Es mostren 88941 resultats

■ lluir2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lluir</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: llu_ir
Etimologia: del ll. luĕre ‘satisfer, pagar un deute’ 1a font: 1400
    verb transitiu antigament dret català
  1. Satisfer els drets corresponents a un senyor directe per raó del lluïsme en el cas de transmissió de la finca emfitèutica.
  2. Reduir o redimir un cens o una altra obligació de caràcter real.
  3. Cancel·lar una servitud o una hipoteca.
  4. dret de lluir i de quitar Facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel preu mateix de la venda.



    5. Vegeu també:
    lluir1

■ lluir2

verb transitiu antigament dret català Satisfer els drets corresponents a un senyor directe per raó del lluïsme en el cas de transmissió de la finca emfitèutica Reduir o redimir un cens o una altra obligació de caràcter real Cancellar una servitud o una hipoteca dret de lluir i de quitar Facultat que es reserva el venedor d’un bé a carta de gràcia de poder adquirir la cosa venuda pel preu mateix de la venda Vegeu també lluir 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lluís1

lluís1

masculí plural lluïsos catolicisme Membre de la branca masculina derivada de la congregació mariana, sota el patronatge de sant Lluís Gonzaga Vegeu també lluís 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluís2

■ lluís2

masculí plural lluïsos numismàtica Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del segle XVII Vegeu també lluís 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lluïser
| lluïsera

lluïser
| lluïsera

adjectiu i masculí i femení De Sant Lluís Menorca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluïsme

■ lluïsme

masculí dret català Dret del senyor directe a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluïssor

■ lluïssor

femení Reflexos d’una cosa que lluu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluït
| lluïda

■ lluït
| lluïda

adjectiu Dit d’una festa, una solemnitat, etc, reeixida, esplendent irònicament Quina acampada tan lluïda tota la nit plovent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lluita</title>

Partició sil·làbica: llui_ta
Etimologia: del ll. td. lucta, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Esforç violent que fan dos individus o més per imposar cadascun la pròpia força física sobre l’altre o els altres. Les lluites entre gats i gossos són acarnissades.
    2. esports Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
    3. lluita biològica agricultura Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle vital.
    4. lluita per l’existència biologia Procés de selecció natural que comporta una veritable lluita entre els individus d’una determinada espècie a fi d’aconseguir aliment, parella, habitatge, etc., de manera que condueix a la supervivència dels més aptes.
    1. Esforç i acció que fan, per aconseguir un predomini, dues o més forces, tendències, etc., en oposició. La lluita de la veritat contra l’error.
    2. lluita de classes sociologia Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
  3. Esforç gran, extrem, per obtenir alguna cosa, per evitar o eliminar un mal. La lluita quotidiana per l’existència. La lluita contra la tuberculosi.

■ lluita

femení Esforç violent que fan dos individus o més per imposar cadascun la pròpia força física sobre l’altre o els altres Les lluites entre gats i gossos són acarnissades esports Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons lluita biològica agricultura Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle vital lluita per l’existència…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluitador
| lluitadora

■ lluitador
| lluitadora

adjectiu i masculí i femení Que lluita masculí i femení esports Persona que practica l’esport de la lluita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lluitar</title>

Partició sil·làbica: llui_tar
Etimologia: del ll. luctari, íd. 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
  1. Sostenir una lluita. X lluitarà avui amb Y. La nostra indústria no pot lluitar avantatjosament amb l’anglesa. Lluitar contra la tuberculosi. Lluitar contra la inflació. Lluitar per la vida. Una nau que lluita contra la tempesta.
  2. esports Practicar l’esport de la lluita.

■ lluitar

verb intransitiu Sostenir una lluita X lluitarà avui amb Y La nostra indústria no pot lluitar avantatjosament amb l’anglesa Lluitar contra la tuberculosi Lluitar contra la inflació Lluitar per la vida Una nau que lluita contra la tempesta esports Practicar l’esport de la lluita
Informació complementària
Traducció