Es mostren 88940 resultats

■ negligé

■ negligé

masculí plural negligés indumentària Vestit femení d’estar per casa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negligència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">negligència</title>

Partició sil·làbica: ne_gli_gèn_ci_a
Etimologia: del ll. negligentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de negligir.
  2. Actitud o comportament de la persona que manca de la deguda cura o diligència.
  3. Falta o defecte en què hom incorre per negligència. Cal esmenar unes quantes negligències.

■ negligència

femení Acció de negligir Actitud o comportament de la persona que manca de la deguda cura o diligència Falta o defecte en què hom incorre per negligència Cal esmenar unes quantes negligències
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negligent

■ negligent

adjectiu i masculí i femení Que es comporta amb negligència adjectiu per extensió Una actitud negligent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negligentment

■ negligentment

adverbi Amb negligència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negligible

■ negligible

adjectiu Que pot ésser negligit, especialment per la seva insignificança Una quantitat negligible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negligir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">negligir</title>

Etimologia: del ll. negligĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Deixar de tenir cura d’algú o d’alguna cosa. Cada dia negligeix més els fills. Havia negligit molt la salut.
  2. No tenir en compte. No hauria de negligir aquest consell.
  3. matemàtiques Ometre un terme, una quantitat, etc., que hom considera negligible.

■ negligir

verb transitiu Deixar de tenir cura d’algú o d’alguna cosa Cada dia negligeix més els fills Havia negligit molt la salut No tenir en compte No hauria de negligir aquest consell matemàtiques Ometre un terme, una quantitat, etc, que hom considera negligible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negoci


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">negoci</title>

Etimologia: del ll. negotium ‘afer, treball, ocupació’, de nec ‘ni’ i otium ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Assumpte, ocupació, afer. No té temps per a divertir-se: sempre està ficat en tants negocis!
    1. [usat sovint irònicament] Assumpte, afer, de què hom obté profit, avantatge. Quin negoci, comprar aquell cotxe que no va!
    2. economia Afer, activitat econòmica, duts a terme amb afany de lucre.
    3. economia Operació de compravenda de béns mobles de la qual hom obté guanys.
    4. bon negoci [usat sovint irònicament] Negoci en què hom hi surt guanyant. Trobo que has fet un bon negoci, de canviar el pis per una casa.
    5. home de negocis economia Subjecte d’un afer lucratiu, persona habitualment dedicada a aquestes activitats.
    6. mal negoci [usat sovint irònicament] Negoci en què hom hi surt perdent. A mi em sembla un mal negoci, aquest càrrec. Mal negoci, si té càncer!
    7. negoci brut dret civil Afer en què algú obra il·legalment o amb manca d’escrúpols; tripijoc.
    8. negoci jurídic dret civil Acte d’autonomia privada pel qual l’atorgant o els atorgants regulen llurs propis interessos i al qual el dret atribueix efectes jurídics determinats.
    9. negoci rodó [usat sovint irònicament] Negoci molt avantatjós, totalment favorable.
  3. per extensió
    1. Guany que hom obté en un negoci. La meitat de les entrades a caixa són negoci.
    2. fer negoci Obtenir guany d’alguna cosa.

■ negoci

masculí Assumpte, ocupació, afer No té temps per a divertir-se sempre està ficat en tants negocis usat sovint irònicament Assumpte, afer, de què hom obté profit, avantatge Quin negoci, comprar aquell cotxe que no va economia Afer, activitat econòmica, duts a terme amb afany de lucre economia Operació de compravenda de béns mobles de la qual hom obté guanys bon negoci usat sovint irònicament Negoci en què hom hi surt guanyant Trobo que has fet un bon negoci, de canviar el pis per una casa home de negocis economia Subjecte d’un afer lucratiu, persona habitualment dedicada a aquestes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociable

■ negociable

adjectiu Que es pot negociar economia Dit de l’efecte, el valor mobiliari o el títol, susceptible de compravenda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">negociació</title>

Partició sil·làbica: ne_go_ci_a_ci_ó
Etimologia: del ll. negotiatio, -ōnis, íd. 1a font: 1395
    femení
    1. Acció de negociar;
    2. l’efecte.
  2. negociació col·lectiva economia En una empresa, establiment de normes sobre regulació de salaris i altres aspectes laborals elaborades per acord entre la part social i empresarial i que superen la forma de contacte individual.

■ negociació

femení Acció de negociar l’efecte negociació collectiva economia En una empresa, establiment de normes sobre regulació de salaris i altres aspectes laborals elaborades per acord entre la part social i empresarial i que superen la forma de contacte individual
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ negociador
| negociadora

■ negociador
| negociadora

adjectiu i masculí i femení Que negocia
Traducció