Es mostren 88940 resultats

manada

manada

manador
| manadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manador</title>

Accessory
Homòfon: menador
Etimologia: de manar 1a font: 1272, CTort.
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que mana, que té o exerceix autoritat.
  2. dret administratiu
    1. masculí Assistent del llevador, òrgan executiu unipersonal dels consells de quart d’Andorra.
    2. masculí i femení A Andorra, pregoner d’un comú.

manador
| manadora

management*

management*

Traducció

mànager


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mànager</title>

Accessory
Etimologia: de l’angl. manager, íd., der. de to manage ‘manipular, governar, organitzar’, entrat a final del s. XIX en el llenguatge de l’espectacle
Body
    masculí i femení
  1. Persona que s’ocupa de la planificació, el control i la direcció d’un determinat tipus d’organització.
  2. Persona que s’ocupa de la direcció dels interessos econòmics d’un artista del món de l’espectacle, d’un esportista, etc.

mànager

manaia

manaia

manaire

manaire

manament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manament</title>

Accessory
Etimologia: de manar 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí
  1. Acció de manar.
    1. Allò que hom mana.
    2. manament de la llei de Déu (o simplement manament) Bíblia i cristianisme Cadascun del preceptes del decàleg.
    3. manament de l’Església catolicisme Cadascun dels preceptes, de caire general, imposats per l’Església als fidels.
    1. dret Despatx judicial amb el qual hom dona ordre a funcionaris perquè lliurin una certificació o un testimoniatge o practiquin una diligència.
    2. dret Ordre del jutge que el notari fa constar en la clàusula del trasllat.
    3. per manament dret canònic Expressió que, acompanyada de la signatura del canceller, segueix l’imprimatur del bisbe.

manament

manar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manar</title>

Accessory
Homòfon: menar
Etimologia: del ll. mandare ‘encarregar, confiar alguna cosa’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb transitiu
    1. Imposar a algú (de fer alguna cosa). El mestre m’ha manat que ho fes. És molt desobedient: no fa mai el que li manen. Qui et manava de ficar-t’hi?
    2. per extensió La llei mana que...
    3. manar corts antigament Disposar, un monarca, la reunió de les corts.
    4. què mana? Fórmula de cortesia amb què hom respon a qui el crida.
    1. Exercir autoritat (sobre algú). L’amo mana els criats. Manava una brigada municipal.
    2. usat absolutament Uns manen i uns altres creuen. Qui paga, mana.
    3. al manar de locució prepositiva A les ordres de, a la disposició de.

manar

manat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manat</title>

Accessory
Etimologia: de
Body
    masculí
  1. Feix de tiges, bastons, etc., que es pot agafar i dur amb la mà. Un manat d’herba. Un manat de candeles.
  2. indústria tèxtil
    1. Conjunt de deu troques de fil de cotó.
    2. Cadascun dels diferents plecs en què és classificat el lli en sortir del molí.
  3. a manats figuradament En abundància.
  4. ésser (algú) un manat de nervis figuradament Ésser molt nerviós, inquiet.

manat

manatí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manatí</title>

Accessory
Etimologia: del cast. manatí, d’origen carib
Body
masculí [plural manatís] zoologia Gènere de mamífers de l’ordre dels sirenis i de la família dels triquèquids (Trichechus sp), de cos fusiforme i arrodonit, cap sense musell i aleta caudal sense fesa.

manatí