Es mostren 88939 resultats

■ imperfectible

■ imperfectible

adjectiu No perfectible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperfectiu
| imperfectiva

■ imperfectiu
| imperfectiva

adjectiu gramàtica Dit de l’aspecte que expressa l’acció verbal com no acabada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperfet
| imperfeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperfet</title>

Compareu: imperfecte
Etimologia: del ll. imperfectus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu No perfet, no completament acabat.
  2. masculí gramàtica Determinació pròpia d’alguns temps verbals, relacionada amb la categoria verbal de l’aspecte.

■ imperfet
| imperfeta

adjectiu No perfet, no completament acabat masculí gramàtica Determinació pròpia d’alguns temps verbals, relacionada amb la categoria verbal de l’aspecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperforable

■ imperforable

adjectiu No perforable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperforació

■ imperforació

femení patologia Defecte congènit consistent en l’oclusió o el tancament d’òrgans o conductes que per llur natura han d’estar oberts per a exercir llurs funcions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperforat
| imperforada

■ imperforat
| imperforada

adjectiu No perforat patologia Que presenta una imperforació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperi</title>

Etimologia: del ll. imperium ‘ordre, manament, poder, sobirania’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Acció d’imperar. L’imperi de la voluntat en les accions humanes. L’imperi de la llei.
  2. Dignitat d’emperador.
  3. Espai de temps que dura el govern d’un o més emperadors.
  4. Autoritat superior i suprema, en consideració a l’estat que l’encarna, equivalent a sobirania.
  5. història
    1. Estat o estats sotmesos a un emperador.
    2. imperi colonial Cadascun dels conjunts de territoris colonitzats per diverses potències europees i sotmesos a llur sobirania.
  6. història del dret
    1. Administració de justícia en el sentit de jurisdicció, amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades.
    2. mer imperi Imperi que afectava els procediments que duien aparellada la pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat.
    3. mixt imperi Facultat de decidir en causes civils, contencioses governatives i en les criminals que duien aparellades penes lleus.
  7. valer un imperi figuradament
    1. Valer molt.
    2. per extensió La seva col·laboració val un imperi.

■ imperi

masculí Acció d’imperar L’imperi de la voluntat en les accions humanes L’imperi de la llei Dignitat d’emperador Espai de temps que dura el govern d’un o més emperadors Autoritat superior i suprema, en consideració a l’estat que l’encarna, equivalent a sobirania història Estat o estats sotmesos a un emperador imperi colonial Cadascun dels conjunts de territoris colonitzats per diverses potències europees i sotmesos a llur sobirania història del dret Administració de justícia en el sentit de jurisdicció, amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperial</title>

Partició sil·làbica: im_pe_ri_al
Etimologia: del ll. imperialis, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’imperi o a l’emperador. Dignitat imperial. Els dominis imperials. Corona imperial.
  2. adjectiu figuradament Que és considerat superior als altres per les seves qualitats. Aigua imperial. Te imperial. Paper imperial.
  3. adjectiu història Dit de la sèrie de conferències convocades per la corona britànica i celebrades, des del 1887 fins al 1937, per tal de tractar diversos problemes comuns.
  4. numismàtica
    1. adjectiu Dit de diferents monedes d’or antigues.
    2. femení plural Monedes encunyades a Roma per ordre dels emperadors.
  5. masculí transports Part superior d’un autobús, un tramvia, etc., disposada amb seients per a rebre-hi passatgers.

■ imperial

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’imperi o a l’emperador Dignitat imperial Els dominis imperials Corona imperial adjectiu figuradament Que és considerat superior als altres per les seves qualitats Aigua imperial Te imperial Paper imperial adjectiu història Dit de la sèrie de conferències convocades per la corona britànica i celebrades, des del 1887 fins al 1937, per tal de tractar diversos problemes comuns numismàtica adjectiu Dit de diferents monedes d’or antigues femení plural Monedes encunyades a Roma per ordre dels emperadors masculí transports Part superior d’un autobús, un tramvia, etc…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperialisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperialisme</title>

Partició sil·làbica: im_pe_ri_a_lis_me
Etimologia: de l’angl. imperialism (der. de imperial, del fr. ant. imperial, ll. imperialis), de primer ’govern de l’emperador, despotisme’, aplicat a l’expansionisme de Disraeli (vers 1874)
masculí història i ciències polítiques Tendència d’un estat a l’expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles.

■ imperialisme

masculí història i ciències polítiques Tendència d’un estat a l’expansió econòmica i territorial, al domini sobre altres estats i pobles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ imperialista


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">imperialista</title>

Partició sil·làbica: im_pe_ri_a_lis_ta
Etimologia: de l’angl. imperialist (cf. imperialisme), de primer ‘partidari de l’emperador d’Alemanya’, després ’partidari de Napoleó’ i, finalment, ‘partidari de l’imperialisme’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’imperialisme.
  2. masculí i femení Partidari de l’imperialisme.

■ imperialista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’imperialisme masculí i femení Partidari de l’imperialisme
Traducció