Es mostren 88940 resultats

mercúric
| mercúrica

mercúric
| mercúrica

mercurocrom


<title type="display">mercurocrom</title>

Body
masculí farmàcia, indústria farmacèutica Nom enregistrat de la sal disòdica de la dibromohidroximercurifluoresceïna, de fórmula C20H8Br2HgNa2O6, anomenada correntment mercromina i usada, en solució, com a antisèptic.

mercurocrom

Traducció

mercurós
| mercurosa

mercurós
| mercurosa

merda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">merda</title>

Accessory
Etimologia: del ll. mĕrda, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    vulgarment
  1. femení
    1. Excrement de l’home i d’un gran nombre d’animals.
    2. per analogia Brutícia.
    3. figuradament Cosa dolenta, de baixa qualitat. Aquest programa és una merda. Quina merda de cotxe que tens!
    4. anar (o anar-se’n) a la merda [emprat en forma imperativa per a engegar algú de mala manera] Que se’n vagin a la merda! Ves a la merda!
    5. a tota merda locució adverbial figuradament Amb gran velocitat o intensitat; a tot drap. Sempre va a tota merda per l’autopista. Li agrada posar la ràdio a tota merda.
    6. dur (o portar) merda a l’espardenya (o a la sabata) (o haver trepitjat merda) Tenir mala sort.
    7. engegar (o enviar) (algú) a la merda Engegar-lo de mala manera.
    8. ésser cul i merda (dues persones) figuradament Ésser carn i ungla.
    9. ésser una merda (o una merda seca) figuradament Ésser un ningú.
    10. fet una merda figuradament La malaltia i els nervis m’han deixat fet una merda.
    11. merda! (o quina merda!) Expressions d’enuig, ira, contradicció, etc.
  2. femení Borratxera.
    1. femení dialectal fatxenda 1.
    2. adjectiu i masculí fatxenda 2.
  3. merda de bruixa botànica Massa irregular i arrissada de color verd o negrós segons el seu estat d’hidratació, que correspon a colònies de l’alga Nostoc commune, freqüent principalment en terrenys calcaris i amb poca vegetació.

merda

merder
| merdera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">merder</title>

Accessory
Etimologia: de merda
Body
  1. adjectiu
    1. Que maneja merda, femater.
    2. escarabat merder entomologia Escarabat piloter.
  2. masculí
    1. Lloc ple de merda, de brutícia.
    2. figuradament Gran desordre, confusió, renou, desgavell.
    3. figuradament Situació difícil, desagradable, compromesa. M’he ficat en un bon merder, no sé si podré pagar el préstec.

merder
| merdera

merderada

merderada

merdícola

merdícola

merdissaire

merdissaire

merdisser
| merdissera

merdisser
| merdissera

merdós
| merdosa

merdós
| merdosa