Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Etimologia: del ll. hŭmĭlis, íd., der. del ll. humus ‘terra’, amb influx, pel que fa al canvi d’accent, d’adj. en -īlis, més abundants que els adj. en -ĭlis 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu
1. Que es té per menys del que val, que es rebaixa voluntàriament davant els altres. Ésser humil davant Déu. Mostrar-se humil.
2. per extensió Que denota humilitat, submissió. Paraules humils.
3. [usat en fórmules de cortesia] Vostre humil servidor.
1. adjectiu De condició inferior. Nascut d’una família humil. Era un humil obrer.
2. masculí plural Ésser bo, considerat, amb els humils.

adjectiu Que es té per menys del que val, que es rebaixa voluntàriament davant els altres Ésser humil davant Déu Mostrar-se humil per extensió Que denota humilitat, submissió Paraules humils usat en fórmules de cortesia Vostre humil servidor adjectiu De condició inferior Nascut d’una família humil Era un humil obrer masculí plural Ésser bo, considerat, amb els humils

■ humiliació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humiliació</title>

Partició sil·làbica: hu_mi_li_a_ci_ó
Etimologia: del ll. humiliatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.

femení

Acció d’humiliar o d’humiliar-se;
l’efecte.

■ humiliació

femení Acció d’humiliar o d’humiliar-se l’efecte

■ humiliant

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humiliant</title>

Partició sil·làbica: hu_mi_li_ant
Etimologia: del ll. humilians, -ntis, participi pres. de humiliare ‘humiliar’

adjectiu Que humilia.

■ humiliant

adjectiu Que humilia

■ humiliar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humiliar</title>

Partició sil·làbica: hu_mi_li_ar
Etimologia: del ll. humiliare, íd. 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu Inclinar, abaixar, una part del cos en senyal de submissió i reverència. Humiliar el front davant algú.
especialment i figuradament
1. transitiu Abatre l’orgull, l’arrogància d’algú, rebaixar d’una manera mortificant. Déu humilia els superbiosos.
2. pronominal Fer l’humil, fer acte d’humilitat. Humiliar-se davant els poderosos.

■ humiliar

verb transitiu Inclinar, abaixar, una part del cos en senyal de submissió i reverència Humiliar el front davant algú especialment i figuradament transitiu Abatre l’orgull, l’arrogància d’algú, rebaixar d’una manera mortificant Déu humilia els superbiosos pronominal Fer l’humil, fer acte d’humilitat Humiliar-se davant els poderosos

■ humilitat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">humilitat</title>

Etimologia: del ll. humilĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XII, Hom.

femení

Qualitat d’humil.
Acte de modèstia; submissió.

■ humilitat

femení Qualitat d’humil Acte de modèstia submissió

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

humidificar

humidímetre

■ humiditat

humífer | humífera

humífer | humífera

■ humificació

■ humil

■ humiliació

■ humiliant

■ humiliar

■ humilitat

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

humífer

| humífera

humífer

| humífera

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia