Es mostren 88939 resultats

■ muricat
| muricada

■ muricat
| muricada

adjectiu botànica Ple de punxes, espines, agullons o tubercles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ muricec

■ muricec

masculí zoologia Ratapinyada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

murícids


<title type="display">murícids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família de mol·luscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que comprèn els corns i els cargols punxencs.
  2. singular Mol·lusc de la família dels murícids.

murícids

masculí zoologia plural Família de molluscs gastròpodes prosobranquis de l’ordre dels monotocardis, que comprèn els corns i els cargols punxencs singular Mollusc de la família dels murícids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ múrids

■ múrids

masculí zoologia plural Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, amb el musell punxegut i el llavi superior enfonsat Vulgarment són anomenats rates i ratolins singular Mamífer de la família dels múrids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

murler
| murlera

murler
| murlera

adjectiu i masculí i femení De Murla Marina Alta
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murmuració

■ murmuració

femení Acció de murmurar 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murmurador
| murmuradora

■ murmurador
| murmuradora

adjectiu i masculí i femení Que murmura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murmurar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">murmurar</title>

Etimologia: del ll. murmurare, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
  1. intransitiu Produir un murmuri l’aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, etc.
  2. intransitiu
    1. Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se d’algú o d’alguna cosa. Obeir sense murmurar. El públic començà a murmurar.
    2. per extensió Enraonar dient mal d’algú amb poc fonament. Tothom murmura d’ella.
  3. transitiu per extensió Dir en veu molt baixa. Va murmurar-li no sé què a cau d’orella.

■ murmurar

verb intransitiu Produir un murmuri l’aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, etc intransitiu Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se d’algú o d’alguna cosa Obeir sense murmurar El públic començà a murmurar per extensió Enraonar dient mal d’algú amb poc fonament Tothom murmura d’ella transitiu per extensió Dir en veu molt baixa Va murmurar-li no sé què a cau d’orella
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murmurejar

■ murmurejar

verb intransitiu murmurar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ murmuri


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">murmuri</title>

Etimologia: del ll. td. murmurium, íd. 1a font: c. 1900, Verdaguer
    masculí
  1. Remor suau, confusa, de l’aigua corrent, de les fulles mogudes pel vent, d’un conjunt de persones que conversen, que diuen oracions, etc.
  2. fisiologia Soroll greu i suau que hom sent en alguns llocs del cos per auscultació.

■ murmuri

masculí Remor suau, confusa, de l’aigua corrent, de les fulles mogudes pel vent, d’un conjunt de persones que conversen, que diuen oracions, etc fisiologia Soroll greu i suau que hom sent en alguns llocs del cos per auscultació
Informació complementària
Traducció