Es mostren 88940 resultats

■ màniga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">màniga</title>

Compareu: mànega
Etimologia: variant de mànega, modernament usada diferencialment per a designar la part del vestit que cobreix el braç, enfront de mànega, denominació del tub flexible 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. indumentària Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç.
    2. anar en mànigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa.
  2. figuradament
    1. allargar (o estirar) més el braç que la màniga Fer, algú, despeses superiors a les que li permet la seva situació econòmica.
    2. donar llargues mànigues (a algú) Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa.
    3. ésser de la màniga ampla Ésser excessivament indulgent amb les faltes d’altri o les pròpies.
    4. ésser de la màniga estreta Ésser excessivament sever, escrupolós.
    5. ésser més curt que una màniga d’armilla Ésser molt curt d’enteniment; ésser més curt que una cua de conill.
    6. fer mans i mànigues Esforçar-se a aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles d’aconseguir-la.
    7. no tenir de què fer mànigues No tenir de què disposar en cas de necessitat.
  3. màniga mal tallada heràldica Figura que representa una màniga d’un vestit medieval, tallada en una forma molt peculiar.

■ màniga

femení indumentària Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç anar en mànigues de camisa Anar sense americana, gec o altra peça de vestir les mànigues de la qual cobreixin les de la camisa figuradament allargar o estirar més el braç que la màniga Fer, algú, despeses superiors a les que li permet la seva situació econòmica donar llargues mànigues a algú Donar-li facultats completes per a fer alguna cosa ésser de la màniga ampla Ésser excessivament indulgent amb les faltes d’altri o les pròpies ésser de la màniga estreta Ésser excessivament sever, escrupolós ésser més curt…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manigot

■ manigot

masculí Manegot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manigua

■ manigua

femení geobotànica Tipus de vegetació llenyosa, rica en lianes, compacta i difícil de travessar, típica de l’illa de Cuba i d’altres indrets de l’Amèrica tropical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maniguet

■ maniguet

masculí indumentària Peça tubular, de forma cilíndrica o de coixí, dins la qual poden ficar-se, l’una per un cap i l’altra per l’altre, ambdues mans i tenir-les així calentes tecnologia Maneguet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manil

■ manil

masculí Davantal per a pastar i per a altres feines Drap de cuina eixugamà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manilla1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manilla</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de mà 1a font: s. XIV, Metge
    femení
  1. Anell de ferro que es posa al voltant d’un puny i és unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre de posat a l’altre puny.
  2. plural folklore Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts.
  3. joieria Braçalet.
  4. heràldica Cadascun dels anellets concèntrics.
  5. marina, marítim Maneta.



    6. Vegeu també:
    manilla2

■ manilla1

femení Anell de ferro que es posa al voltant d’un puny i és unit ordinàriament per una cadena o barreta amb un altre de posat a l’altre puny plural folklore Grup reduït de castellers que, situats al nivell dels terços i pel damunt del folre, serveixen de suport als quarts joieria Braçalet heràldica Cadascun dels anellets concèntrics marina, marítim Maneta Vegeu també manilla 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manilla2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manilla</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: dissimilació del cast. malilla, designació de la segona carta en valor, inferior a l’as (v. mala2)
    femení jocs d’entreteniment
  1. Joc de cartes en què la carta més alta és el nou. Hom el coneix també amb el nom de botifarra.
  2. En el joc de la manilla, el nou de cada coll.
  3. manilla de rector i vicari Manilla jugada entre dos, posades les cartes en piles de quatre i amb la del damunt de cada pila sempre descoberta.



    4. Vegeu també:
    manilla1

■ manilla2

femení jocs d’entreteniment Joc de cartes en què la carta més alta és el nou Hom el coneix també amb el nom de botifarra En el joc de la manilla, el nou de cada coll manilla de rector i vicari Manilla jugada entre dos, posades les cartes en piles de quatre i amb la del damunt de cada pila sempre descoberta Vegeu també manilla 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manillaire

■ manillaire

masculí i femení Jugador de manilla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manillar

■ manillar

masculí transports Mànec doble collocat a la part anterior dels vehicles de dues rodes i d’alguns de tres que serveix per a agafar-s’hi i canviar de direcció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ maniobra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">maniobra</title>

Partició sil·làbica: ma_ni_o_bra
Etimologia: del fr. manoeuvre, íd., i aquest, del b. ll. manuopera, comp. de manus ‘mà’ i opera ‘obra’, amb influx de manipular 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Conjunt dels moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina.
    2. figuradament Acció, diligència, etc., efectuada amb habilitat, amb malícia, etc., per aconseguir un fi. Això ha estat una maniobra dels contraris.
    3. medicina Operació manual hàbil i regulada.
  2. marina, marítim
    1. Art o tècnica de manejar les embarcacions mitjançant les veles, les màquines, el timó, l’àncora, les amarres, etc.
    2. Cadascuna de les operacions o feines que hom fa per a donar a l’embarcació un cert moviment, una certa posició o les de varar, treure, amorrar, remolcar, etc.
    3. Manera d’operar a bord, el treball dels mariners.
    4. Conjunt dels caps i els aparells d’un pal, d’una verga, etc.
    5. Conjunt de tots els caps i els aparells d’una embarcació.
    6. Evolució d’una esquadra o divisió.
  3. per analogia
    1. aeronàutica Conjunt d’operacions destinades a canviar el moviment d’una aeronau, provocades per l’acció del pilot sobre els elements de comandament.
    2. automòbil, automobilisme Conjunt d’operacions consistent en una sèrie de moviments efectuats per un vehicle automòbil, destinats a fer-lo canviar de direcció, a aparcar-lo, etc.
    3. ferrocarrils Conjunt d’operacions que hom fa a les estacions per formar trens o desfer-los, acoblar vagons o desacoblar-los, o bé per canviar de locomotora, etc.
    4. ferrocarrils Conjunt de canvis efectuats en l’estat dels senyals, les agulles o els enclavaments, a fi que els trens vagin per un itinerari determinat.
  4. ciències militars
    1. Moviment o sèrie ordenada de moviments d’un cos de tropa, d’una esquadra.
    2. plural Sèrie ordenada de moviments que fan un cos de tropa o una esquadra, com a exercici i sovint simulant un combat.

■ maniobra

femení Conjunt dels moviments amb què la mà fa funcionar un instrument, una màquina figuradament Acció, diligència, etc, efectuada amb habilitat, amb malícia, etc, per aconseguir un fi Això ha estat una maniobra dels contraris medicina Operació manual hàbil i regulada marina, marítim Art o tècnica de manejar les embarcacions mitjançant les veles, les màquines, el timó, l’àncora, les amarres, etc Cadascuna de les operacions o feines que hom fa per a donar a l’embarcació un cert moviment, una certa posició o les de varar, treure, amorrar, remolcar, etc Manera d’operar a bord, el treball dels…
Informació complementària
Traducció