Es mostren 88940 resultats

■ alter ego*


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display" xml:lang="estrangerisme">alter ego</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia àlter ego]

Pronúncia: àlteɾéɣo
Etimologia: [locució llatina]
    masculí i femení
  1. Locució que significa ‘un altre jo’, emprada per a designar una persona molt identificada amb les opinions i empreses d’una altra, que gaudeix de tota la seva confiança, que se li assembla molt.
  2. Amic inseparable, amic íntim.

■ alter ego*

masculí i femení Locució que significa ‘un altre jo’, emprada per a designar una persona molt identificada amb les opinions i empreses d’una altra, que gaudeix de tota la seva confiança, que se li assembla molt Amic inseparable, amic íntim
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altera

■ altera

femení adoberia Premsa per a pells que consisteix en un gros cilindre que es mou al llarg d’una taula plana damunt la qual ha estat collocada la pell a premsar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alterabilitat

■ alterabilitat

femení Qualitat d’alterable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alterable

■ alterable

adjectiu Capaç d’ésser alterat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alteració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alteració</title>

Partició sil·làbica: al_te_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. alteratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’alterar o d’alterar-se;
    2. l’efecte.
  2. geologia Transformació de les roques pròximes a la superfície que prepara l’erosió pròpiament dita.
  3. marina, marítim Variació de l’assentament d’un vaixell com a conseqüència d’haver carregat o traslladat un pes.
  4. música Accident que pot figurar en l’armadura o bé en el curs d’un passatge.

■ alteració

femení Acció d’alterar o d’alterar-se l’efecte geologia Transformació de les roques pròximes a la superfície que prepara l’erosió pròpiament dita marina, marítim Variació de l’assentament d’un vaixell com a conseqüència d’haver carregat o traslladat un pes música Accident que pot figurar en l’armadura o bé en el curs d’un passatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alterador
| alteradora

■ alterador
| alteradora

adjectiu Que altera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alterament

■ alterament

masculí Estat de qui està alterat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alterar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alterar</title>

Etimologia: del ll. alterare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Fer que (alguna cosa) sigui altra que no era abans, mudar-ne la natura, l’aspecte o qualsevol de les propietats. Alterar el color d’una substància.
  2. transitiu Falsificar, desnaturalitzar. Alterar un article.
    1. transitiu Fer sortir de l’estat normal, especialment torbar, commoure, agitar vivament l’ànim. Alterar la pau.
    2. pronominal Alterar-se per no res.
  4. transitiu música Posar una alteració a una nota o modificar-ne l’altura mitjançant una alteració.

■ alterar

verb transitiu Fer que alguna cosa sigui altra que no era abans, mudar-ne la natura, l’aspecte o qualsevol de les propietats Alterar el color d’una substància transitiu Falsificar, desnaturalitzar Alterar un article transitiu Fer sortir de l’estat normal, especialment torbar, commoure, agitar vivament l’ànim Alterar la pau pronominal Alterar-se per no res transitiu música Posar una alteració a una nota o modificar-ne l’altura mitjançant una alteració
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

alterat
| alterada


<title type="display">alterat</title>

Etimologia: del ll. alteratus, -a, -um, participi de alterare ‘alterar’
adjectiu heràldica Dit de la peça o la figura que no s’ajusta a les regles heràldiques.

alterat
| alterada

adjectiu heràldica Dit de la peça o la figura que no s’ajusta a les regles heràldiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alteratiu
| alterativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alteratiu</title>

Partició sil·làbica: al_te_ra_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. alteratus, -a, -um, participi de alterare ‘alterar’ 1a font: s. XV
adjectiu Que té la virtut d’alterar, especialment que gradualment produeix un canvi. Medicaments alteratius.

■ alteratiu
| alterativa

adjectiu Que té la virtut d’alterar, especialment que gradualment produeix un canvi Medicaments alteratius
Traducció