Es mostren 88940 resultats

■ intervocàlic
| intervocàlica

■ intervocàlic
| intervocàlica

adjectiu fonètica, fonologia Dit de la posició contextual d’un element consonàntic quan compareix entre dues vocals veïnes, pertanyents, o no, al mateix mot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intestat
| intestada

■ intestat
| intestada

adjectiu dret civil Sense testament o amb un testament que esdevé nul En Joan morí intestat Successió intestada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intestí
| intestina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intestí</title>

Etimologia: del ll. intestīnum, íd., der. de intus ‘a dins’, de la mateixa arrel de entre 1a font: 1670, DTo.
  1. adjectiu Intern, especialment en el cos social, civil, domèstic.
  2. masculí anatomia animal Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l’anus. Intestí prim. Intestí gros.

■ intestí
| intestina

adjectiu Intern, especialment en el cos social, civil, domèstic masculí anatomia animal Conducte que forma part del tub digestiu i que va des de la regió gàstrica fins a l’anus Intestí prim Intestí gros
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intestia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">intestia</title>

Partició sil·làbica: in_tes_ti_a
femení història del dret català Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor als segles XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament, dels béns dels quals s’apropiava el senyor.

■ intestia

femení història del dret català Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor als segles XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament, dels béns dels quals s’apropiava el senyor
Gran Diccionari de la llengua catalana

intestificació

intestificació

femení dret romà Pena consistent a no poder testificar ni recórrer al testimoniatge d’altri
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intestinal

■ intestinal

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a l’intestí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

inti

inti

masculí economia Unitat monetària del Perú, dividida en 100 cèntims
Gran Diccionari de la llengua catalana

intifada


<title type="display">intifada</title>

Etimologia: de l’àrab
femení ciències polítiques Revolta de la població palestina contra l’ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània a partir del 1987.

intifada

femení ciències polítiques Revolta de la població palestina contra l’ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània a partir del 1987
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ íntim
| íntima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">íntim</title>

Etimologia: del ll. intĭmus, -a, -um, íd., superlatiu irregular de interior, al seu torn comparatiu d’un adj. positiu inusitat (*interus) relacionat amb inter ‘entre, dins’, adv. i prep. 1a font: 1696, DLac.
    1. adjectiu De ben endins, que ateny el fons, en estret contacte. Un impuls íntim.
    2. masculí Intimitat, la part més íntima. En l’íntim del cor, de la consciència.
    3. relacions íntimes Eufemisme per relacions sexuals.
  2. per extensió
    1. adjectiu Dit de la persona lligada amb algú per relacions d’amistat estreta, de confiança, de col·laboració, etc. Amics íntims.
    2. adjectiu Dit de les relacions d’amistat. Amistat íntima.
    3. masculí [generalment en pl] Persona que té lligams de sang, d’amistat, d’afecte, etc., amb una altra. Una festa per als íntims.
    4. adjectiu Que pertany a la intimitat de la persona, especialment als seus sentiments, pensaments o afectes. Vida íntima. Diari íntim.
    5. adjectiu Dit de l’acte, la cerimònia, etc., que se celebra en la intimitat, amb els íntims. Un casament íntim.
  3. adjectiu i femení anatomia animal Dit de la més interna de les capes d’un vas sanguini.

■ íntim
| íntima

adjectiu De ben endins, que ateny el fons, en estret contacte Un impuls íntim masculí Intimitat, la part més íntima En l’íntim del cor, de la consciència relacions íntimes Eufemisme per relacions sexuals per extensió adjectiu Dit de la persona lligada amb algú per relacions d’amistat estreta, de confiança, de collaboració, etc Amics íntims adjectiu Dit de les relacions d’amistat Amistat íntima masculí generalment en pl Persona que té lligams de sang, d’amistat, d’afecte, etc, amb una altra Una festa per als íntims adjectiu Que pertany a la intimitat de la persona, especialment als seus…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ intima

■ intima

femení antigament Intimació història del dret català Acte de notificar o requerir a alguna persona, per raó d’una causa, un plet, un acte administratiu o governatiu, o bé a instància d’un particular