Es mostren 88939 resultats

■ llauada

■ llauada

femení Pluja torrencial que s’emporta la terra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llauna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llauna</title>

Partició sil·làbica: llau_na
Etimologia: probablement ll. lamĭna ‘placa, làmina’, canviat en *labĭna per dissimilació de nasals, amb possible influx d’un preromà afí al cèlt. *lágina ‘fulla de metall’ 1a font: 1249
    femení
    1. metal·lúrgia Làmina d’acer dolç recoberta d’una capa d’estany que la preserva de l’oxidació.
    2. per extensió Recipient construït amb planxa metàl·lica, generalment de llauna i de poca capacitat, emprat per a tenir-hi líquids: oli, petroli, aigua, etc., o aliments en conserva. Sardines de llauna.
  2. Trosset de llauna on hi ha marcat un nombre, una lletra, etc.
  3. figuradament Lata. Quina llauna de discurs! Donar la llauna a algú.
  4. armament Làmina metàl·lica que era introduïda en elements defensius d’una altra matèria per fer-la més forta.
  5. llar, assumptes domèstics greixera 2.
  6. donar la llauna (a algú) figuradament i obsolet Despatxar-lo, acomiadar-lo.

■ llauna

femení metallúrgia Làmina d’acer dolç recoberta d’una capa d’estany que la preserva de l’oxidació per extensió Recipient construït amb planxa metàllica, generalment de llauna i de poca capacitat, emprat per a tenir-hi líquids oli, petroli, aigua, etc, o aliments en conserva Sardines de llauna Trosset de llauna on hi ha marcat un nombre, una lletra, etc figuradament Lata Quina llauna de discurs Donar la llauna a algú armament Làmina metàllica que era introduïda en elements defensius d’una altra matèria per fer-la més forta llar, assumptes domèstics greixera 2 donar la llauna a algú…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaunar

■ llaunar

verb transitiu indústria tèxtil Afinar un teixit de seda fregant-lo lleugerament amb unes llaunes especials
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llauner
| llaunera

■ llauner
| llaunera

masculí i femení oficis manuals Persona que es dedica a fer o a adobar objectes de llauna Persona que installa o adoba les conduccions d’aigua, substitueix els vidres trencats, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llauneria

■ llauneria

femení oficis manuals Ofici de llauner Obrador de llauner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaura

■ llaura

femení agricultura Arada llaurada 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaurada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llaurada</title>

Partició sil·làbica: llau_ra_da
Etimologia: de llaurar 1a font: 1342
    femení
  1. agricultura
    1. Acció de llaurar.
    2. Tros on hom llaura.
  2. història del dret Als segles XIII-XV, obligació d’un pagès o home rústic, envers el seu senyor, d’emprar-se en determinades jornades en terrenys d’aquest no compresos en el contracte o establiment.

■ llaurada

femení agricultura Acció de llaurar Tros on hom llaura història del dret Als segles XIII-XV, obligació d’un pagès o home rústic, envers el seu senyor, d’emprar-se en determinades jornades en terrenys d’aquest no compresos en el contracte o establiment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llauradís
| llauradissa

■ llauradís
| llauradissa

adjectiu agricultura Susceptible d’ésser llaurat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaurador
| llauradora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llaurador</title>

Partició sil·làbica: llau_ra_dor
Etimologia: de llaurar 1a font: s. XIV, Llull
    agricultura
  1. adjectiu
    1. Dit de l’animal amb bones condicions per a llaurar.
    2. Dit de la màquina que serveix per a llaurar.
  2. masculí i femení
    1. Persona que es dedica a llaurar.
    2. Pagès.
  3. femení oficis manuals Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc., en petites quantitats.

■ llaurador
| llauradora

agricultura adjectiu Dit de l’animal amb bones condicions per a llaurar Dit de la màquina que serveix per a llaurar masculí i femení Persona que es dedica a llaurar Pagès femení oficis manuals Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc, en petites quantitats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llaurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llaurar</title>

Partició sil·làbica: llau_rar
Etimologia: del ll. laborare ‘treballar’ 1a font: s. XI
    verb transitiu
  1. agricultura
    1. Solcar la terra amb l’arada.
    2. usat absolutament Fa bon temps per a llaurar.
  2. usat absolutament figuradament
    1. Aplicar-se en una tasca, un treball, etc. Ja podem llaurar, si volem acabar avui l’inventari!
    2. fer llaurar dret (algú) Fer-lo procedir com cal.
    3. llaurar dret (o tort) Portar-se, obrar, bé o malament.
    4. llaurar en arena Fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc.
    5. llaurar fondo popularment Aplicar-se plenament, intensament, a un treball, una activitat, etc.
  3. usat absolutament marina, marítim Arrossegar-se l’àncora pel fons de la mar pel fet de no restar ben aferrada.

■ llaurar

verb transitiu agricultura Solcar la terra amb l’arada usat absolutament Fa bon temps per a llaurar usat absolutament figuradament Aplicar-se en una tasca, un treball, etc Ja podem llaurar, si volem acabar avui l’inventari fer llaurar dret algú Fer-lo procedir com cal llaurar dret o tort Portar-se, obrar, bé o malament llaurar en arena Fer feina en va, esforçar-se inútilment, etc llaurar fondo popularment Aplicar-se plenament, intensament, a un treball, una activitat, etc usat absolutament marina, marítim Arrossegar-se l’àncora pel fons de la mar pel fet de no restar ben aferrada
Informació complementària
Traducció