Es mostren 88939 resultats

■ inqualificable

■ inqualificable

adjectiu No qualificable especialment i pejorativament Dit d’allò que és extremament blasmable Una conducta inqualificable
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inqualificablement

■ inqualificablement

adverbi D’una manera inqualificable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquer
| inquera

■ inquer
| inquera

adjectiu i masculí i femení D’Inca Mallorca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inqüestionable

■ inqüestionable

adjectiu No qüestionable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inqüestionablement

■ inqüestionablement

adverbi D’una manera inqüestionable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquiet
| inquieta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inquiet</title>

Partició sil·làbica: in_qui_et
Etimologia: del ll. inquietus, -a, -um, íd. 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu
    1. Que no sap estar quiet, tranquil. No para mai: quina criatura més inquieta!
    2. per extensió La mar eternament inquieta.
    1. especialment Agitat per un estat febril o un malestar físic. El malalt està inquiet.
    2. especialment Agitat per anhels, dèries, etc.
    3. especialment Agitat per una temença.
    4. Interessat en qüestions i problemes morals, intel·lectuals, artístics. És un escultor inquiet: li agrada treballar amb nous materials.

■ inquiet
| inquieta

adjectiu Que no sap estar quiet, tranquil No para mai quina criatura més inquieta per extensió La mar eternament inquieta especialment Agitat per un estat febril o un malestar físic El malalt està inquiet especialment Agitat per anhels, dèries, etc especialment Agitat per una temença Interessat en qüestions i problemes morals, intellectuals, artístics És un escultor inquiet li agrada treballar amb nous materials
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquietador
| inquietadora

■ inquietador
| inquietadora

adjectiu i masculí i femení Que inquieta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquietament

■ inquietament

adverbi Amb inquietud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquietant

■ inquietant

adjectiu Que inquieta Una notícia inquietant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inquietar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inquietar</title>

Partició sil·làbica: in_qui_e_tar
Etimologia: del ll. inquietare, íd. 1a font: 1385
    verb
    1. transitiu Causar inquietud, fer estar inquiet. El seu retard m’inquieta.
    2. pronominal No us inquieteu tant per ell.
  2. transitiu No deixar estar tranquil. No inquietis el gos, que encara et mossegarà.

■ inquietar

verb transitiu Causar inquietud, fer estar inquiet El seu retard m’inquieta pronominal No us inquieteu tant per ell transitiu No deixar estar tranquil No inquietis el gos, que encara et mossegarà
Informació complementària
Traducció