Es mostren 88939 resultats

■ mocadorada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mocadorada</title>

Etimologia: de mocador
    femení
  1. Conjunt de mocadors.
    1. Mocador ple.
    2. folklore Present que fan tradicionalment els fadrins a llurs promeses en certes festivitats, consistent en dolços o fruita seca embolicats en un mocador de cap. La mocadorada de Sant Dionís a València.
  3. Agitació de mocadors en l’aire per part d’una multitud de persones com a manifestació de desacord, de protesta, etc. Hi hagué una mocadorada al camp contra l’àrbitre del partit.

■ mocadorada

femení Conjunt de mocadors Mocador ple folklore Present que fan tradicionalment els fadrins a llurs promeses en certes festivitats, consistent en dolços o fruita seca embolicats en un mocador de cap La mocadorada de Sant Dionís a València Agitació de mocadors en l’aire per part d’una multitud de persones com a manifestació de desacord, de protesta, etc Hi hagué una mocadorada al camp contra l’àrbitre del partit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mocadorat

■ mocadorat

masculí Mocador ple Un mocadorat de cebes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mocallós
| mocallosa

■ mocallós
| mocallosa

adjectiu i masculí i femení mocós 1 femení ornitologia Cogullada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mocallums

■ mocallums

masculí Esmocadores
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moçambiquès
| moçambiquesa

■ moçambiquès
| moçambiquesa

adjectiu i masculí i femení De Moçambic estat d’Àfrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mocar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mocar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de moc 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb
    1. transitiu Netejar el nas de mocs expel·lint amb força l’aire pel nas o prement el nas amb els dits, un mocador, etc. Té el mocador, i moca aquest menut!
    2. pronominal Aquell brut es mocava amb el tovalló.
    3. no mocar-se amb mitja màniga figuradament Ésser esplèndid, no ésser mesquí.
  2. transitiu
    1. figuradament Donar un moc, un miquel (a algú). Si hi vas amb aquesta proposta tan poc consistent, et mocaran.
    2. Desairar o donar una sorpresa desagradable. Sempre en tenia una de fresca per a mocar els vianants.
    3. deixar (o quedar) mocat (algú) Donar (o rebre) un moc.
  3. transitiu esmocar1.



    4. Vegeu també:
    mocar2

■ mocar1

verb transitiu Netejar el nas de mocs expellint amb força l’aire pel nas o prement el nas amb els dits, un mocador, etc Té el mocador, i moca aquest menut pronominal Aquell brut es mocava amb el tovalló no mocar-se amb mitja màniga figuradament Ésser esplèndid, no ésser mesquí transitiu figuradament Donar un moc, un miquel a algú Si hi vas amb aquesta proposta tan poc consistent, et mocaran Desairar o donar una sorpresa desagradable Sempre en tenia una de fresca per a mocar els vianants deixar o quedar mocat algú Donar o rebre un moc transitiu esmocar 1 Vegeu també mocar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mocar2

■ mocar2

verb transitiu esmocar 2 Vegeu també mocar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mocàrab


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mocàrab</title>

Etimologia: de l’àr. muqárbaṣ ‘ornament de talla’
masculí art Element decoratiu, propi de l’art musulmà, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava. És també conegut amb el nom d’almocàrab.

■ mocàrab

masculí art Element decoratiu, propi de l’art musulmà, obtingut mitjançant la combinació geomètrica de prismes acoblats i truncats per l’extrem inferior en forma de superfície còncava És també conegut amb el nom d’ almocàrab
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mocassí

■ mocassí

masculí indumentària Calçat usat pels amerindis, fet de pell sense adobar per analogia Tipus de calçat pla, generalment fet de dues peces i pell molt suau
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moció</title>

Partició sil·làbica: mo_ci_ó
Etimologia: del ll. motio, -ōnis ‘moviment’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Moviment.
  2. cristianisme Impulsió de la gràcia.
  3. ciències polítiques
    1. Proposició feta en una assemblea deliberant, en un congrés, etc.
    2. Judici emès contra el govern, contra la direcció d’un organisme o d’una comunitat, etc., per una actuació, una decisió, etc., que hom considera desencertada.

■ moció

femení Moviment cristianisme Impulsió de la gràcia ciències polítiques Proposició feta en una assemblea deliberant, en un congrés, etc Judici emès contra el govern, contra la direcció d’un organisme o d’una comunitat, etc, per una actuació, una decisió, etc, que hom considera desencertada
Informació complementària
Traducció