Es mostren 88940 resultats

■ glop2

■ glop2

masculí botànica Pollancre Vegeu també glop 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ glopada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">glopada</title>

Etimologia: de glop1 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Porció de líquid o fum que omple la boca.
  2. especialment
    1. Porció de líquid, fum o vòmit llançat d’un sol cop per la boca.
    2. per extensió Porció de líquid, fum, vapor, etc., que surt d’un cop i intermitentment per un orifici, conducte, pas estret, etc. El tren emprengué la feixuga marxa traient grans glopades de fum.
    3. per extensió Conjunt de persones, animals, vehicles, que surten, entren, arriben, etc., d’un cop i intermitentment. Les glopades de gent sortint del teatre anaven omplint el carrer.
    4. sortir (entrar, arribar, etc.) a glopades per extensió Sortir, entrar, etc., en grup i a intermitències. Els nens sortien de l’escola a glopades.
  3. Ram d’aigua.
  4. Bufada de vent.

■ glopada

femení Porció de líquid o fum que omple la boca especialment Porció de líquid, fum o vòmit llançat d’un sol cop per la boca per extensió Porció de líquid, fum, vapor, etc, que surt d’un cop i intermitentment per un orifici, conducte, pas estret, etc El tren emprengué la feixuga marxa traient grans glopades de fum per extensió Conjunt de persones, animals, vehicles, que surten, entren, arriben, etc, d’un cop i intermitentment Les glopades de gent sortint del teatre anaven omplint el carrer sortir entrar , arribar , etc a glopades per extensió Sortir, entrar, etc, en grup i a intermitències…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ glopdeneu

■ glopdeneu

masculí botànica Maleïda
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ glopeig

■ glopeig

masculí Acció de glopejar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ glopejar

■ glopejar

verb transitiu Tenir per un temps dins la boca un glop d’algun líquid agitant-lo per rentar-se la boca, per assaborir-lo, etc Després de raspallar les dents, pots glopejar una mica d’aigua
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gloquidi

■ gloquidi

masculí botànica Tricoma amb pues dirigides cap avall
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gloquidiat
| gloquidiada

■ gloquidiat
| gloquidiada

adjectiu Dit d’un pèl o d’una altra cosa que es divideix en el seu extrem en puntes encorbades
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ glòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">glòria</title>

Partició sil·làbica: glò_ri_a
Etimologia: del ll. glòria, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. femení
    1. Honor, admiració, fama, etc., acordats pel consentiment general a una persona o cosa. Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria.
    2. per extensió Allò que és causa, motiu, de glòria. Descrivia les glòries dels cavallers medievals.
    3. per extensió Persona que constitueix motiu d’orgull, de glòria, per al seu país, per als seus companys, etc. Shakespeare és una glòria d‘Anglaterra. L’avi fou la glòria de la família.
    4. per extensió Satisfacció, orgull, que sent algú pel fet d’ésser mereixedor de glòria. Tenir la glòria d’haver salvat la pàtria.
    5. cobrir-se de glòria figuradament i irònicament Quedar, algú, molt malament, desprestigiar-se. S’ha ben cobert de glòria, amb la tria de l’obra!
    6. tenir a glòria Sentir-se satisfet, orgullós, d’alguna cosa que hom mateix ha fet, considerar-la motiu de satisfacció. Tinc a glòria haver escrit aquesta novel·la.
    7. treballar per la glòria Treballar sense esperar-ne cap guany material.
    8. vella glòria Persona posseïdora d’honors, glòria, per la seva actuació, les seves accions, gestes, etc., de temps anterior. Han fet un sopar d’homenatge a les velles glòries del club.
    1. femení Esclat de grandesa, esplendor, magnificència. Sempre canta les pròpies glòries.
    2. masculí especialment Bíblia Terme bíblic que expressa lloança de Déu.
    3. masculí especialment litúrgia Càntic de la missa que comença amb els mots Gloria in excelsis Deo (‘Glòria a Déu a dalt del cel’).
    4. glòria eterna (del cel o celestial) (o simplement glòria) religió El cel com a mansió dels benaventurats que gaudeixen de la presència de Déu.
  3. femení figuradament
    1. Lloc o cosa que causa gran plaer. Aquell pis és una glòria. És una glòria, com estan els camps.
    2. estar a (o en) la glòria Trobar-se, algú, molt bé en cert lloc, en certa situació, etc.

■ glòria

femení Honor, admiració, fama, etc, acordats pel consentiment general a una persona o cosa Cobrir-se de glòria El camí de la glòria per extensió Allò que és causa, motiu, de glòria Descrivia les glòries dels cavallers medievals per extensió Persona que constitueix motiu d’orgull, de glòria, per al seu país, per als seus companys, etc Shakespeare és una glòria d‘Anglaterra L’avi fou la glòria de la família per extensió Satisfacció, orgull, que sent algú pel fet d’ésser mereixedor de glòria Tenir la glòria d’haver salvat la pàtria cobrir-se de glòria figuradament i irònicament Quedar, algú,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

glorianès
| glorianesa

glorianès
| glorianesa

adjectiu i masculí i femení De Glorianes Conflent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gloriapatri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gloriapatri</title>

Partició sil·làbica: glo_ri_a_pa_tri
Etimologia: del ll. Gloria Patri ‘Glòria al Pare’, primers mots de la doxologia 1a font: 1868, DLCo.
masculí litúrgia Nom d’una doxologia en honor de la Trinitat, que comença amb els mots llatins Gloria Patri, que l’Església acostuma a cantar després de cada salm, de certes pregàries, etc.

■ gloriapatri

masculí litúrgia Nom d’una doxologia en honor de la Trinitat, que comença amb els mots llatins Gloria Patri , que l’Església acostuma a cantar després de cada salm, de certes pregàries, etc
Traducció