Es mostren 88940 resultats

■ graduació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">graduació</title>

Partició sil·làbica: gra_du_a_ci_ó
Compareu: gradació
Etimologia: del b. ll. graduatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de graduar o graduar-se;
    2. l’efecte.
  2. ensenyament Mètode educatiu que agrupa els alumnes en seccions més o menys homogènies per tal que llurs components siguin capaços d’assimilar uns mateixos ensenyaments.
  3. ciències militars Categoria d’un militar en la seva carrera.
  4. viticultura, indústries vinícoles Grau alcohòlic d’un vi o de qualsevol altra beguda alcohòlica.

■ graduació

femení Acció de graduar o graduar-se l’efecte ensenyament Mètode educatiu que agrupa els alumnes en seccions més o menys homogènies per tal que llurs components siguin capaços d’assimilar uns mateixos ensenyaments ciències militars Categoria d’un militar en la seva carrera viticultura, indústries vinícoles Grau alcohòlic d’un vi o de qualsevol altra beguda alcohòlica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graduadament

■ graduadament

adverbi D’una manera graduada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graduador
| graduadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">graduador</title>

Partició sil·làbica: gra_du_a_dor
Etimologia: del b. ll. graduator, -ōris, íd.
  1. adjectiu i masculí i femení Que gradua.
  2. masculí metrologia Instrument que serveix per a graduar.
  3. masculí adoberia Areòmetre emprat a les adoberies per a determinar la densitat de les dissolucions adobadores.

■ graduador
| graduadora

adjectiu i masculí i femení Que gradua masculí metrologia Instrument que serveix per a graduar masculí adoberia Areòmetre emprat a les adoberies per a determinar la densitat de les dissolucions adobadores
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gradual


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">gradual</title>

Partició sil·làbica: gra_du_al
Etimologia: del b. ll. gradualis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al grau.
  2. adjectiu Que va, que té lloc, per graus.
  3. masculí litúrgia
    1. Cant responsorial després de la primera lectura de la missa.
    2. Llibre que conté els cants de la missa.

■ gradual

adjectiu Relatiu o pertanyent al grau adjectiu Que va, que té lloc, per graus masculí litúrgia Cant responsorial després de la primera lectura de la missa Llibre que conté els cants de la missa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ gradualment

■ gradualment

adverbi D’una manera gradual, per graus
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graduand
| graduanda

■ graduand
| graduanda

masculí i femení Persona que està a punt de rebre un grau acadèmic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graduar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">graduar</title>

Partició sil·làbica: gra_du_ar
Etimologia: del b. ll. graduare, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu metrologia Marcar en un objecte, un aparell, etc., els graus en què es divideix.
  2. transitiu Determinar la graduació d’una cosa, especialment del vi, de la llet, etc.
  3. transitiu
    1. Sotmetre a una gradació. Cal graduar les dificultats.
    2. Donar a una cosa el grau que li correspon. Graduar la temperatura de l’ambient.
    1. transitiu ciències militars Concedir un grau en la milícia. Graduar algú de comandant.
    2. pronominal Obtenir un grau o títol en una universitat. Es va graduar en dret als vint-i-dos anys.

■ graduar

verb transitiu metrologia Marcar en un objecte, un aparell, etc, els graus en què es divideix transitiu Determinar la graduació d’una cosa, especialment del vi, de la llet, etc transitiu Sotmetre a una gradació Cal graduar les dificultats Donar a una cosa el grau que li correspon Graduar la temperatura de l’ambient transitiu ciències militars Concedir un grau en la milícia Graduar algú de comandant pronominal Obtenir un grau o títol en una universitat Es va graduar en dret als vint-i-dos anys
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graduat
| graduada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">graduat</title>

Partició sil·làbica: gra_du_at
Etimologia: del b. ll. graduatus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Marcat en graus.
  2. adjectiu
    1. Sotmès a una gradació. Temes graduats.
    2. Que és al grau que li correspon. L’aparell té la temperatura graduada.
    1. adjectiu Que ha obtingut un grau en la milícia.
    2. adjectiu i masculí i femení especialment Que ha aconseguit un grau acadèmic, especialment universitari.
  4. graduat social sociologia Persona que exerceix professionalment el servei social.

■ graduat
| graduada

adjectiu Marcat en graus adjectiu Sotmès a una gradació Temes graduats Que és al grau que li correspon L’aparell té la temperatura graduada adjectiu Que ha obtingut un grau en la milícia adjectiu i masculí i femení especialment Que ha aconseguit un grau acadèmic, especialment universitari graduat social sociologia Persona que exerceix professionalment el servei social
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">graella</title>

Partició sil·làbica: gra_e_lla
Etimologia: del ll. vg. *gradĭcula, variant del ll. cl. cratĭcŭla, íd., pròpiament ‘reixeta’, dimin. del ll. cl. cratis ‘reixa’, com a resultant de la incorporació del mot clàssic a la família de gradus ‘graó’, en desaparèixer cratis en ll. vg 1a font: 1262
    femení
  1. [sovint en pl] Instrument de cuina que consisteix en una sèrie de barretes de ferro paral·leles amb intersticis i col·locades en un bastiment també de ferro, sobre les quals hom posa la vianda perquè rebi l’acció directa de les brases o el foc.
  2. Teiera.
    1. Formulari o imprès amb espais en blanc per a omplir.
    2. graella de programació radiotècnia i televisió Pla detallat de la programació d’una emissora de ràdio o de televisió previst per a un període determinat, amb la indicació dels horaris d’emissió.
    3. graella de sortida esports En els esports de motor, zona situada al principi del circuit on es col·loquen els vehicles participants per a començar la cursa.
  4. construcció Conjunt de barres de ferro que formen l’armadura del fonament d’un pilar.
  5. indústria tèxtil
    1. Reixa de fusta de les antigues màquines jacquard que servia perquè no s’entregiressin els ganxos.
    2. Baiard emprat pels tintorers de seda per al transport de les madeixes.

■ graella

femení sovint en pl Instrument de cuina que consisteix en una sèrie de barretes de ferro paralleles amb intersticis i collocades en un bastiment també de ferro, sobre les quals hom posa la vianda perquè rebi l’acció directa de les brases o el foc Teiera Formulari o imprès amb espais en blanc per a omplir graella de programació radiotècnia i televisió Pla detallat de la programació d’una emissora de ràdio o de televisió previst per a un període determinat, amb la indicació dels horaris d’emissió graella de sortida esports En els esports de motor, zona situada al principi del circuit on es…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ graellada

■ graellada

femení alimentació, indústries alimentàries Allò que cap o que es pot rostir d’un cop en unes graelles Menja de diverses menes de carn o de peix, rostides a la graella
Traducció