Es mostren 88940 resultats

■ altercació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">altercació</title>

Partició sil·làbica: al_ter_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. altercatio, -ōnis, íd. 1a font: 1392
    femení
    1. Acció d’altercar;
    2. l’efecte.
  2. dret romà En els processos i les causes criminals, tràmit del diàleg entre els advocats o els representants de les parts en litigi.
  3. història del dret A l’edat mitjana, qüestió o reclamació, tant en plet com extrajudicialment.

■ altercació

femení Acció d’altercar l’efecte dret romà En els processos i les causes criminals, tràmit del diàleg entre els advocats o els representants de les parts en litigi història del dret A l’edat mitjana, qüestió o reclamació, tant en plet com extrajudicialment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altercar

■ altercar

verb intransitiu Disputar amb calor Els dos diputats altercaren per culpa de la nova llei La Maria sempre alterca amb en Joan per foteses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altercat

■ altercat

masculí Altercació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alteritat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alteritat</title>

Etimologia: del ll. alterĭtas, -ătis, íd.
    femení
  1. dret Qualitat de la justícia en tant que aquesta implica sempre una relació d’un subjecte amb un altre subjecte, donant-li allò que és seu, que li correspon.
  2. filosofia Estat o qualitat d’ésser altre.

■ alteritat

femení dret Qualitat de la justícia en tant que aquesta implica sempre una relació d’un subjecte amb un altre subjecte, donant-li allò que és seu, que li correspon filosofia Estat o qualitat d’ésser altre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ altern
| alterna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">altern</title>

Etimologia: del ll. alternus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Que s’esdevé un dia sí i l’altre no. Classe alterna.
    2. Que presenta alternança. Rimes alternes.
  2. botànica
    1. Dit de les fulles o d’altres òrgans esparsos i disposats en dos rengles longitudinals que fan un angle aproximat de 180°.
    2. Espars.
  3. corrent altern electrotècnia Corrent produït per una tensió alterna la magnitud del qual canvia ràpidament de sentit.

■ altern
| alterna

adjectiu Que s’esdevé un dia sí i l’altre no Classe alterna Que presenta alternança Rimes alternes botànica Dit de les fulles o d’altres òrgans esparsos i disposats en dos rengles longitudinals que fan un angle aproximat de 180° Espars corrent altern electrotècnia Corrent produït per una tensió alterna la magnitud del qual canvia ràpidament de sentit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alternació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alternació</title>

Partició sil·làbica: al_ter_na_ci_ó
Etimologia: del ll. alternatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. Acció d’alternar; alternança.
  2. sociologia Possibilitat d’escollir entre sistemes de significació diferents i, a vegades, contradictoris, que sol implicar un procés de resocialització.

■ alternació

femení Acció d’alternar alternança sociologia Possibilitat d’escollir entre sistemes de significació diferents i, a vegades, contradictoris, que sol implicar un procés de resocialització
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alternador

■ alternador

masculí electrotècnia Màquina elèctrica rotativa que genera corrents alterns
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alternança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alternança</title>

Etimologia: de alternant 1a font: s. XX
    femení
  1. El fet d’alternar dues coses o més.
  2. Acció d’alternar.
  3. agricultura Divisió o repartiment dels terrenys d’una explotació en tantes parts equivalents com anys previstos per a la successió de conreus escollida com a més convenient.
  4. botànica Disposició de cadascuna de les peces (fulles, pètals, estams, etc.) d’un verticil en els espais existents entre les peces del verticil immediat.
  5. electrotècnia Cadascuna de les dues semiones de què és compost un cicle de corrent altern.
  6. estratigrafia
    1. Acció d’alternar en una formació estratigràfica diverses capes que es repeteixen successivament;
    2. l’efecte.
  7. física Semiperíode d’un fenomen altern durant el qual no canvia el signe de la magnitud que el caracteritza.
  8. lingüística Relació combinatòria entre formes variants d’una mateixa unitat lingüística.
  9. alternança de generacions biologia Fenomen en virtut del qual el cicle biològic complet d’una espècie comprèn dues generacions, els individus d’una de les quals es reprodueixen sexualment, i els de l’altra asexualment.
  10. llei de l’alternança botànica Llei en virtut de la qual les fulles o peces florals de dos verticils consecutius alternen entre elles.

■ alternança

femení El fet d’alternar dues coses o més Acció d’alternar agricultura Divisió o repartiment dels terrenys d’una explotació en tantes parts equivalents com anys previstos per a la successió de conreus escollida com a més convenient botànica Disposició de cadascuna de les peces fulles, pètals, estams, etc d’un verticil en els espais existents entre les peces del verticil immediat electrotècnia Cadascuna de les dues semiones de què és compost un cicle de corrent altern estratigrafia Acció d’alternar en una formació estratigràfica diverses capes que es repeteixen successivament l’efecte física…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alternant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alternant</title>

Etimologia: del ll. alternans, -ntis, íd.
    adjectiu
  1. Que alterna amb un altre. Conreus alternants.
  2. estratigrafia Que és format per capes o estrats que es repeteixen una vegada o unes quantes.
  3. lingüística Dit de cadascun dels elements que intervenen en una alternança morfofonològica.

■ alternant

adjectiu Que alterna amb un altre Conreus alternants estratigrafia Que és format per capes o estrats que es repeteixen una vegada o unes quantes lingüística Dit de cadascun dels elements que intervenen en una alternança morfofonològica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ alternar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alternar</title>

Etimologia: del ll. alternare, íd. 1a font: 1701
    verb
  1. intransitiu Esdevenir-se, actuar, successivament adés l’un adés l’altre. Alternar la nit i el dia.
  2. intransitiu Trobar-se un objecte o uns quants objectes ensems amb un altre o amb d’altres en un mateix indret, un mateix grup, etc. Alternar carrers amples amb estrets.
  3. intransitiu Tenir comunicació amistosa, fer-se. Alternar amb tothom.
  4. transitiu Fer que alternin (dues o més coses). Alternar l’estudi i l’esport.

■ alternar

verb intransitiu Esdevenir-se, actuar, successivament adés l’un adés l’altre Alternar la nit i el dia intransitiu Trobar-se un objecte o uns quants objectes ensems amb un altre o amb d’altres en un mateix indret, un mateix grup, etc Alternar carrers amples amb estrets intransitiu Tenir comunicació amistosa, fer-se Alternar amb tothom transitiu Fer que alternin dues o més coses Alternar l’estudi i l’esport
Informació complementària
Traducció