Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88954 resultats

■ maleïda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maleïda</title>

Partició sil·làbica: ma_le_ï_da
Etimologia: de maleït

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les linàcies (Linum tenuifolium ssp suffructicosum), de fulles linears, flors blanques i fruits en càpsula.

■ maleïda

femení botànica Planta herbàcia perenne de la família de les linàcies Linum tenuifolium ssp suffructicosum , de fulles linears, flors blanques i fruits en càpsula

■ maleïdament

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maleïdament</title>

Partició sil·làbica: ma_le_ï_da_ment
Etimologia: de maleïda

adverbi Amb maledicció.

■ maleïdor

| maleïdora

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maleïdor</title>

Partició sil·làbica: ma_le_ï_dor
Etimologia: de maleir 1a font: s. XIV, Eiximenis

adjectiu Que maleeix.

■ maleïdor

| maleïdora

adjectiu Que maleeix

■ maleir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maleir</title>

Partició sil·làbica: ma_le_ir
Etimologia: del ll. male dīcĕre ‘parlar malament’ 1a font: s. XIV, Llull

verb

transitiu

Cridar sobre algú o alguna cosa la còlera divina, la reprovació eterna, la malaurança. Maleïa els seus enemics. Maleeixo l’hora que el vaig conèixer. Una casa maleïda.
Condemnar, Déu, algú o alguna cosa a la reprovació eterna.

verb transitiu Cridar sobre algú o alguna cosa la còlera divina, la reprovació eterna, la malaurança Maleïa els seus enemics Maleeixo l’hora que el vaig conèixer Una casa maleïda Condemnar, Déu, algú o alguna cosa a la reprovació eterna

■ maleit

| maleita

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maleit</title>

Partició sil·làbica: ma_leit
Etimologia: del ll. maledĭctus, -a, -um, participi de maledīcĕre ‘maleir’

adjectiu dialectal Rabiós, irritat o irritable fàcilment.

■ maleit

| maleita

adjectiu dialectal Rabiós, irritat o irritable fàcilment

■ maleït

| maleïda

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maleït</title>

Partició sil·làbica: ma_le_ït
Etimologia: de maleir 1a font: s. XIV, Llull

adjectiu

Molt dolent. Té un geni maleït.
maleït siga! Exclamació d’impaciència, d’enuig, davant una contrarietat.

■ maleït

| maleïda

adjectiu Molt dolent Té un geni maleït maleït siga Exclamació d’impaciència, d’enuig, davant una contrarietat

■ malejar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malejar</title>

Etimologia: de mal¹ 1a font: c. 1900, Verdaguer

verb transitiu Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa d’algú o d’alguna cosa.

■ malejar

verb transitiu Fer perdre, fer minvar, la bondat o bonesa d’algú o d’alguna cosa

■ malencaminar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malencaminar</title>

Partició sil·làbica: mal_en_ca_mi_nar
Etimologia: de mal- i encaminar

verb transitiu Encaminar malament.

■ malencaminar

verb transitiu Encaminar malament

■ malencert

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malencert</title>

Partició sil·làbica: mal_en_cert
Etimologia: de malencertar

masculí Acció mancada d’encert.

■ malencert

masculí Acció mancada d’encert

■ malencertar

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malencertar</title>

Partició sil·làbica: mal_en_cer_tar
Etimologia: de mal- i encertar

verb transitiu No tenir encert en algun afer, treball, etc.

■ malencertar

verb transitiu No tenir encert en algun afer, treball, etc

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ maleïda

■ maleïdament

■ maleïdor | maleïdora

■ maleïdor | maleïdora

■ maleir

■ maleit | maleita

■ maleit | maleita

■ maleït | maleïda

■ maleït | maleïda

■ malejar

■ malencaminar

■ malencert

■ malencertar

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ maleïdor

| maleïdora

■ maleïdor

| maleïdora

■ maleit

| maleita

■ maleit

| maleita

■ maleït

| maleïda

■ maleït

| maleïda

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia