Es mostren 88939 resultats

■ jurament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jurament</title>

Etimologia: del ll. td. juramentum, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
    1. Acció de jurar;
    2. l’efecte. Prestar jurament. Un jurament fals.
  2. dret i història del dret català Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
  3. jurament promissori dret Jurament prestat per corroborar una promesa.
  4. prendre jurament Demanar a algú i obtenir que juri alguna cosa.

■ jurament

masculí Acció de jurar l’efecte Prestar jurament Un jurament fals dret i història del dret català Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte jurament promissori dret Jurament prestat per corroborar una promesa prendre jurament Demanar a algú i obtenir que juri alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ juramentar-se

■ juramentar-se

verb pronominal Obligar-se mútuament per jurament Es van juramentar per a derrotar l’enemic comú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jurar</title>

Etimologia: del ll. jurare, íd., abreviació de la locució jus jurare, fórmula ritual i sagrada de compromís, der. de jus, juris ‘dret, llei’ 1a font: s. XII
    verb transitiu
  1. dret Afirmar, prometre (alguna cosa) apel·lant a Déu, a una cosa que hom jutja sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l’afirmació, de la sinceritat de la prometença.
  2. usat absolutament Alçà la mà i digué: Juro!
  3. hiperbòlicament Et juro que no ho diré a ningú.
    1. Acceptar, per mitjà de jurament, un càrrec, una dignitat, etc. Jurar un càrrec.
    2. jurar (algú) per (o com a, etc.) Nomenar-lo, mitjançant jurament, per a un càrrec, una dignitat, etc.
  5. jurar en fals Dir amb jurament el que no és cert.

■ jurar

verb transitiu dret Afirmar, prometre alguna cosa apellant a Déu, a una cosa que hom jutja sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l’afirmació, de la sinceritat de la prometença usat absolutament Alçà la mà i digué Juro hiperbòlicament Et juro que no ho diré a ningú Acceptar, per mitjà de jurament, un càrrec, una dignitat, etc Jurar un càrrec jurar algú per o com a , etc Nomenar-lo, mitjançant jurament, per a un càrrec, una dignitat, etc jurar en fals Dir amb jurament el que no és cert
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

juraria

juraria

femení història Juraderia
Gran Diccionari de la llengua catalana

jurassià
| jurassiana

jurassià
| jurassiana

adjectiu i masculí i femení Del Jura cantó de Suïssa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ juràssic
| juràssica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">juràssic</title>

Etimologia: del nom de la serralada del Jura, començat a usar per A. von Humboldt el 1795
  1. estratigrafia
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent al juràssic.
    2. masculí Segon sistema (i període) de l’era secundària o mesozoic, situat damunt el triàsic i sota el cretaci.
  2. relleu juràssic geomorfologia Forma de relleu constituïda per una sèrie de plegaments simples i paral·lels.

■ juràssic
| juràssica

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al juràssic masculí Segon sistema i període de l’era secundària o mesozoic, situat damunt el triàsic i sota el cretaci relleu juràssic geomorfologia Forma de relleu constituïda per una sèrie de plegaments simples i parallels
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jurat1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jurat</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. juratus, -a, -um ‘el qui ha prestat jurament’ 1a font: s. XIV
  1. dret
    1. masculí Institució mitjançant la qual els ciutadans, representats per un grup de persones elegides per sorteig, participen, en la forma i en els processos penals que la llei determina, en l’administració de justícia.
    2. masculí i femení Cadascun dels individus que componen aquest jurat.
    3. jurat mixt (o escabí) Jurat format per ciutadans que no són experts en matèria jurídica i per magistrats, els quals deliberen conjuntament.
    4. jurat pur jurat1 1 1.
  2. masculí Comissió encarregada d’examinar el mèrit relatiu, d’adjudicar els premis en una exposició, un concurs, etc.
  3. masculí història Magistrat municipal, amb facultats rectores i executives, de les poblacions dels regnes de València, Mallorca i Aragó i d’algunes del Principat de Catalunya, equivalent a conseller, cònsol, paer o procurador.
  4. masculí història Membre d’alguns consells municipals catalans, anomenat també prohom o conseller.
  5. jurat d’expropiació dret administratiu Òrgan administratiu encarregat de resoldre sobre les controvèrsies relatives a l’avaluació de les expropiacions forçoses.
  6. jurat mixt de treball història del dret Organisme creat el 1931. Format per representacions patronals i obreres, era encarregat de la resolució de totes les qüestions de salaris i de condicions dels contractes de treball.



    7. Vegeu també:
    jurat2

■ jurat1

dret masculí Institució mitjançant la qual els ciutadans, representats per un grup de persones elegides per sorteig, participen, en la forma i en els processos penals que la llei determina, en l’administració de justícia masculí i femení Cadascun dels individus que componen aquest jurat jurat mixt o escabí Jurat format per ciutadans que no són experts en matèria jurídica i per magistrats, els quals deliberen conjuntament jurat pur jurat 1 1 1 masculí Comissió encarregada d’examinar el mèrit relatiu, d’adjudicar els premis en una exposició, un concurs, etc masculí història Magistrat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jurat2
| jurada

■ jurat2
| jurada

adjectiu Dit d’un càrrec o d’una feina al qual hom ha accedit prestant-hi jurament d’exercir-lo fidelment Intèrpret jurada Guarda jurat Realitzat per un intèrpret o un traductor jurat Traducció, interpretació jurada Que es fa sota jurament Declaració jurada Vegeu també jurat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ juratori
| juratòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">juratori</title>

Etimologia: del ll. td. juratorius, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Expressat amb jurament.
  2. femení Làmina d’argent o plana de pergamí on hi havia escrit el principi de cadascun dels quatre Evangelis i sobre la qual posaven les mans els magistrats d’Aragó per jurar.
  3. masculí història del dret Instrument o escriptura on hom feia constar el jurament que prestaven veguers, batlles, jutges i altra mena de magistrats en prendre possessió de llur càrrec.
  4. femení història del dret Simple jurament o caució juratòria que hom admetia en determinats casos en què calia prestar caució o garantia, si es tractava de cavaller o bé de persona de qualitat.

■ juratori
| juratòria

adjectiu Expressat amb jurament femení Làmina d’argent o plana de pergamí on hi havia escrit el principi de cadascun dels quatre Evangelis i sobre la qual posaven les mans els magistrats d’Aragó per jurar masculí història del dret Instrument o escriptura on hom feia constar el jurament que prestaven veguers, batlles, jutges i altra mena de magistrats en prendre possessió de llur càrrec femení història del dret Simple jurament o caució juratòria que hom admetia en determinats casos en què calia prestar caució o garantia, si es tractava de cavaller o bé de persona de qualitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ jurcar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jurcar</title>

Etimologia: d’origen incert, probablement d’un ll. vg. *jurgicare, der. del ll. jurgare ‘disputar-se’, que de ‘disputar-se per alguna cosa’ degué prendre el sentit de ‘lluitar, esforçar-se per obtenir-ho’ 1a font: s. XIV, Llull
verb transitiu Esforçar-se a heure; procurar.

■ jurcar

verb transitiu Esforçar-se a heure procurar
Informació complementària
Traducció