Es mostren 88939 resultats

■ mossegador
| mossegadora

■ mossegador
| mossegadora

adjectiu Que mossega mossegaire
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mossegaire

■ mossegaire

adjectiu Que mossega, que té el costum de mossegar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mossegar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mossegar</title>

Etimologia: del ll. td. morsicare, íd., freqüentatiu de mordēre ‘mossegar’
    verb
    1. transitiu Agafar i prémer amb les dents. Un gos l’ha mossegat a la cama, li ha mossegat la cama.
    2. pronominal No et mosseguis les ungles.
    3. transitiu per analogia Estrènyer, pinçar, fortament un objecte, una cosa entre dues peces, dues rodes, etc., fent pressió per tal d’agafar-lo o subjectar-lo.
  2. transitiu i usat absolutament
    1. Tenir l’habitud de mossegar. Gos que lladra no mossega.
    2. irònicament Ja pots acostar-te, ja, que no mossego.
  3. transitiu per extensió La llima mossega el metall.
  4. transitiu figuradament
    1. Atacar acerbament de paraula. Sempre ha de mossegar algú o altre.
    2. usat absolutament especialment No pot parlar sense mossegar.
  5. transitiu figuradament i col·loquialment
    1. Aconseguir algun profit egoistament, abusivament, etc. Quina vergonya mossegar aquesta misèria d’una pobra vídua!
    2. especialment Robar.

■ mossegar

verb transitiu Agafar i prémer amb les dents Un gos l’ha mossegat a la cama, li ha mossegat la cama pronominal No et mosseguis les ungles transitiu per analogia Estrènyer, pinçar, fortament un objecte, una cosa entre dues peces, dues rodes, etc, fent pressió per tal d’agafar-lo o subjectar-lo transitiu i usat absolutament Tenir l’habitud de mossegar Gos que lladra no mossega irònicament Ja pots acostar-te, ja, que no mossego transitiu per extensió La llima mossega el metall transitiu figuradament Atacar acerbament de paraula Sempre ha de mossegar algú o altre usat absolutament especialment No…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mossegós
| mossegosa

■ mossegós
| mossegosa

adjectiu Mossegaire Una mula mossegosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mossèn


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mossèn</title>

Etimologia: d’una reducció per haplologia del cat. ant. mossènyer (mon sènyer) En, en trobar-se en posició proclítica, sobretot davant de mot començat en consonant palatal, mossenye en, mossenye’n (Jacme, Joan, Llorenç), amb dos sons de -ny- seguits 1a font: 1379
    masculí
  1. antigament Monsenyor.
  2. Tractament que hom donava als cavallers, als ciutadans o burgesos honrats i a altres membres de la mà major.
  3. [abreviatura Mn.] Tractament que hom dona actualment als sacerdots.
    1. Persona a la qual hom dona el tractament de mossèn.
    2. especialment Sacerdot.

■ mossèn

masculí antigament Monsenyor Tractament que hom donava als cavallers, als ciutadans o burgesos honrats i a altres membres de la mà major abreviatura Mn Tractament que hom dona actualment als sacerdots Persona a la qual hom dona el tractament de mossèn especialment Sacerdot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mossènyer

■ mossènyer

masculí dialectal antigament Monsenyor catolicisme Rector
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mossicot

■ mossicot

masculí dialectal Nen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ mosso
| mossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">mosso</title>

Etimologia: del cast. mosso, d’origen incert, potser relacionat amb la família del basc motz ‘motxo, rapat’, de creació expressiva, aplicat als nens pel costum que hi havia de fer-los dur el cabell molt curt (cf. cat. ant. toset ‘infant’, dim. de tos ‘esquilat’, participi de tondre, v. aquest mot) 1a font: 988
  1. masculí i femení
    1. Noi gran, xicot, minyó.
    2. Fadrí, solter.
    3. bon mosso (o bona mossa) Expressió que hom aplica a una persona jove ben plantada.
    4. mosso d’esquadra ciències militars i història Membre d’un cos de forces policíaques de Catalunya.
    1. masculí Criat, especialment d’una masia. Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s’ho creu.
    2. femení Serventa, minyona. Mossa d’hostal.
    3. masculí Persona que presta els seus serveis en un establiment, un magatzem, etc.
    4. mosso de cavalls tauromàquia Persona de la dependència d’una plaça de toros que s’ocupa dels cavalls i ajuda el picador a situar-se en el lloc adequat de la plaça.
  3. femení o masculí
    1. Nom de diferents peces o objectes destinats a sostenir o subjectar alguna cosa.
    2. Trespeus de ferro emprat per a sostenir la paella quan és al foc.
    3. Suport giratori format per un braç o un mànec i una anella, damunt el qual hom posa la cassola d’on van prenent la vianda els qui mengen al voltant de la llar.
    4. Capfoguer.
  4. masculí fusteria Serjant.
  5. masculí organització militar Individu sotmès al servei militar, des que és allistat fins que ingressa a la caixa de reclutament.

■ mosso
| mossa

masculí i femení Noi gran, xicot, minyó Fadrí, solter bon mosso o bona mossa Expressió que hom aplica a una persona jove ben plantada mosso d’esquadra ciències militars i història Membre d’un cos de forces policíaques de Catalunya masculí Criat, especialment d’una masia Qui té mossos i no els veu, es fa pobre i no s’ho creu femení Serventa, minyona Mossa d’hostal masculí Persona que presta els seus serveis en un establiment, un magatzem, etc mosso de cavalls tauromàquia Persona de la dependència d’una plaça de toros que s’ocupa dels cavalls i ajuda el picador a situar-se en el lloc adequat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

mossó
| mossona

mossó
| mossona

masculí i femení mosson 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

mosson
| mossona


<title type="display">mosson</title>

  1. masculí A Mallorca, als segles XVI i XVII, mossèn.
  2. masculí i femení
    1. A Mallorca i a Menorca, individu de la classe mitjana que vol sostenir aparença de senyor o de ric, sense tenir béns econòmics.
    2. Habitador de la Vila, del recinte emmurallat d’Eivissa.
  3. masculí A Mallorca, fàmul.

mosson
| mossona

masculí A Mallorca, als segles XVI i XVII, mossèn masculí i femení A Mallorca i a Menorca, individu de la classe mitjana que vol sostenir aparença de senyor o de ric, sense tenir béns econòmics Habitador de la Vila, del recinte emmurallat d’Eivissa masculí A Mallorca, fàmul