Es mostren 88940 resultats

■ mantèl·lic
| mantèl·lica

■ mantèl·lic
| mantèl·lica

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al mantell terrestre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantellina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantellina</title>

Etimologia: de mantell 1a font: 1334
    femení
  1. indumentària Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena.
  2. figuradament i col·loquialment
    1. Borratxera. Has agafat una bona mantellina!
    2. portar una mantellina Estar borratxo.

■ mantellina

femení indumentària Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena figuradament i colloquialment Borratxera Has agafat una bona mantellina portar una mantellina Estar borratxo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantenidor
| mantenidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantenidor</title>

Etimologia: de mantenir 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que manté.
  2. masculí història Cadascun dels cavallers que en les justes o torneigs sostenien la lluita contra els qui volien combatre.
  3. masculí literatura Cadascun dels qui formen el consistori o tribunal en els certàmens literaris i jocs florals.

■ mantenidor
| mantenidora

adjectiu i masculí i femení Que manté masculí història Cadascun dels cavallers que en les justes o torneigs sostenien la lluita contra els qui volien combatre masculí literatura Cadascun dels qui formen el consistori o tribunal en els certàmens literaris i jocs florals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manteniment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manteniment</title>

Etimologia: de mantenir 1a font: 1696, DLac.
    masculí
    1. Acció de mantenir o mantenir-se;
    2. l’efecte.
    1. Allò que manté o serveix per a mantenir.
    2. [generalment en pl] especialment Provisió de boca.
  3. dret Pensió periòdica que s’ha de passar per aliments.
  4. indústria i tecnologia Conjunt d’accions destinades a tenir en bon estat els materials i les instal·lacions.

■ manteniment

masculí Acció de mantenir o mantenir-se l’efecte Allò que manté o serveix per a mantenir generalment en pl especialment Provisió de boca dret Pensió periòdica que s’ha de passar per aliments indústria i tecnologia Conjunt d’accions destinades a tenir en bon estat els materials i les installacions
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantenir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantenir</title>

Etimologia: del b. ll. manutenēre, íd., comp. de manus ‘mà’ i tenēre ‘aguantar’ 1a font: c. 1240
    verb
    1. transitiu Fer que alguna cosa romangui en un estat determinat, no s’alteri, no s’extingeixi, etc. Mantenir la frescor, la calor, el foc. Mantenir viva la memòria. Mantenir l’ordre, la disciplina.
    2. pronominal Aquests costums s’han mantingut des de temps immemorials.
    3. transitiu per extensió L’excitació el mantindrà insomne.
    4. pronominal per extensió Mantenir-se àgil, vigorós, fresc.
    1. transitiu Fer certa acció o tenir certa actitud amb continuïtat. Mantenir correspondència amb algú. És important saber mantenir la conversació.
    2. pronominal Es manté ferm en el seu propòsit.
    3. transitiu Afirmar amb persistència. Jo mantinc que això no és veritat.
    4. mantenir la paraula Complir la paraula donada.
    5. mantenir un secret No divulgar un secret.
  3. especialment
    1. transitiu Donar a algú els mitjans necessaris per a viure, fornir-li els aliments, els vestits, etc., que li calguin. Ell sol manté tota la família.
    2. pronominal Mantenint-se d’herbes, no podrà pas aguantar gaire.

■ mantenir

verb transitiu Fer que alguna cosa romangui en un estat determinat, no s’alteri, no s’extingeixi, etc Mantenir la frescor, la calor, el foc Mantenir viva la memòria Mantenir l’ordre, la disciplina pronominal Aquests costums s’han mantingut des de temps immemorials transitiu per extensió L’excitació el mantindrà insomne pronominal per extensió Mantenir-se àgil, vigorós, fresc transitiu Fer certa acció o tenir certa actitud amb continuïtat Mantenir correspondència amb algú És important saber mantenir la conversació pronominal Es manté ferm en el seu propòsit transitiu Afirmar amb persistència…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manter
| mantera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">manter</title>

Homòfon: menter
Etimologia: de manta
    masculí i femení
  1. oficis manuals Mantaire.
  2. Persona que ven sense llicència i a baix preu productes, sovint imitacions o falsificacions, que exposa a la via pública sobre una peça de roba estesa a terra.

■ manter
| mantera

masculí i femení oficis manuals Mantaire Persona que ven sense llicència i a baix preu productes, sovint imitacions o falsificacions, que exposa a la via pública sobre una peça de roba estesa a terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ manteu

■ manteu

masculí indumentària Capa llarga sense valona que portaven els eclesiàstics sobre la sotana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantí</title>

Homòfon: mentir
Etimologia: probablement de la frase ll. manu teni ‘ten-ho amb la mà!’, amb alteració de l’imperatiu tene en teni, afavorida pel canvi del verb tenere de la segona conjugació en -ere a la quarta en -ire 1a font: s. XIV
    masculí agricultura
  1. Extremitat superior de l’esteva de l’arada, que serveix d’agafador.
  2. Mànec o agafador de diverses eines, com ara la fanga, la falç, etc.

■ mantí

masculí agricultura Extremitat superior de l’esteva de l’arada, que serveix d’agafador Mànec o agafador de diverses eines, com ara la fanga, la falç, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ màntic
| màntica

■ màntic
| màntica

esoterisme adjectiu Relatiu o pertanyent a la màntica femení Art d’endevinar o de predir les coses futures
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mantícora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mantícora</title>

Etimologia: del ll. mantĭchŏras, i aquest, del gr. mantikhṓras, íd., falsa lectura de la Història dels animals d’Aristòtil, per martikhṓras, d’un ant. persa que significa ‘devorador d’homes’
femení heràldica Animal fabulós amb cos de lleó, cap d’home i boca amb tres rengles de dents.

■ mantícora

femení heràldica Animal fabulós amb cos de lleó, cap d’home i boca amb tres rengles de dents
Traducció