Es mostren 88939 resultats

■ inusual

■ inusual

adjectiu No usual inusitat, insòlit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inútil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">inútil</title>

Partició sil·làbica: in_ú_til
Etimologia: del ll. inutĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Metge
  1. adjectiu No útil, que no té o no dona cap utilitat. Té la casa plena de trastos inútils. Tots els esforços foren inútils. Ara ja és inútil de parlar-ne.
    1. adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que no serveix per a una cosa determinada o per a res. M’han declarat inútil per al treball. És un inútil!
    2. adjectiu especialment ciències militars Dit del ciutadà que és declarat no apte per al servei militar.
  3. boca inútil Persona que no treballa i que hom ha de mantenir en canvi de no res.

■ inútil

adjectiu No útil, que no té o no dona cap utilitat Té la casa plena de trastos inútils Tots els esforços foren inútils Ara ja és inútil de parlar-ne adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que no serveix per a una cosa determinada o per a res M’han declarat inútil per al treball És un inútil adjectiu especialment ciències militars Dit del ciutadà que és declarat no apte per al servei militar boca inútil Persona que no treballa i que hom ha de mantenir en canvi de no res
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inutilitat

■ inutilitat

femení Qualitat d’inútil dret Vici de les diligències no assenyalades per la llei
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inutilització

■ inutilització

femení Acció d’inutilitzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inutilitzar

■ inutilitzar

verb transitiu Fer inútil
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ inútilment

■ inútilment

adverbi D’una manera inútil, sense utilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

inv.

inv.

abreviatura invariable
Gran Diccionari de la llengua catalana

invadir

invadir

verb transitiu envair
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ invaginació

■ invaginació

femení cirurgia Operació d’invaginar el budell en cas d’hèrnia estrangulada biologia i patologia Acció d’invaginar-se una membrana, una part de l’intestí, etc l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ invaginar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">invaginar</title>

Etimologia: del b. ll. invaginare ‘enfundar, embeinar’
    verb
  1. transitiu cirurgia Suturar els caps de budell sa situats abans i després d’una zona intestinal afectada d’hèrnia estrangulada.
  2. pronominal biologia i embriologia Penetrar o replegar-se una capa de cèl·lules o una membrana dins una altra.
  3. pronominal patologia Introduir-se una part de l’intestí dins la porció següent.

■ invaginar

verb transitiu cirurgia Suturar els caps de budell sa situats abans i després d’una zona intestinal afectada d’hèrnia estrangulada pronominal biologia i embriologia Penetrar o replegar-se una capa de cèllules o una membrana dins una altra pronominal patologia Introduir-se una part de l’intestí dins la porció següent
Informació complementària
Traducció