Es mostren 88939 resultats

■ normalitzable

■ normalitzable

adjectiu Susceptible de normalització
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normalització</title>

Partició sil·làbica: nor_ma_lit_za_ci_ó
Etimologia: de normalitzar
    femení
    1. Acció de normalitzar o de normalitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. economia Estandardització.
  3. matemàtiques Canvi d’escala que fa que una suma o una integral tingui un valor unitat.
  4. metal·lúrgia Tractament tèrmic aplicat a l’acer, que consisteix a escalfar-lo a una temperatura per sobre del punt roent, i seguidament deixar-lo refredar a la temperatura ambient.
  5. organització industrial Determinació i aplicació de normes en les característiques d’un objecte o d’un producte industrial o en la seva elaboració o fabricació.
  6. normalització d’aliments alimentació, indústries alimentàries Simplificació, unificació, tipificació i especificació de qualitat, procediments tecnològics i de condicionament, anàlisi i presentació d’aliments per a facilitar la informació i els intercanvis.
  7. normalització lingüística lingüística Procés sociocultural a través del qual una llengua o varietat s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical (normativització o estandardització) i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat.

■ normalització

femení Acció de normalitzar o de normalitzar-se l’efecte economia Estandardització matemàtiques Canvi d’escala que fa que una suma o una integral tingui un valor unitat metallúrgia Tractament tèrmic aplicat a l’acer, que consisteix a escalfar-lo a una temperatura per sobre del punt roent, i seguidament deixar-lo refredar a la temperatura ambient organització industrial Determinació i aplicació de normes en les característiques d’un objecte o d’un producte industrial o en la seva elaboració o fabricació normalització d’aliments alimentació, indústries alimentàries Simplificació, unificació,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalitzador
| normalitzadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normalitzador</title>

Etimologia: de normalitzar
  1. adjectiu Que normalitza.
  2. normalitzador d’un subconjunt àlgebra Donat un subconjunt S d’un grup G, conjunt Ns format pels elements x del grup que verifiquen la relació xSx-1 = S.
  3. normalitzador d’un element àlgebra Donat un element a d’un grup G, conjunt Na format pels elements x del grup que verifiquen la relació xax-1 = a.

■ normalitzador
| normalitzadora

adjectiu Que normalitza normalitzador d’un subconjunt àlgebra Donat un subconjunt S d’un grup G , conjunt Ns format pels elements x del grup que verifiquen la relació xSx - 1 = S normalitzador d’un element àlgebra Donat un element a d’un grup G , conjunt Na format pels elements x del grup que verifiquen la relació xax - 1 = a
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normalitzar</title>

Etimologia: de normal
    verb
    1. transitiu Fer normal.
    2. pronominal La situació va normalitzant-se.
  2. transitiu
    1. Reduir a una norma. Normalitzar el procés de producció permet obtenir certificacions industrials.
    2. organització industrial Establir, adoptar i aplicar normes, especialment en la producció industrial.

■ normalitzar

verb transitiu Fer normal pronominal La situació va normalitzant-se transitiu Reduir a una norma Normalitzar el procés de producció permet obtenir certificacions industrials organització industrial Establir, adoptar i aplicar normes, especialment en la producció industrial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalment

■ normalment

adverbi D’una manera normal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normand
| normanda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normand</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Normandia (regió de França) o dels normands (poble).
  2. masculí i femení història Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII.
  3. adjectiu arts gràfiques Dit del caràcter tipogràfic, pertanyent a la família del romà modern, caracteritzat per un gran contrast de gruix dels traços gruixuts i dels traços prims.
  4. femení indústria tèxtil Teixit de cotó fet amb lligat de sarja i dibuixos llistats, emprat especialment per a fer camises i pijames i vestits de dona.

■ normand
| normanda

adjectiu i masculí i femení De Normandia regió de França o dels normands poble masculí i femení història Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII adjectiu arts gràfiques Dit del caràcter tipogràfic, pertanyent a la família del romà modern, caracteritzat per un gran contrast de gruix dels traços gruixuts i dels traços prims femení indústria tèxtil Teixit de cotó fet amb lligat de sarja i dibuixos llistats, emprat especialment per a fer camises i pijames i vestits de dona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

normar

normar

verb transitiu matemàtiques Establir una norma intransitiu dret Establir normes jurídiques
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normat
| normada

■ normat
| normada

adjectiu matemàtiques Que té definida una norma
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normatiu
| normativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normatiu</title>

Partició sil·làbica: nor_ma_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. normatus, -a, -um, participi de normare ‘traçar amb escaire’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a una norma o a les normes. El desenvolupament normatiu d’una llei.
    1. adjectiu Que estableix una norma o un conjunt de normes. Diccionari normatiu. Gramàtica normativa.
    2. femení Conjunt de normes que regulen una matèria, una activitat. Una normativa laboral. La normativa literària.
    3. femení lingüística Conjunt de normes lingüístiques explícites provinents d’una autoritat reconeguda i aplicables a una llengua.
  3. ciències normatives filosofia Nom amb què hom designa sovint la lògica, l’ètica i l’estètica.

■ normatiu
| normativa

adjectiu Relatiu o pertanyent a una norma o a les normes El desenvolupament normatiu d’una llei adjectiu Que estableix una norma o un conjunt de normes Diccionari normatiu Gramàtica normativa femení Conjunt de normes que regulen una matèria, una activitat Una normativa laboral La normativa literària femení lingüística Conjunt de normes lingüístiques explícites provinents d’una autoritat reconeguda i aplicables a una llengua ciències normatives filosofia Nom amb què hom designa sovint la lògica, l’ètica i l’estètica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normativitat

■ normativitat

femení Qualitat de normatiu Conjunt de normes
Traducció