Es mostren 88954 resultats

metxer
| metxera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metxer</title>

Accessory
Etimologia: de metxa
Body
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que fa metxa.
    2. Que opera amb metxa.
  2. màquina metxera (o simplement metxera) indústria tèxtil
    1. Màquina emprada en el procés de filatura per a obtenir la metxa.
    2. En la filatura de la llana, màquina que dona a la metxa una falsa torsió per rotofricció.
  3. masculí i femení Operari que treballa en una màquina metxera.

metxer
| metxera

metzgerials


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metzgerials</title>

Accessory
Partició sil·làbica: metz_ge_ri_als
Body
    femení botànica
  1. plural Ordre de briòfits de la classe de les hepàtiques, de gametòfit tal·lós i poc diferenciat, que inclou, entre altres, els gèneres Metzgeria i Pellia.
  2. singular Briòfit de l’ordre de les metzgerials.

metzgerials

metzina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">metzina</title>

Accessory
Compareu: l’acc. 1 amb verí 1 1
Etimologia: del ll. medicīna ‘ciència mèdica; medicament’, substantivació de l’adj. medicīnus, -a, -um ‘propi del metge’, der. de medĭcus 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
    femení
  1. farmàcia, indústria farmacèutica i toxicologia Substància que, en ésser introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.
  2. metzines de pometa botànica Planta subarbustiva de la família de les solanàcies (Solanum sodomaeum), espinosa, de fulles pinnatífides, flors violades i fruits en baia.

metzina

metziner
| metzinera

metziner
| metzinera

metzinós
| metzinosa

metzinós
| metzinosa

meu1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Pronúncia: mɛ́w
Partició sil·làbica: meu
Etimologia: del ll. meum, i aquest, del gr. mē͂on, íd. 1a font: s. XIV
Body
masculí botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Meum athamanticum), de fulles molt dividides i flors blanques o rosades en umbel·les, amb les arrels de propietats estomacals i diürètiques.


Vegeu també:
meu2
meu3

meu1

meu2

meu2

meu3
| meva [o meua]


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">meu</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Accessory
Pronúncia: méw
Partició sil·làbica: meu
Etimologia: del ll. mĕus, mĕa, mĕum, íd. 1a font: 1233
Body
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de primera persona del singular: de mi, pertanyent a mi. La meva mare i els meus germans.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, de mi. Davant meu. Vora meu.
  1. els meus La família, el partit, etc., propis.
  2. la meva La voluntat, l’opinió, l’interès, etc., propis. Mai no puc anar a la meva. Em sortiré amb la meva.
  3. una (o alguna) de les meves Una malifeta, una entremaliadura. Ja n’he tornat a fer una de les meves i m’han castigat .



  4. Vegeu també:
    meu1
    meu2

meu3
| meva [o meua]

meuca

meuca

meular

meular