Es mostren 88939 resultats

■ guanyador
| guanyadora

■ guanyador
| guanyadora

adjectiu i masculí i femení Que guanya L’equip guanyador Qui ha estat el guanyador
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guanyapà

■ guanyapà

masculí Activitat amb què hom es guanya la vida
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guanyar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guanyar</title>

Etimologia: cat. ant. guadanyar, guaanyar, primitivament, ‘guanyar amb treball manual’, del germ. occ. *waidanjan ‘treballar la terra amb el conreu o el pastoreig’, der. del germ. comú waida ‘aliments; obtenció d’aliments’ 1a font: s. XIII
    verb
    1. transitiu Obtenir, adquirir, un profit, una recompensa, com a resultat d’un treball, d’un esforç, d’una obra meritòria, etc. Si pot vendre-ho, hi guanyarà molts diners. Guanya un bon sou cada mes. Ha guanyat el primer premi. Amb aquella gesta guanyà fama immortal.
    2. transitiu i usat absolutament Percebre regularment un sou. Té tres fills, i tots li guanyen.
    3. pronominal Guanyar-se el pa, la vida. Guanyar-se el favor del rei.
    4. pronominal Fer-se seu algú, captar-se’n l’amistat, la benvolença, etc. S’ha guanyat el director amb la seva simpatia.
    5. pronominal Fer-se mereixedor d’alguna cosa, obtenir-la merescudament. S’ha guanyat un aplaudiment.
    6. pronominal irònicament Es guanyà una pallissa pel seu desvergonyiment.
    7. no guanyar per a (alguna cosa) Expressió per a indicar que hom ha de comprar-ne massa sovint, la sofreix amb gran freqüència, etc. No guanyarem per a sabates.
  2. transitiu
    1. Obtenir la victòria en una contesa, competició, etc. Guanyar una batalla, un partit. Guanyar unes oposicions.
    2. Vèncer algú en una contesa, competició, etc. Als escacs, em guanya sempre.
    3. usat absolutament Qui ha guanyat?
    4. Ésser superior a un altre en alguna cosa. Em guanyes en estatura, però jo et guanyo en força.
  3. transitiu
    1. Obtenir un avantatge. Què hi hem guanyat, dient-li-ho?
    2. per extensió Guanyar pes. Ha guanyat dos quilos en quinze dies.
    3. usat absolutament Amb el canvi, encara hi hem guanyat.
    4. guanyar temps Obtenir un ajornament avantatjós, convenient.
  4. transitiu Arribar al lloc que hom pretén. Les naus guanyaren el port.
  5. transitiu i usat absolutament
    1. Esdevenir millor en alguna cosa o mitjançant alguna cosa. Ha guanyat en experiència. Amb aquestes esmenes, el llibre guanya molt.
    2. especialment Aconseguir una millor aparença. Vestida de negre, guanya molt.

■ guanyar

verb transitiu Obtenir, adquirir, un profit, una recompensa, com a resultat d’un treball, d’un esforç, d’una obra meritòria, etc Si pot vendre-ho, hi guanyarà molts diners Guanya un bon sou cada mes Ha guanyat el primer premi Amb aquella gesta guanyà fama immortal transitiu i usat absolutament Percebre regularment un sou Té tres fills, i tots li guanyen pronominal Guanyar-se el pa, la vida Guanyar-se el favor del rei pronominal Fer-se seu algú, captar-se’n l’amistat, la benvolença, etc S’ha guanyat el director amb la seva simpatia pronominal Fer-se mereixedor d’alguna cosa, obtenir-la…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guapo
| guapa

■ guapo
| guapa

adjectiu bell , bonic Tens una filla molt guapa Des de la finestra es veuen unes vistes guapes de debò
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarà

■ guarà

masculí ramaderia eguasser
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaranà

■ guaranà

plural guaranàs femení botànica Paullínia alimentació, indústries alimentàries Beguda rica en cafeïna, feta amb les llavors torrades de la paullínia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guaraní


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guaraní</title>

    [plural guaranís]
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als guaranís o a llur llengua.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional, que viu al Paraguai i al Brasil.
  3. masculí lingüística Tupí-guaraní.
  4. masculí economia Unitat monetària del Paraguai, dividida en 100 cèntims.

■ guaraní

plural guaranís adjectiu Relatiu o pertanyent als guaranís o a llur llengua masculí i femení etnologia Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional, que viu al Paraguai i al Brasil masculí lingüística Tupí-guaraní masculí economia Unitat monetària del Paraguai, dividida en 100 cèntims
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guarda</title>

Compareu: guàrdia
Etimologia: de guardar 1a font: s. XIV, Llull
    1. femení Acció de guardar, de vetllar perquè algú o alguna cosa no rebi un dany, no es perdi, no se’n vagi. En Pere restarà en guarda del ramat. Confio els diners a la vostra guarda. És sota la guarda del seu germà.
    2. donar (o tenir) en guarda Donar a guardar o tenir per guardar. Us dono en guarda el presoner.
    3. guarda i custòdia dret civil En dret matrimonial, conjunt de deures i de drets derivats de la situació d’aquell dels progenitors amb qui conviuen els fills menors d’edat, en cas de separació, divorci o nul·litat.
    1. masculí i femení Persona encarregada de la guarda d’algú o d’alguna cosa. El seu pare és guarda forestal.
    2. masculí i femení Individu que forma part d’una guàrdia.
    3. masculí història Oficial de la Generalitat de Catalunya, que reconeixia les robes que entraven als portals de la ciutat de Barcelona i en sortien.
    4. guarda de cos (o de corps) història Guàrdia de cos.
    5. guarda jurat Guarda que presta un determinat jurament i les declaracions del qual donen fe si hom no hi addueix prova en contra.
    6. guarda rural Persona encarregada de vigilar els camps i de procurar que ningú no entri a les propietats rurals sense permís de l’amo.
  3. femení
    1. Objecte o peça que guarda, protegeix.
    2. plural Puntes de ferro, a l’interior d’un pany, que entren en els buits de la clau i impedeixen que una altra clau pugui obrir-lo.
  4. femení codicologia i arts gràfiques Full que l’enquadernador posa entre el llibre i cadascun dels cartons de la coberta, la meitat del qual s’enganxa a la cara interior del cartó.
  5. femení marina, marítim Defensa.
  6. femení ramaderia
    1. dialectal Ramat.
    2. Pastura de muntanya.

■ guarda

femení Acció de guardar, de vetllar perquè algú o alguna cosa no rebi un dany, no es perdi, no se’n vagi En Pere restarà en guarda del ramat Confio els diners a la vostra guarda És sota la guarda del seu germà donar o tenir en guarda Donar a guardar o tenir per guardar Us dono en guarda el presoner guarda i custòdia dret civil En dret matrimonial, conjunt de deures i de drets derivats de la situació d’aquell dels progenitors amb qui conviuen els fills menors d’edat, en cas de separació, divorci o nullitat masculí i femení Persona encarregada de la guarda d’algú o d’alguna cosa El seu pare és…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarda-roba

■ guarda-roba

masculí Lloc on hom guarda la roba de vestir especialment En els teatres, sales de festa, etc, lloc en què es deixa l’abric, el capell, el sac de mà, etc, en entrar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ guarda-rodes

■ guarda-rodes

masculí transports i obres públiques Guardacantó Cadascun dels pilons de pedra que, collocats a les vores dels camins o carreteres, serveixen per a evitar que els vehicles vagin a parar fora del camí
Informació complementària
Traducció