educatiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ formatjada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">formatjada</title>

Etimologia: de formatjar 1a font: 1259
    femení
  1. Pastís propi de les Balears compost d’un recipient de pasta de farina untada de llard o d’oli farcit de diverses combinacions d’elements, com formatge, brossat, carn, etc.
  2. història i dret català Dels segles X al XIV, prestació que feia en formatges un emfiteuta al senyor territorial o jurisdiccional.

■ formatjada

femení Pastís propi de les Balears compost d’un recipient de pasta de farina untada de llard o d’oli farcit de diverses combinacions d’elements, com formatge, brossat, carn, etc història i dret català Dels segles X al XIV, prestació que feia en formatges un emfiteuta al senyor territorial o jurisdiccional
Traducció