Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ guirigall

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guirigall</title>

Etimologia: d’origen onomatopeic, expressiu d’un parlar i un cridar confusos 1a font: 1632

masculí Confusió de molts que parlen, criden, etc., alhora.

■ guirigall

masculí Confusió de molts que parlen, criden, etc, alhora

■ guirola

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guirola</title>

femení

dialectal Butllofa.
patologia Favassa.

■ guirola

femení dialectal Butllofa patologia Favassa

■ guisa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisa</title>

Etimologia: del germ. occ. wisa, íd., segurament imitat ja pel ll. vg 1a font: s. XII, Hom.

femení

Manera.
a guisa de locució prepositiva A manera de.
a la guisa esports Sistema antic de cavalcar amb estreps llargs.

■ guisa

femení Manera a guisa de locució prepositiva A manera de a la guisa esports Sistema antic de cavalcar amb estreps llargs

■ guisar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisar</title>

Etimologia: de guisa 1a font: s. XVI

verb

transitiu

gastronomia

1. Cuinar.
2. usat absolutament Saber guisar.
especialment Preparar una menja coent-la amb suc i diversos condiments.

■ guisar

verb transitiu gastronomia Cuinar usat absolutament Saber guisar especialment Preparar una menja coent-la amb suc i diversos condiments

■ guisat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisat</title>

Etimologia: de guisar 1a font: 1888, DLab.

masculí

gastronomia

Menjar cuinat.
Menja cuita amb suc i condiments.

■ guisat

masculí gastronomia Menjar cuinat Menja cuita amb suc i condiments

■ guiscar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guiscar</title>

Etimologia: variant de xisclar

verb intransitiu dialectal xisclar.

■ guiscar

verb intransitiu dialectal xisclar

■ guisco

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisco</title>

Etimologia: de guiscar

masculí dialectal xiscle.

■ guisco

masculí dialectal xiscle

■ guisofi

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guisofi</title>

Etimologia: encreuament de guisar amb gasòfi(a)

masculí Guisat dolent, mal fet.

■ guisofi

masculí Guisat dolent, mal fet

guissonenc

| guissonenca

<title type="display">guissonenc</title>

adjectiu i masculí i femení De Guissona (Segarra).

guissonenc

| guissonenca

adjectiu i masculí i femení De Guissona Segarra

■ guit

| guita

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">guit</title>

Etimologia: probablement del frànc. *wiht ‘ésser, criatura; nen’, d’on el sentit de ‘criat; persona vil’ que té en les formes equivalents fr., it. i cast.; té relació secundària amb guitza 1a font: s. XX, Carner

adjectiu Dit de l’animal que acostuma a tirar guitzes.

■ guit

| guita

adjectiu Dit de l’animal que acostuma a tirar guitzes