Es mostren 88940 resultats

■ almoina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">almoina</title>

Partició sil·làbica: al_moi_na
Etimologia: del ll. td. alemosina, íd., pres del grecollatí eleemosyna, manlleu de la llengua de l’Església al gr. eleēmosýnē ‘pietat, compassió’ 1a font: c. 1200, Hom.
    femení
    1. Allò que hom dona gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba.
    2. religió Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.
  2. història
    1. Institució de beneficència de diversos bisbats, que arrenca de l’edat mitjana.
    2. Edifici que albergava la institució de l’almoina, on hom procurava l’aliment quotidià als pobres i l’ajut als necessitats.
  3. història A l’edat mitjana, deixa o llegat testamentari i donació generalment a favor d’esglésies o de monestirs.

■ almoina

femení Allò que hom dona gratuïtament per socórrer una necessitat, com diners, menjar, roba religió Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa història Institució de beneficència de diversos bisbats, que arrenca de l’edat mitjana Edifici que albergava la institució de l’almoina, on hom procurava l’aliment quotidià als pobres i l’ajut als necessitats història A l’edat mitjana, deixa o llegat testamentari i donació generalment a favor d’esglésies o de monestirs
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ almoinar

■ almoinar

verb intransitiu captar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ almoiner1
| almoinera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">almoiner</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: al_moi_ner
Etimologia: de almoina 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
    1. Persona que distribueix les almoines en un establiment religiós, benèfic, etc.
    2. Persona que fa almoina per altri.
  2. catolicisme Prelat del palau pontifici, el primer després dels cambrers secrets, que té el títol d’arquebisbe.
    1. història Encarregat de distribuir o d’administrar les almoines dels prínceps, els nobles, els prelats, els monestirs i les corporacions.
    2. història del dret Als segles X-XII, equivalent a marmessor i a executor testamentari en certs testaments i actes de darrera voluntat.



    4. Vegeu també:
    almoiner2

■ almoiner1
| almoinera

masculí i femení Persona que distribueix les almoines en un establiment religiós, benèfic, etc Persona que fa almoina per altri catolicisme Prelat del palau pontifici, el primer després dels cambrers secrets, que té el títol d’arquebisbe història Encarregat de distribuir o d’administrar les almoines dels prínceps, els nobles, els prelats, els monestirs i les corporacions història del dret Als segles X-XII, equivalent a marmessor i a executor testamentari en certs testaments i actes de darrera voluntat Vegeu també almoiner 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

almoiner2
| almoinera

almoiner2
| almoinera

adjectiu i masculí i femení D’Almoines Safor Vegeu també almoiner 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ almoineria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">almoineria</title>

Partició sil·làbica: al_moi_ne_ri_a
Etimologia: de almoiner1 1a font: 1047
    femení
  1. Rendes, casa o dignitat d’almoiner.
  2. almoineria apostòlica catolicisme Oficina apostòlica que regula la concessió dels subsidis pontificis als vells, als malalts, als necessitats, etc., i els rescriptes de les benediccions apostòliques.

■ almoineria

femení Rendes, casa o dignitat d’almoiner almoineria apostòlica catolicisme Oficina apostòlica que regula la concessió dels subsidis pontificis als vells, als malalts, als necessitats, etc, i els rescriptes de les benediccions apostòliques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

almoixàvena


<title type="display">almoixàvena</title>

Partició sil·làbica: al_moi_xà_ve_na
Etimologia: de l’àr. al-muǧábbäna ‘coca o bunyol de formatge’, der. de ǧubn ‘formatge’
femení Coca de farina, d’ou i de sucre fregida a la paella, típica de Xàtiva.

almoixàvena

femení Coca de farina, d’ou i de sucre fregida a la paella, típica de Xàtiva
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ almoixerif


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">almoixerif</title>

Partició sil·làbica: al_moi_xe_rif
Etimologia: de l’àr. al-mušrif, íd.
    masculí història
  1. A l’edat mitjana, entre els sarraïns, encarregat de la recaptació dels drets de duanes.
  2. per extensió A l’edat mitjana, als regnes cristians de la península Ibèrica, oficial que tenia cura de la percepció i la custòdia de les rendes i els drets dels reis.

■ almoixerif

masculí història A l’edat mitjana, entre els sarraïns, encarregat de la recaptació dels drets de duanes per extensió A l’edat mitjana, als regnes cristians de la península Ibèrica, oficial que tenia cura de la percepció i la custòdia de les rendes i els drets dels reis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ almoixerifat

■ almoixerifat

masculí història Ofici i jurisdicció d’almoixerif Impost pagat entre els sarraïns per les mercaderies que entraven en una localitat o que en sortien
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ almon

■ almon

adverbi dialectal enlloc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ almorat

■ almorat

masculí antigament A l’edat mitjana, nom donat a l’emperador dels turcs