Es mostren 88939 resultats

■ gresós
| gresosa

■ gresós
| gresosa

adjectiu petrografia i ceràmica Relatiu o pertanyent al gres Semblant al gres
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">greu</title>

Partició sil·làbica: greu
Etimologia: del ll. vg. *grĕvis, del ll. cl. gravis ‘pesant, greu’, per influx de levis ‘lleu’ 1a font: 1242
    1. adjectiu Pesant, feixuc.
    2. adjectiu i masculí física Dit del cos sotmès a la gravetat.
  2. figuradament
    1. adjectiu Molt important, perillós, difícil de superar o de resoldre, etc. Una malaltia, una ferida, greu. Perill greu. Delicte greu. Té un problema molt greu.
    2. adjectiu Que té una gran dignitat, serietat. És un home greu.
    3. adjectiu per extensió Que revela una gran dignitat. Per què fas aquest posat tan greu?
    4. saber greu Fer sentir pena, causar disgust. Quin greu li sabrà de no haver-vos pogut veure! El greu que em sap, de no anar-hi!
  3. adjectiu fonètica, fonologia Dit dels fonemes consonàntics labials i velars el ressonador bucal dels quals és llarg i no dividit.
  4. adjectiu i masculí música Dit dels sons baixos de l’escala musical, per oposició als més alts o aguts.

■ greu

adjectiu Pesant, feixuc adjectiu i masculí física Dit del cos sotmès a la gravetat figuradament adjectiu Molt important, perillós, difícil de superar o de resoldre, etc Una malaltia, una ferida, greu Perill greu Delicte greu Té un problema molt greu adjectiu Que té una gran dignitat, serietat És un home greu adjectiu per extensió Que revela una gran dignitat Per què fas aquest posat tan greu saber greu Fer sentir pena, causar disgust Quin greu li sabrà de no haver-vos pogut veure El greu que em sap, de no anar-hi adjectiu fonètica, fonologia Dit dels fonemes consonàntics labials i velars el…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greuge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">greuge</title>

Partició sil·làbica: greu_ge
Etimologia: deriv. postverbal de l’ant. greujar ‘agreujar; gravar amb tributs’ 1a font: s. XVII, Boades
    masculí
    1. Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort.
    2. dret Perjudici, tort, que hom causa a una persona en els seus drets o interessos.
  2. Greu motiu de queixa. Tenir greuges contra algú.
  3. dret català i història Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena.
  4. prendre’s en greuge (o donar-se greuge) Sentir-se ofès per algú o alguna cosa.

■ greuge

masculí Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument Els feia tants de greuges i de torts que tots desitjaven la seva mort dret Perjudici, tort, que hom causa a una persona en els seus drets o interessos Greu motiu de queixa Tenir greuges contra algú dret català i història Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort capítol de greuges , d’abusos o actes illegals per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena prendre’s en greuge o donar-se greuge Sentir-se ofès per algú o alguna…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greugesa

■ greugesa

femení antigament Gravetat, qualitat de greu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greujar

■ greujar

verb transitiu antigament Agreujar antigament Donar greuge antigament Gravar amb algun tribut o càrrega dret processal Apellar de la sentència que causa greuge o perjudici
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greujós
| greujosa

■ greujós
| greujosa

adjectiu antigament Feixuc, molest Queixós d’un greuge per extensió Parlava en un to greujós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ greument

■ greument

adverbi D’una manera greu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grevíl·lea

■ grevíl·lea

femení jardineria Arbre perennifoli exòtic Grevillea robusta , conreat com a ornamental en parcs i jardins
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grèvol1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">grèvol</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del cat. ant. i dial. agrèvol, d’un ll. vg. acrĭfŭlum, resultat d’un encreuament entre el ll. aquĭfŏlium i el gr. oxýphullon, mots de composició i sentits paral·lels, ‘fulla punxeguda’ 1a font: 1617
    masculí
  1. ornitologia Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids (Tetrastes bonasia), de color gris terrós, tacat a franges.
  2. botànica Arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies (Ilex aquifolium), perennifoli, dioic, amb fulles alternes, coriàcies, llustroses, de marge ondulat i espinós, i amb fruits drupacis vermells.



    3. Vegeu també:
    grèvol2

■ grèvol1

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels fasianiformes i de la família dels tetraònids Tetrastes bonasia , de color gris terrós, tacat a franges botànica Arbust o petit arbre de la família de les aquifoliàcies Ilex aquifolium , perennifoli, dioic, amb fulles alternes, coriàcies, llustroses, de marge ondulat i espinós, i amb fruits drupacis vermells Vegeu també grèvol 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ grèvol2
| grèvola

■ grèvol2
| grèvola

adjectiu Trencadís, brèvol Vegeu també grèvol 1