Es mostren 88939 resultats

jut
| juta


<title type="display">jut</title>

Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als juts.
  2. masculí i femení història Individu d’un dels pobles germànics que envaïren Anglaterra al segle V.

jut
| juta

Traducció

jute


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jute</title>

Accessory
Etimologia: de l’angl. jute, i aquest, del bengalí jhuto, íd., del sànscrit juta ‘trena de cabells’ 1a font: 1916
Body
    masculí
  1. botànica Gènere de plantes herbàcies o fruticoses de la família de les tiliàcies (Corchorus sp), de fulles simples alternes, amb estípules, de flors solitàries grogues i de fruits capsulars.
  2. indústria tèxtil Fibra tèxtil obtinguda del jute.

jute

jutge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jutge</title>

Accessory
Etimologia: del ll. jūdex, -ĭcis, íd. 1a font: s. XIII, Vides
Body
  1. masculí i femení dret Persona que té autoritat per a jutjar i sentenciar. Jutge de primera instància. Una jutge de pau. Jutge ordinari. L’antic jutge de greuges.
  2. masculí i femení
    1. Persona que és designada a decidir en una competició o en un litigi entre dues parts.
    2. Persona que està en estat de donar la seva opinió sobre algú o alguna cosa.
    3. jutge de línia esports Àrbitre encarregat de controlar que no es traspassin els límits reglamentaris de l’àrea de competició.
    4. jutge de línia esports Àrbitre assistent.
  3. masculí i femení història A Sardenya, cap suprem d’un jutjat.
  4. masculí Bíblia Cap del poble d’Israel, abans de la instauració de la monarquia.
  5. jutge conservador
    1. dret canònic Persona designada pels papes per a mantenir els drets i els privilegis de certes persones o corporacions eclesiàstiques.
    2. dret marítim Al segle XVIII i començament del XIX, funcionari pertanyent a l’armada reial que tenia a càrrec seu la inspecció directa en les escoles de nàutica civils.
    3. història del dret Funcionari que controlava empreses o companyies de comerç de certa importància.

jutge

jutgessa

jutgessa

jutipiris

jutipiris

jutjament

jutjament

jutjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jutjar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. judicare, íd., der. de jūdex, -ĭcis ‘jutge’ 1a font: 1241
Body
    verb transitiu
    1. Decidir a favor o en contra (d’algú o d’alguna cosa). Jutja tu mateix si tinc raó.
    2. especialment dret Pronunciar una decisió com a jutge sobre algú o alguna cosa.
    1. Emetre una certa opinió tocant a algú o alguna cosa. No jutgeu les seves accions sense escoltar-lo abans.
    2. a jutjar per locució prepositiva Segons el que mostra o aparenta un fet, un indici. A jutjar pels aplaudiments del públic, l’estrena de l’obra ha estat un èxit.
  1. Exercitar un judici.

jutjar

jutjat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">jutjat</title>

Accessory
Etimologia: de jutjar 1a font: 1905
Body
    masculí
  1. dret
    1. Tribunal d’un jutge sol.
    2. Junta de jutges per a donar una sentència.
    3. Lloc on hom jutja.
    4. Terme de la jurisdicció d’un jutge.
    5. jutjat de família Jutjat de primera instància especialitzat en les causes matrimonials de nul·litat, separació i divorci.
  2. història Cadascuna de les circumscripcions territorials i administratives de l’illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa.

jutjat

juvenil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">juvenil</title>

Accessory
Etimologia: del ll. juvenīlis, íd. 1a font: s. XIII, Vides
Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la joventut.
  2. adjectiu i masculí i femení esports Dit de la categoria per edat utilitzada en tots els esports que inclou generalment els esportistes entre 15 i 17 anys.

juvenil

juvenització


<title type="display">juvenització</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ju_ve_nit_za_ci_ó
Body
femení sociologia Procés pel qual un fenomen social, com ara la pobresa o l’atur, afecta un sector de població cada cop més jove.

juvenització