Es mostren 88940 resultats

■ intercanvi

■ intercanvi

masculí Bescanvi, especialment de serveis economia Transferència d’una mercaderia, un servei o diner d’un subjecte a un altre en canvi d’una altra mercaderia, d’un altre servei o altre diner
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intercanviable

■ intercanviable

adjectiu Susceptible d’intercanvi, de substitució mútua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intercanviar

■ intercanviar

verb transitiu Canviar mútuament, bescanviar Al pati, els nens intercanviaven cromos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intercedir

■ intercedir

verb intransitiu Fer gestions, passos, prop d’una persona en favor d’una altra No van poder intercedir per ell i va ser condemnat religió Pregar a favor d’algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intercel·lular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intercel·lular</title>

Etimologia: de cel·lular
    adjectiu histologia
  1. Situat entre cèl·lules.
  2. substància intercel·lular Substància fonamental constituïda per un líquid mucoide i viscós que hi ha entre les cèl·lules dels teixits, en la composició del qual hi ha nombroses proteïnes i glicoproteïnes.

■ intercel·lular

adjectiu histologia Situat entre cèllules substància intercellular Substància fonamental constituïda per un líquid mucoide i viscós que hi ha entre les cèllules dels teixits, en la composició del qual hi ha nombroses proteïnes i glicoproteïnes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intercepció

■ intercepció

femení Acció d’interceptar l’efecte La intercepció d’una carta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interceptable

■ interceptable

adjectiu Que pot ésser interceptat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interceptar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">interceptar</title>

Etimologia: formació culta analògica (com un verb freqüentatiu) sobre la base del ll. interceptus, -a, -um, participi de intercipĕre, íd. 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
    1. Emparar-se (d’una cosa) abans que arribi a la destinació. Interceptar una carta.
    2. Posar un obstacle (al pas d’algú o d’alguna cosa). Interceptar un camí.
  2. matemàtiques Incloure entre. Un segment és la part de la recta interceptada per dos punts.

■ interceptar

verb transitiu Emparar-se d’una cosa abans que arribi a la destinació Interceptar una carta Posar un obstacle al pas d’algú o d’alguna cosa Interceptar un camí matemàtiques Incloure entre Un segment és la part de la recta interceptada per dos punts
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interceptiu
| interceptiva

■ interceptiu
| interceptiva

adjectiu Que tendeix a interceptar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ interceptor
| interceptora

■ interceptor
| interceptora

adjectiu i masculí i femení Que intercepta masculí aeronàutica Caça
Traducció