Es mostren 88940 resultats

lluís1

lluís1

masculí plural lluïsos catolicisme Membre de la branca masculina derivada de la congregació mariana, sota el patronatge de sant Lluís Gonzaga Vegeu també lluís 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluís2

■ lluís2

masculí plural lluïsos numismàtica Nom de diverses monedes franceses, d’argent i d’or, encunyades a partir del segle XVII Vegeu també lluís 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

lluïser
| lluïsera

lluïser
| lluïsera

adjectiu i masculí i femení De Sant Lluís Menorca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluïsme

■ lluïsme

masculí dret català Dret del senyor directe a rebre una part del valor de la cosa emfitèutica o feudal que es transmet a tercera persona, quan el senyor no fa ús del dret de fadiga
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluïssor

■ lluïssor

femení Reflexos d’una cosa que lluu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluït
| lluïda

■ lluït
| lluïda

adjectiu Dit d’una festa, una solemnitat, etc, reeixida, esplendent irònicament Quina acampada tan lluïda tota la nit plovent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluita


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lluita</title>

Partició sil·làbica: llui_ta
Etimologia: del ll. td. lucta, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Esforç violent que fan dos individus o més per imposar cadascun la pròpia força física sobre l’altre o els altres. Les lluites entre gats i gossos són acarnissades.
    2. esports Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons.
    3. lluita biològica agricultura Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle vital.
    4. lluita per l’existència biologia Procés de selecció natural que comporta una veritable lluita entre els individus d’una determinada espècie a fi d’aconseguir aliment, parella, habitatge, etc., de manera que condueix a la supervivència dels més aptes.
    1. Esforç i acció que fan, per aconseguir un predomini, dues o més forces, tendències, etc., en oposició. La lluita de la veritat contra l’error.
    2. lluita de classes sociologia Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
  3. Esforç gran, extrem, per obtenir alguna cosa, per evitar o eliminar un mal. La lluita quotidiana per l’existència. La lluita contra la tuberculosi.

■ lluita

femení Esforç violent que fan dos individus o més per imposar cadascun la pròpia força física sobre l’altre o els altres Les lluites entre gats i gossos són acarnissades esports Combat, sense armes, entre dos contendents, en què guanya aquell que obliga el contrari a tocar terra amb totes dues espatlles alhora i l’immobilitza durant uns quants segons lluita biològica agricultura Control de poblacions d’organismes perjudicials que es basa en la potenciació dels enemics naturals de l’espècie —que a cops constitueixen una plaga— o en la interferència del seu cicle vital lluita per l’existència…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluitador
| lluitadora

■ lluitador
| lluitadora

adjectiu i masculí i femení Que lluita masculí i femení esports Persona que practica l’esport de la lluita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ lluitar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">lluitar</title>

Partició sil·làbica: llui_tar
Etimologia: del ll. luctari, íd. 1a font: s. XIII
    verb intransitiu
  1. Sostenir una lluita. X lluitarà avui amb Y. La nostra indústria no pot lluitar avantatjosament amb l’anglesa. Lluitar contra la tuberculosi. Lluitar contra la inflació. Lluitar per la vida. Una nau que lluita contra la tempesta.
  2. esports Practicar l’esport de la lluita.

■ lluitar

verb intransitiu Sostenir una lluita X lluitarà avui amb Y La nostra indústria no pot lluitar avantatjosament amb l’anglesa Lluitar contra la tuberculosi Lluitar contra la inflació Lluitar per la vida Una nau que lluita contra la tempesta esports Practicar l’esport de la lluita
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ llum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">llum</title>

Etimologia: del ll. lūmen, -ĭnis, íd., de la mateixa arrel *luc- de lucēre ‘lluir’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení [i ant m]
    1. física i òptica Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
    2. Electricitat. Ens han tallat la llum. El rebut de la llum.
    3. donar a llum Parir.
    4. donar (o treure, o fer sortir) a llum (una obra) per extensió Publicar-la.
    5. fer llum Dirigir la claror d’un llum allà on cal. Fes-me llum, que no m’hi veig!
    6. llum artificial luminotècnia Llum produïda per un aparell d’il·luminació.
    7. llum blanca (o acromàtica) física i luminotècnia Llum que no produeix cap sensació de color definit.
    8. llum coherent física i òptica Llum constituïda per raigs coherents.
    9. llum directa luminotècnia Llum procedent del focus lluminós sense reflexions ni difusions intermèdies.
    10. llum freda física i luminotècnia Llum produïda per luminescència.
    11. llum indirecta luminotècnia Llum que arriba a l’objecte il·luminat després d’ésser difosa o reflectida.
    12. llum monocromàtica física i òptica Llum constituïda per ones electromagnètiques de la mateixa freqüència.
    13. llum natural Llum emesa per una font lluminosa natural.
    14. llum natural (o ordinària) física i òptica Llum no polaritzada.
    15. llum negra (o de Wood) física Nom donat a les ones electromagnètiques de l’espectre ultraviolat.
    16. llum polaritzada física i òptica Llum constituïda per una ona electromagnètica polaritzada.
    17. llum policromàtica física i òptica Llum constituïda per ones electromagnètiques de distintes freqüències.
    18. llum zodiacal meteorologia i astronomia Lluminositat feble i difusa que hom observa a la part de ponent del cel després del crepuscle vespertí, i a la part de llevant poc abans de l’alba.
    19. obrir (o descloure) els ulls a la llum, sortir (o venir) a llum o veure la llum Néixer.
    20. sortir a la llum figuradament Aparèixer, manifestar-se, descobrir-se, alguna cosa secreta amagada. Algun dia sortiran a la llum totes les seves estafes.
    21. tancar (o cloure) els ulls a la llum Morir.
    22. treure a la llum figuradament Fer sortir a la llum alguna cosa secreta, amagada.
  2. femení [i ant m] figuradament
    1. Allò que aclareix, il·lumina l’esperit. Amb la llum de la raó ho jutjaràs més objectivament.
    2. Allò que ajuda a comprendre una cosa, a donar-hi una explicació. Aquests detalls han portat molta llum a la qüestió.
    3. llum de la fe Coneixement que el creient té en l’àmbit de la fe.
    4. llum eterna (o perpètua) Vida eterna.
  3. masculí [i ant f]
    1. Qualsevol estri o aparell que serveix per a fer llum. Un llum d’oli, de petroli, de carbur, elèctric. Encendre, apagar, el llum. Un llum de sostre, de peu, de taula, de paret.
    2. transports Dispositiu lluminós situat en un lloc visible de l’exterior d’un vehicle, d’un aparell, etc., emprat per a indicar-ne el funcionament, la posició, la situació, etc.
    3. Cadascun dels senyals lluminosos d’un semàfor. Passar en llum vermell.
    4. a encesa de llums A entrada de fosc.
    5. donar (o tenir) llum verd figuradament Donar (o tenir) llicència per a fer una cosa.
    6. ésser un llum figuradament Ésser inepte, negat.
    7. estar com un llum figuradament i col·loquialment Ésser tocat del cap.
    8. fer llums transports Accionar intermitentment, el conductor d’un vehicle, els llums de carretera per advertir altres conductors o vianants de la seva presència.
    9. llum articulat Llum de braç mòbil dividit en dos segments que va fixat a una taula, una post, etc.
    10. llum curt transports Llum d’encreuament.
    11. llum de boira transports Cadascun dels llums situats a la part davantera del vehicle i que reforcen la capacitat d’il·luminació dels llums de carretera en circumstàncies d’escassa visibilitat (boira, neu, pluja intensa, etc.).
    12. llum de carretera transports Cadascun dels llums amb un abast mínim de 100 m, emprat pels automòbils, motos, etc., quan circulen per carretera i no hi ha cap altre vehicle al davant.
    13. llum de ciutat transports Cadascun dels llums petits, de poca intensitat, emprats pels automòbils, motos, etc., quan circulen per vies ben il·luminades.
    14. llum de fre transports Cadascun dels llums de la part posterior dels automòbils, motos, etc., que s’encenen automàticament en accionar el pedal del fre.
    15. llum de gàlib transports Cadascun dels llums situats als angles superiors de certs camions i autocars.
    16. llum de ganxo (o de gresol) Llum d’oli que té el dipòsit en forma de platet amb un o més becs i se sosté penjat per un ganxo.
    17. llum de marxa enrere transports Llum de la part posterior dels automòbils que s’encén quan hom efectua maniobres de marxa enrere.
    18. llum d’encreuament transports Cadascun dels llums amb un abast màxim de 40 m, emprat pels automòbils, motos, etc., en vies urbanes poc il·luminades o bé quan circulen per carretera i tenen un altre vehicle al davant.
    19. llum de pista aeronàutica Cadascun dels dispositius lluminosos que defineixen de forma clara les pistes d’un aeroport.
    20. llum de posició transports Cadascun dels llums que, situats a prop de les parts més sortints del vehicle, serveixen per a indicar-ne la posició.
    21. llum de situació nàutica Cadascun dels llums que han de portar obligatòriament les naus i els hidroavions per tal d’assenyalar llur presència durant la nit.
    22. llum de soldar oficis manuals Aparell manual de soldar que consisteix en un bufador que crema el combustible vaporitzat procedent d’un petit dipòsit.
    23. llum intermitent transports Llum de funcionament intermitent que serveix per a indicar les maniobres laterals d’un vehicle.
    24. llum llarg transports Llum de carretera.
    25. oli en un llum! figuradament Expressió usada per a indicar l’eficàcia, la rapidesa, l’oportunitat, d’un remei, d’una solució. Li he promès una bicicleta si ho feia i, noi, oli en un llum!
  4. femení
    1. Diàmetre interior d’una estructura tubular. Un canó de tres centímetres de llum.
    2. anatomia animal Espai de l’interior d’un budell, d’una artèria, vena, capil·lar, etc., o de la cavitat d’un òrgan buit. Llum arterial. Llum intestinal.
    3. construcció Dimensió horitzontal entre dos suports.
  5. llum de Sant Elm meteorologia Foc de Sant Elm.
  6. servitud de llums dret Servitud consistent en el dret de rebre la claror que ve del cel a través del predi veí.

■ llum

femení i ant m física i òptica Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten Electricitat Ens han tallat la llum El rebut de la llum donar a llum Parir donar o treure , o fer sortir a llum una obra per extensió Publicar-la fer llum Dirigir la claror d’un llum allà on cal Fes-me llum, que no m’hi veig llum artificial luminotècnia Llum produïda per un aparell d’illuminació llum blanca o acromàtica física i luminotècnia Llum que no produeix cap sensació de color definit llum…
Informació complementària
Traducció