Es mostren 88940 resultats

amenaçador
| amenaçadora

amenaçador
| amenaçadora

amenaçament

amenaçament

amenaçar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amenaçar</title>

Accessory
Etimologia: de amenaça; en cat. ant. menaçar 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
    1. Donar a entendre (a algú) la intenció de fer-li mal. Amenaçar amb la mà.
    2. figuradament Un greu perill m’amenaça.
  1. Anunciar (a algú) un perill, un càstig, etc., si fa això o allò. L’han amenaçat amb una sanció, de sancionar-lo. Ens amenaçaren que, si no ho deixàvem córrer, ens farien fora.
  2. Donar senyals d’estar a punt d’esdevenir-se quelcom d’enutjós, de desagradable, de perillós, etc. El terrat amenaça ruïna. El temps amenaça tempestat. Aquesta calor amenaça pluja.
  3. esports
    1. Iniciar un jugador un moviment d’atac amb la finalitat de desorientar l’adversari.
    2. En el joc dels escacs, situar una peça o un peó en posició de matar una peça o un peó del contrincant.

amenaçar

amència

amència

Informació complementària

amenitat

amenitat

amenitzar

amenitzar

amenorrea

amenorrea

amenorreic
| amenorreica

amenorreic
| amenorreica

amensalisme


<title type="display">amensalisme</title>

Accessory
Etimologia: probablement del fr. amensalisme, der. de amensal, i aquest, de mensa ‘taula; nutrició’, amb el pref. privatiu a-1
Body
masculí ecologia Relació que s’estableix entre dos o més organismes que cohabiten en un mateix biòtop, però en què un d’ells és desfavorit pel domini unilateral d’un altre.

amensalisme

ament

ament