Es mostren 88954 resultats

■ moblam

■ moblam

masculí Conjunt de mobles, especialment vells
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moblament

■ moblament

masculí Acció de moblar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moblar

■ moblar

verb transitiu Guarnir de mobles Moblar una casa, una cambra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moblatge

■ moblatge

masculí Mobiliari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moble


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moble</title>

Etimologia: del ll. mōbĭlis ‘movible’ 1a font: s. XIII, Usatges
  1. adjectiu
    1. antigament Mòbil.
    2. especialment Dit dels béns que es poden transportar. Béns mobles.
  2. masculí heràldica Càrrega heràldica coneguda també amb el nom de figura.
  3. masculí mobiliari i art Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.

■ moble

adjectiu antigament Mòbil especialment Dit dels béns que es poden transportar Béns mobles masculí heràldica Càrrega heràldica coneguda també amb el nom de figura masculí mobiliari i art Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moblista

■ moblista

adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que fa mobles o en ven
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mobúlids

■ mobúlids

masculí ictiologia plural Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, coneguts correntment amb el nom de mantes , de costums pelàgics i planctòfags singular Peix de la família dels mobúlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">moc</title>

Etimologia: del ll. vg. mŭccus, ll. cl. mūcus, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí
    1. plural fisiologia Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèl·lules glandulars.
    2. Porció de mocs que penja o cau d’un forat del nas. Li penja un moc del nas.
    3. figuradament i col·loquialment Miquel, rebuf. No li facis bromes, que et clavarà un moc.
  2. per analogia
    1. Nom aplicat a qualsevol cosa que pengi com un moc o que tingui la consistència dels mocs.
    2. caramell 4.
    3. anatomia animal Carnositat que el gall dindi té sobre el bec.
    4. botànica Ament.
    5. fisiologia Mucositat.
    6. zoologia Urocordat de l’ordre dels desmomiaris (Salpa maxima), que constitueix l’espècie més gran del grup, transparent i que s’alimenta de fitoplàncton.
    7. moc de gall botànica i jardineria Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies (Amaranthus caudatus), de fulles simples alternes i flors petites vermelles o groguenques en panícules que és plantada en parterres.
    8. moc de gall dindi botànica i jardineria Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies (Polygonum orientale), de fulles ovalades i flors en espigues i que és emprada com a decorativa.
  3. construcció naval
    1. Pal subjecte per l’extrem superior al tamboret del bauprès, per on passen els vents o caps que subjecten els botalons de floc i de petifloc.
    2. En les barques de mitjana, corda que fa ferm el botaló de proa a la part exterior de la roda.

■ moc

masculí plural fisiologia Substància espessa i apegalosa segregada per les glàndules mucoses i les cèllules glandulars Porció de mocs que penja o cau d’un forat del nas Li penja un moc del nas figuradament i colloquialment Miquel, rebuf No li facis bromes, que et clavarà un moc per analogia Nom aplicat a qualsevol cosa que pengi com un moc o que tingui la consistència dels mocs caramell 4 anatomia animal Carnositat que el gall dindi té sobre el bec botànica Ament fisiologia Mucositat zoologia Urocordat de l’ordre dels desmomiaris Salpa maxima , que constitueix l’espècie més gran del grup,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moca1

■ moca1

femení Conjunt de l’estómac i els budells, entranyes no tenir ni tripa o ventre ni moca o no tenir moca ni budell figuradament Ésser o estar molt magre Vegeu també moca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ moca2

■ moca2

masculí alimentació, indústries alimentàries Varietat de cafè provinent de l’Aràbia per extensió Infusió de cafè femení pastisseria Crema feta amb mantega, cafè, vainilla i sucre, amb la qual hom guarneix o farceix pastissos, caramels, etc Vegeu també moca 1
Traducció