Es mostren 88940 resultats

■ llicenciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llicenciar</title>

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_ar
Etimologia: de llicència 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Eximir algú del servei que prestava.
    2. especialment Eximir un militar del servei de les files, donar-li la llicència absoluta. Llicenciaren el general perquè ja no podia comandar la tropa.
    3. irònicament Invitar algú a anar-se’n. Van llicenciar aquell pesat ben de pressa.
    1. transitiu Donar a algú el grau de llicenciat.
    2. pronominal Obtenir el grau de llicenciat. Es llicencià en químiques aquell mateix any.

■ llicenciar

verb transitiu Eximir algú del servei que prestava especialment Eximir un militar del servei de les files, donar-li la llicència absoluta Llicenciaren el general perquè ja no podia comandar la tropa irònicament Invitar algú a anar-se’n Van llicenciar aquell pesat ben de pressa transitiu Donar a algú el grau de llicenciat pronominal Obtenir el grau de llicenciat Es llicencià en químiques aquell mateix any
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llicenciat
| llicenciada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llicenciat</title>

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_at
Etimologia: de llicenciar 1a font: 1360
    masculí i femení
    1. història Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el grau d’ensenyament superior.
    2. ensenyament Persona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l’habilita per a exercir una professió determinada.
  2. Militar que ha obtingut la llicència o exempció definitiva del servei.

■ llicenciat
| llicenciada

masculí i femení història Segons el reglament universitari medieval, persona que posseïa el grau d’ensenyament superior ensenyament Persona que ha obtingut en una facultat universitària el grau que l’habilita per a exercir una professió determinada Militar que ha obtingut la llicència o exempció definitiva del servei
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llicenciatura

■ llicenciatura

femení ensenyament Llicència Estudis que hom fa per obtenir el grau de llicenciat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llicenciós
| llicenciosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llicenciós</title>

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_ós
Etimologia: del ll. licentiosus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
    adjectiu
  1. Que es deixa anar a una llibertat excessiva, especialment en els costums. Capteniment llicenciós. Portar una vida llicenciosa. Paraules llicencioses.
  2. Dit d’un poeta, d’un artista, que no segueix les normes de l’art.

■ llicenciós
| llicenciosa

adjectiu Que es deixa anar a una llibertat excessiva, especialment en els costums Capteniment llicenciós Portar una vida llicenciosa Paraules llicencioses Dit d’un poeta, d’un artista, que no segueix les normes de l’art
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llicenciosament

■ llicenciosament

adverbi D’una manera llicenciosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliceró

■ lliceró

masculí indústria tèxtil Lliç de poques bagues emprat per a fer vores o per exigències del lligat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llicet

■ llicet

masculí indústria tèxtil Lliç amb malles curtes i sense ullet emprat en el tissatge de la seda per a subdividir els fils que passen junts per una mateixa palleta de la pua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliçó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lliçó</title>

Homòfon: llissó
Etimologia: del ll. lectio, -ōnis ‘acció de llegir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Allò que hom llegeix en veu alta.
    2. litúrgia Cadascun dels fragments de l’Escriptura o dels Sants Pares que hom llegeix o canta a la missa i a l’ofici diví.
  2. ensenyament
    1. Part d’una assignatura que un alumne ha d’aprendre per dir-la o explicar-la al mestre.
    2. Ensenyament d’una disciplina acadèmica donat per un mestre a un o més alumnes en una sessió.
    3. Cadascun dels apartats en què hom divideix un text, especialment un text escolàstic.
    4. figuradament Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, càstigs, etc. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.
    5. Allò que serveix d’esmena, d’escarment. Va perdre-hi tots els diners: ja fou una bona lliçó.
  3. crítica textual Forma d’un mot o una frase determinada per un manuscrit o una família de manuscrits.

■ lliçó

femení Allò que hom llegeix en veu alta litúrgia Cadascun dels fragments de l’Escriptura o dels Sants Pares que hom llegeix o canta a la missa i a l’ofici diví ensenyament Part d’una assignatura que un alumne ha d’aprendre per dir-la o explicar-la al mestre Ensenyament d’una disciplina acadèmica donat per un mestre a un o més alumnes en una sessió Cadascun dels apartats en què hom divideix un text, especialment un text escolàstic figuradament Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, càstigs, etc Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó Allò que serveix d’esmena, d’escarment…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llicorella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llicorella</title>

Etimologia: deriv. alterat de llacor
    femení petrografia
    1. Roca esquistosa que presenta una exfoliació notable en lloses planes i primes, provinent de la consolidació de sediments argilosos.
    2. Llosa de llicorella per a fer teulat.
  2. llicorella bituminosa Llicorella impregnada d’un líquid format per una barreja d’hidrocarburs i olis parafínics que hom pot utilitzar per a obtenir petroli.

■ llicorella

femení petrografia Roca esquistosa que presenta una exfoliació notable en lloses planes i primes, provinent de la consolidació de sediments argilosos Llosa de llicorella per a fer teulat llicorella bituminosa Llicorella impregnada d’un líquid format per una barreja d’hidrocarburs i olis parafínics que hom pot utilitzar per a obtenir petroli
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lliga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lliga</title>

Etimologia: de lligar 1a font: s. XIV
    femení
    1. Acord temporal entre dos o més estats o sobirans, els quals entren en aliança o federació per tal d’aconseguir un fi comú.
    2. Associació per a fer triomfar certs principis polítics, religiosos, etc.
    3. fer lliga Associar-se per fer triomfar certs principis, per aconseguir un fi comú.
  2. esports Competició esportiva en la qual cadascun dels equips inscrits juga amb tots els altres de la seva categoria.
    1. metal·lúrgia Aliatge.
    2. numismàtica i joieria Porció de metall que hom mescla amb un de més fi, per a la fabricació de monedes o de joies.

■ lliga

femení Acord temporal entre dos o més estats o sobirans, els quals entren en aliança o federació per tal d’aconseguir un fi comú Associació per a fer triomfar certs principis polítics, religiosos, etc fer lliga Associar-se per fer triomfar certs principis, per aconseguir un fi comú esports Competició esportiva en la qual cadascun dels equips inscrits juga amb tots els altres de la seva categoria metallúrgia Aliatge numismàtica i joieria Porció de metall que hom mescla amb un de més fi, per a la fabricació de monedes o de joies
Informació complementària
Traducció