Es mostren 88954 resultats

■ mareta

■ mareta

femení oceanografia Moviment lleu de les ones de la mar bonança
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marfanta

■ marfanta

femení dialectal vulgarment Dona deshonesta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ màrfega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">màrfega</title>

Etimologia: de l’àr. vg. márfaqa, àr. mírfaqa ‘coixí de llit, de seure’, der. de ráfaq ‘ajudar; sostenir’ i mírfaq ‘colze’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. Sac gros, farcit generalment de palla, que serveix de matalàs.
  2. figuradament Persona, especialment dona, grossa i malgirbada.
  3. Objecte pla i prim de material flexible, lleuger i aïllant, de forma rectangular, usat per a estirar-s’hi al damunt. Hem de portar una màrfega perquè dormirem en tendes de campanya.
  4. hidràulica Mur de barrera que hom construeix travesser a un canal i que obliga el corrent d’aigua a passar-hi per sobre.

■ màrfega

femení Sac gros, farcit generalment de palla, que serveix de matalàs figuradament Persona, especialment dona, grossa i malgirbada Objecte pla i prim de material flexible, lleuger i aïllant, de forma rectangular, usat per a estirar-s’hi al damunt Hem de portar una màrfega perquè dormirem en tendes de campanya hidràulica Mur de barrera que hom construeix travesser a un canal i que obliga el corrent d’aigua a passar-hi per sobre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marfegó

■ marfegó

masculí Màrfega petita traspontí 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marfil

■ marfil

masculí Vori
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marfondre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marfondre</title>

Etimologia: del fr. morfondre (o bé oc. marfondre), comp. de mourre ‘musell’ i fondre ‘fondre’, o potser també ll. morbo fundĕre ‘fondre’s d’un mal’ 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Fer perdre les forces, el vigor. Pateix unes migranyes que el marfonen.
  2. pronominal Perdre les forces, el vigor; esllanguir-se, fondre’s. Es marfonia de solitud en aquell poble de mala mort.

■ marfondre

verb transitiu Fer perdre les forces, el vigor Pateix unes migranyes que el marfonen pronominal Perdre les forces, el vigor esllanguir-se, fondre’s Es marfonia de solitud en aquell poble de mala mort
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marfuga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">marfuga</title>

Etimologia: der. de l’ant. marf ‘marcit’, del cèlt. marvos ‘mort’, de l’arrel indoeuropea mor/mr ‘morir’, amb el quasisufix de caràcter afectiu -uga 1a font: 1740
    femení
  1. veterinària Malaltia del bestiar, especialment quan és una passa o epidèmia.
  2. figuradament Tribulació.

■ marfuga

femení veterinària Malaltia del bestiar, especialment quan és una passa o epidèmia figuradament Tribulació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marfull1

■ marfull1

masculí botànica Arbust perennifoli de la família de les caprifoliàcies Viburnum tinus , de flors blanques o rosades, en corimbes, i fruits bacciformes negrosos Vegeu també marfull 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marfull2

■ marfull2

masculí entomologia Mosquit Vegeu també marfull 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ marfulleda

■ marfulleda

femení geobotànica Població de marfulls