Es mostren 88939 resultats

■ idiolecte

■ idiolecte

masculí lingüística Conjunt dels usos d’una llengua propi d’un parlant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idioma


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">idioma</title>

Partició sil·làbica: i_di_o_ma
Etimologia: del ll. td. ĭdĭōma, -ătis ‘idiotisme’, i aquest, del gr. idíōma ‘caràcter, llenguatge particular’, der. de ídios ‘particular’ 1a font: 1696, DLac.
    masculí lingüística
  1. Llengua.
  2. Llengua considerada com a pròpia d’una comunitat lingüística.

■ idioma

masculí lingüística Llengua Llengua considerada com a pròpia d’una comunitat lingüística
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idiomàtic
| idiomàtica

■ idiomàtic
| idiomàtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’idioma Peculiar d’un idioma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idiomatisme

■ idiomatisme

masculí lingüística Idiotisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idiomorf
| idiomorfa

■ idiomorf
| idiomorfa

adjectiu petrografia Dit del mineral component de les roques ígnies, amb els cristalls totalment limitats per les cares cristallines pròpies de l’espècie
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idiopatia

■ idiopatia

femení patologia Malaltia que no deriva de cap altra malaltia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idiopàtic
| idiopàtica

■ idiopàtic
| idiopàtica

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a la idiopatia Originat espontàniament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

idioreflex


<title type="display">idioreflex</title>

Partició sil·làbica: i_di_o_re_flex
masculí fisiologia Reflex produït per un estímul o irritació originada en el mateix òrgan en què s’esdevé.

idioreflex

masculí fisiologia Reflex produït per un estímul o irritació originada en el mateix òrgan en què s’esdevé
Gran Diccionari de la llengua catalana

idiorítmic
| idiorítmica


<title type="display">idiorítmic</title>

Partició sil·làbica: i_di_o_rít_mic
adjectiu cristianisme A l’Orient cristià, dit del monestir en el qual els monjos menen una vida independent i poden posseir alguns béns per tal de proveir a la pròpia sustentació.

idiorítmic
| idiorítmica

adjectiu cristianisme A l’Orient cristià, dit del monestir en el qual els monjos menen una vida independent i poden posseir alguns béns per tal de proveir a la pròpia sustentació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ idiosincràsia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">idiosincràsia</title>

Partició sil·làbica: i_di_o_sin_crà_si_a
Etimologia: del gr. idiosygkrasía, íd., comp. de ídios ‘particular’ i sýgkrasis ‘mescla; temperament’, der. de keránnymi ‘mesclar’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Peculiaritat de la constitució física o mental d’algú, temperament personal, que no poden ésser atribuïts a cap desenvolupament físic o psicològic general conegut.
    2. Peculiaritat, caràcter d’un poble, d’un grup, etc.
  2. patologia Susceptibilitat a una droga, a un aliment, etc.

■ idiosincràsia

femení Peculiaritat de la constitució física o mental d’algú, temperament personal, que no poden ésser atribuïts a cap desenvolupament físic o psicològic general conegut Peculiaritat, caràcter d’un poble, d’un grup, etc patologia Susceptibilitat a una droga, a un aliment, etc
Traducció