Es mostren 88940 resultats

■ memòria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">memòria</title>

Partició sil·làbica: me_mò_ri_a
Etimologia: del ll. memoria, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. filosofia i psicologia Facultat de recordar.
    2. de memòria locució adverbial Valent-se de la memòria. Ho aprèn tot de memòria. Sap de memòria la llista dels reis gots.
    3. tenir una memòria d’elefant Tenir molta memòria.
  2. per extensió
    1. Record, presència en la ment d’una persona o una cosa del passat. D’aquest fet, no en tinc memòria. D’això, se n’ha perdut fins la memòria. Un fet digne de memòria. Volien profanar la memòria del meu marit.
    2. de bona (o de gloriosa, o de mala, o de trista, etc.) memòria locució adjectiva Expressió que hom aplica a un personatge que ha deixat a la posteritat un bon (o un mal) record. El rei en Jaume, de bona memòria.
    3. de memòria (d’algú) Del seu record. De memòria meva, no s’havia esdevingut mai res de semblant.
    4. en memòria (d’algú o d’alguna cosa) En recordança seva. Un monument en memòria dels herois de la guerra.
    5. fer memòria Intentar de recordar alguna cosa, de fer-la venir a la memòria. Deixa’m fer memòria...
    6. fer memòria (a algú, d’alguna cosa) Recordar-la-hi. Abans d’anar-te’n, fes-me memòria de què haig d’agafar.
    7. qui no té memòria ha de tenir cames Comentari que es fa quan algú s’ha descuidat d’emportar-se una cosa d’un lloc i hi ha de tornar per a recollir-la’n.
  3. plural Salutació afectuosa tramesa a una persona per mitjà d’una altra, records. Memòries de part meva a tots els teus germans.
  4. electrònica i informàtica
    1. Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
    2. memòria d’accés aleatori (o memòria viva) [sigla RAM] Memòria volàtil les informacions de la qual són accessibles i poden ésser modificades per l’usuari.
    3. memòria intermèdia Memòria que emmagatzema dades temporalment i que permet de transferir-les entre unitats funcionals amb característiques de transferència diferents.
    4. memòria només de lectura (o memòria morta) [sigla ROM] Memòria permanent que conté informacions fixes, les quals no són accessibles ni poden ésser modificades per l’usuari.
    5. memòria volàtil Memòria que emmagatzema dades únicament mentre l’ordinador està connectat a la xarxa elèctrica i es buida cada vegada que l’ordinador es desconnecta.
  5. economia
    1. Relació dels actes, etc., efectuats per una societat, etc., i també del resultat econòmic de l’activitat d’aquestes en un període determinat, que hom posa a disposició dels socis o de les persones interessades.
    2. Relació de les despeses fetes en una dependència, un negociat, etc., en un període econòmic.
  6. plural història i literatura
    1. Obra escrita, d’un caràcter autobiogràfic, on la vivència personal de l’autor se sol inserir en els esdeveniments històrics dels quals ell ha estat testimoni o en els quals ha participat.
    2. Obra literària que té l’estructura del llibre de memòries però en la qual el protagonista autor és un personatge fictici o real, recreat per l’autor.
    1. caure de memòria Caure d’esquena pegant de cap a terra.
    2. dormir de memòria Dormir ajagut boca amunt.
  8. memòria testamentària dret català En el dret successori, instrucció escrita que el testador dona als hereus o als marmessors fora del testament i que es refereix a certes disposicions d’un caràcter particular.

■ memòria

femení filosofia i psicologia Facultat de recordar de memòria locució adverbial Valent-se de la memòria Ho aprèn tot de memòria Sap de memòria la llista dels reis gots tenir una memòria d’elefant Tenir molta memòria per extensió Record, presència en la ment d’una persona o una cosa del passat D’aquest fet, no en tinc memòria D’això, se n’ha perdut fins la memòria Un fet digne de memòria Volien profanar la memòria del meu marit de bona o de gloriosa , o de mala , o de trista , etc memòria locució adjectiva Expressió que hom aplica a un personatge que ha deixat a la posteritat un bon o un mal…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ memorial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">memorial</title>

Partició sil·làbica: me_mo_ri_al
Etimologia: del ll. memorialis, íd. 1a font: s. XIII, Arnau
    masculí
  1. Escrit en el qual hom exposa els motius per a una petició o una proposta, o defensa alguna cosa. Memorial de greuges.
  2. literatura
    1. Llibre o escriptura que conté notícies, instruccions, etc., dignes de recordar.
    2. Obra manuscrita o impresa que conté la narració de fets importants dels quals el redactor ha estat protagonista o testimoni.
    3. Recull de memòries relatives a la vida i a l’activitat d’un personatge il·lustre.
  3. història Recull de documents d’importància històrica i política, tendents a il·lustrar i a recordar esdeveniments importants.
  4. litúrgia i Bíblia Festa commemorativa de fets passats que la celebració, en recordar-los, fa presents. Feu això, que és el meu memorial.
  5. memorial ajustat història del dret
    1. Apuntament on es contenen tots els fets d’un plet o d’una causa.
    2. Escrit en el qual hom demana una gràcia al·legant els mèrits, els motius, etc., en què és fonamentada la sol·licitud.

■ memorial

masculí Escrit en el qual hom exposa els motius per a una petició o una proposta, o defensa alguna cosa Memorial de greuges literatura Llibre o escriptura que conté notícies, instruccions, etc, dignes de recordar Obra manuscrita o impresa que conté la narració de fets importants dels quals el redactor ha estat protagonista o testimoni Recull de memòries relatives a la vida i a l’activitat d’un personatge illustre història Recull de documents d’importància històrica i política, tendents a illustrar i a recordar esdeveniments importants litúrgia i Bíblia Festa commemorativa de fets passats que…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ memorialista

■ memorialista

masculí i femení Persona que té per ofici d’escriure memorials o altres documents per a altri
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ memoriós
| memoriosa

■ memoriós
| memoriosa

adjectiu Que té bona memòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ memorístic
| memorística

■ memorístic
| memorística

adjectiu Relatiu o pertanyent a la memòria
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ memorització

■ memorització

femení Acció de memoritzar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ memoritzar

■ memoritzar

verb transitiu Fixar metòdicament en la memòria Memoritzar els rius de Catalunya informàtica Enregistrar una informació en una memòria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ men-

■ men-

Forma prefixada del mot grec mḗn, mēnós , que significa ‘mes’ Ex menarquia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mena1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mena</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vg. gal·loromànic *mīna o *mēna, d’un cèlt. *meina, íd.; la segona forma donà lloc al cat. i oc. mena1, la primera, al fr. mine, que més tardanament es difongué a les llengües romàniques i a l’angl., cat. mina1 1a font: 1185
    femení
  1. mineralogia, mineria i metal·lúrgia Mineral que és utilitzat com a primera matèria per a extreure’n algun metall.
    1. Classe a què pertany una persona o una cosa per la seva manera d’ésser en comparació amb les d’una natura anàloga. En els seus viatges ha conegut moltes menes de gent. Aquella família són tots de bona mena. És una mena d’home que mai no sabràs com fer-lo content. Una mena de peres no gens gustoses.
    2. de mena locució adverbial Per natura. No soc de mena menjador. L’ase és pacient de mena. De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.
    3. una mena de Expressió aplicada a un nom que hom pren com a referència per explicar una cosa desconeguda, però que té molta semblança amb allò que designa aquest nom, o per manifestar, en sentit irònic, despectiu, etc., la semblança que troba entre allò amb què hom ho compara. He vist passar una mena de gat que no sé quin animal era. El flabiol és una mena de flauta...
  3. marina, marítim Gruix d’una corda.



    4. Vegeu també:
    mena2

■ mena1

femení mineralogia , mineria i metallúrgia Mineral que és utilitzat com a primera matèria per a extreure’n algun metall Classe a què pertany una persona o una cosa per la seva manera d’ésser en comparació amb les d’una natura anàloga En els seus viatges ha conegut moltes menes de gent Aquella família són tots de bona mena És una mena d’home que mai no sabràs com fer-lo content Una mena de peres no gens gustoses de mena locució adverbial Per natura No soc de mena menjador L’ase és pacient de mena De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena una mena de Expressió aplicada a un nom que hom pren…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mena2

■ mena2

dialectal femení Mentida masculí i femení Mentider Vegeu també mena 1