Es mostren 88940 resultats

miquelista

miquelista

mira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mira</title>

Accessory
Etimologia: de mirar 1a font: s. XV
Body
    femení
    1. Acció de dirigir la mirada cap a allò que hom vol tocar o atènyer.
    2. [sovint en pl] Intenció o objectiu que hom té en el seu capteniment, en l’execució d’alguna cosa. No sé pas quines són les seves mires en aquest afer.
  1. armament Punt de mira.
  2. topografia
    1. Botó, peça, etc., d’un instrument òptic que serveix per a dirigir una visual.
    2. Senyal cap al qual l’observador dirigeix una visual en alçar un pla, o en fer un anivellament o una mesura.
    3. Regle graduat, de 4 m de longitud, que hom col·loca verticalment en els punts del terreny que vol anivellar per tal de tirar-hi visuals del nivell, del teodolit, etc., i llegir angles, distàncies, etc.
  3. línia de mira armament i topografia Visual que hom dirigeix a una cosa, a un objecte o a un punt determinat.
  4. punt de mira
    1. armament Petita prominència metàl·lica fixada al cap del canó de les armes de foc.
    2. figuradament Fi al qual hom tendeix.

mira

mira-sol

mira-sol

mirabajà

mirabajà

mirabilita

mirabilita

mirabolà


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mirabolà</title>

Accessory
Etimologia: del ll. myrobalanus, i aquest, del gr. myrobálanos, íd., comp. de mýron ‘perfum’ i bálanos ‘gla’ 1a font: 1409
Body
    masculí botànica
  1. adoberia Fruit nuciforme d’arbres del gènere Terminalia, usat en l’adobament de pells.
  2. agricultura Fruit del mirabolaner.

mirabolà

mirabolaner

mirabolaner

miracidi

miracidi

miracle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">miracle</title>

Accessory
Etimologia: del ll. mīracŭlum ‘fet admirable’, per via semiculta (cf. mirall i miraculós) 1a font: s. XII, Hom.
Body
    masculí
  1. història de les religions Fenomen extraordinari, esdevingut en l’univers de l’experiència humana i que hom creu que no pot explicar-se per causes naturals, sinó que té com a origen immediat la divinitat.
  2. hiperbòlicament És un metge que fa miracles. Ha estat un miracle que la pedra no l’hagi esclafat. Bolets? No n’hem trobat ni un per miracle. És miracle que t’hagis decidit a venir!
  3. catolicisme A Mallorca, retauló.
  4. [popularment milacre] teatre Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant.
  5. llibre de miracles literatura Recull de guaricions i favors, dits sovint, ingènuament, miracles de la Mare de Déu i dels sants, localitzats moltes vegades en un santuari concret.

miracle

miracler
| miraclera

miracler
| miraclera