Es mostren 88940 resultats

■ anacoreta

■ anacoreta

masculí i femení religió Persona que es retira a un lloc solitari per portar-hi una vida de silenci, de pregària i de mortificació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacorètic
| anacorètica

■ anacorètic
| anacorètica

adjectiu D’anacoreta, relatiu o pertanyent a l’anacoreta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

anacoretisme

anacoretisme

masculí religió Forma de vida religiosa pròpia dels anacoretes especialment cristianisme Eremitisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacreòntic
| anacreòntica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anacreòntic</title>

Partició sil·làbica: a_na_cre_òn_tic
Etimologia: del nom del poeta gr. Anakréōn, -ontos 1a font: 1839, DLab.
    poètica
  1. adjectiu
    1. A la manera d’Anacreont. Oda anacreòntica.
    2. En la poesia grega i llatina, dit de diversos metres usats per Anacreont, assenyaladament del dímetre iàmbic catalèctic i del dímetre jònic amb anàclasi.
  2. femení Composició poètica de metre curt, sovint heptasíl·lab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral.

■ anacreòntic
| anacreòntica

poètica adjectiu A la manera d’Anacreont Oda anacreòntica En la poesia grega i llatina, dit de diversos metres usats per Anacreont, assenyaladament del dímetre iàmbic catalèctic i del dímetre jònic amb anàclasi femení Composició poètica de metre curt, sovint heptasíllab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacrogin
| anacrògina

■ anacrogin
| anacrògina

botànica adjectiu Dit de les hepàtiques folioses els arquegonis de les quals neixen als costats del caulidi no pas a l’àpex femení plural Grup taxonòmic que comprèn les hepàtiques anacrògines
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacrònic
| anacrònica

■ anacrònic
| anacrònica

adjectiu Que conté anacronisme
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacronisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anacronisme</title>

Etimologia: del gr. anakhronismós ‘acció de situar una cosa fora del temps corresponent’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Error que consisteix a suposar esdevingut un fet en una data altra que la seva, error de cronologia. Atribuir aquest fet al regnat de Pere III és un anacronisme.
  2. Qualsevol cosa (fet, costum, etc.) no pròpia del temps al qual es vol referir o incongruent amb el seu ambient.

■ anacronisme

masculí Error que consisteix a suposar esdevingut un fet en una data altra que la seva, error de cronologia Atribuir aquest fet al regnat de Pere III és un anacronisme Qualsevol cosa fet, costum, etc no pròpia del temps al qual es vol referir o incongruent amb el seu ambient
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacrusi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anacrusi</title>

Etimologia: del gr. anákrousis, íd.
    femení
  1. música Nota o grup de notes febles que precedeix el primer accent d’un membre de frase.
  2. poètica
    1. En la mètrica clàssica, síl·laba inicial d’un vers considerada com a no formant part del metre.
    2. Síl·laba o síl·labes àtones que precedeixen el primer accent d’un vers.

■ anacrusi

femení música Nota o grup de notes febles que precedeix el primer accent d’un membre de frase poètica En la mètrica clàssica, síllaba inicial d’un vers considerada com a no formant part del metre Síllaba o síllabes àtones que precedeixen el primer accent d’un vers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anacústic
| anacústica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anacústic</title>

Partició sil·làbica: an_a_cús_tic
Etimologia: de an- i el gr. akoustikós ‘acústic’
    adjectiu
  1. No acústic, que impedeix la propagació del so.
  2. zona anacústica astronàutica Zona de l’alta atmosfera on, a causa de la ja excessiva separació de les molècules, es fa impossible la propagació del so.

■ anacústic
| anacústica

adjectiu No acústic, que impedeix la propagació del so zona anacústica astronàutica Zona de l’alta atmosfera on, a causa de la ja excessiva separació de les molècules, es fa impossible la propagació del so
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anada</title>

Etimologia: de anar 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Acció d’anar en un indret. Quant us ha costat, l’anada?
    2. anada i tornada transports Expressió referida als viatges, i als bitllets que hi donen dret, que inclouen també la tornada al lloc d’origen. Si agafem anada i tornada és més barat. Dos bitllets d’anada i tornada a Sitges.
    3. anades i vingudes figuradament Passos, diligències.
  2. Sortida, excursió.
  3. jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, acció d’anar-se’n d’una carta.

■ anada

femení Acció d’anar en un indret Quant us ha costat, l’anada anada i tornada transports Expressió referida als viatges, i als bitllets que hi donen dret, que inclouen també la tornada al lloc d’origen Si agafem anada i tornada és més barat Dos bitllets d’anada i tornada a Sitges anades i vingudes figuradament Passos, diligències Sortida, excursió jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, acció d’anar-se’n d’una carta
Informació complementària
Traducció