Es mostren 88954 resultats

■ manierisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manierisme</title>

Partició sil·làbica: ma_ni_e_ris_me
Etimologia: de l’it. manierismo, íd., der. de maniera, i aquest, del fr. manière ‘manera’, ll. manuaria ‘manejable’ (v. manera)
    masculí art
  1. Estil artístic del segle XVI, sobretot pictòric, que tendia a la imitació acadèmica de Miquel Àngel i de Rafael.
  2. per extensió Fenomen que, en qualsevol estil, es produeix en predominar l’ostentació de l’habilitat formal sobre el contingut; amanerament.

■ manierisme

masculí art Estil artístic del segle XVI, sobretot pictòric, que tendia a la imitació acadèmica de Miquel Àngel i de Rafael per extensió Fenomen que, en qualsevol estil, es produeix en predominar l’ostentació de l’habilitat formal sobre el contingut amanerament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manierista

■ manierista

adjectiu Relatiu o pertanyent al manierisme masculí i femení Artista que conrea el manierisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manifassejar

■ manifassejar

verb intransitiu Manejar arbitràriament afers d’altri, especialment d’una collectivitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manifasser
| manifassera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manifasser</title>

Etimologia: del b. ll. *manificium ‘utensili, manufactura’, relacionat amb el ll. td. manifĭcus ‘fet a mà’, de manus ‘mà’ i facere ‘fer’, infinitiu que ha influït en la terminació -fasser 1a font: s. XVIII
adjectiu i masculí i femení Que manifasseja, afectat a manifassejar.

■ manifasser
| manifassera

adjectiu i masculí i femení Que manifasseja, afectat a manifassejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manifasseria

■ manifasseria

femení Qualitat de manifasser Acte propi d’un manifasser
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manifest
| manifesta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manifest</title>

Etimologia: del ll. manifestus, -a, -um, íd., comp. de manus ‘mà’ i festus, element obscur, possiblement de base italoindoeuropea, que ja els mateixos llatins creien que volia significar ‘agafat’, d’on ‘agafat per la mà’ 1a font: s. XIII, Cerverí
  1. adjectiu
    1. Evident, palès. Les diferències entre ells són manifestes.
    2. catolicisme Dit del Santíssim Sagrament quan és exposat a l’adoració dels fidels.
    3. contingut manifest psicologia El somni tal com és evocat i relatat pel qui l’ha tingut.
    4. posar de manifest Mostrar clarament, fer palès. Aquesta resposta posa de manifest la seva ignorància.
  2. masculí
    1. Escrit en què hom manifesta alguna cosa.
    2. dret marítim Document que ha de presentar a la duana el capità d’un vaixell i on consta el detall de la càrrega.
    3. història del dret català Escrit en què hom manifesta l’existència, la venda o la compra d’alguna cosa; declaració.
    4. sociologia Declaració escrita en la qual un govern, un partit polític o un grup cultural expliquen públicament llurs propòsits i llur programa d’actuació.
  3. llibre de manifest història Volum de l’administració de la generalitat on constaven les declaracions o manifests de les partides de teixits i també d’altres manufactures que pagaven el dret de la bolla.

■ manifest
| manifesta

adjectiu Evident, palès Les diferències entre ells són manifestes catolicisme Dit del Santíssim Sagrament quan és exposat a l’adoració dels fidels contingut manifest psicologia El somni tal com és evocat i relatat pel qui l’ha tingut posar de manifest Mostrar clarament, fer palès Aquesta resposta posa de manifest la seva ignorància masculí Escrit en què hom manifesta alguna cosa dret marítim Document que ha de presentar a la duana el capità d’un vaixell i on consta el detall de la càrrega història del dret català Escrit en què hom manifesta l’existència, la venda o la compra d’alguna cosa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manifestable

■ manifestable

adjectiu Que pot ésser manifestat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manifestació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manifestació</title>

Partició sil·làbica: ma_ni_fes_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. manifestatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de manifestar o manifestar-se;
    2. l’efecte. Manifestacions d’alegria.
  2. sociologia Demostració col·lectiva en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació.

■ manifestació

femení Acció de manifestar o manifestar-se l’efecte Manifestacions d’alegria sociologia Demostració collectiva en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manifestador
| manifestadora

■ manifestador
| manifestadora

adjectiu Que manifesta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manifestament

■ manifestament

adverbi D’una manera manifesta, palpable
Informació complementària
Traducció