Es mostren 88954 resultats

normació

normació

femení dret Acció de normar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normal</title>

Etimologia: del fr. normal, íd., del ll. normalis ‘fet a escaire’, terme només geomètric 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu
    1. Que és conforme a la norma, que no se’n desvia.
    2. per extensió Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural, que és conforme al tipus més freqüent o com d’ordinari. El funcionament normal d’un òrgan. Darrerament no té un aspecte normal.
    3. per extensió Comprensible, lògic, excusable. No t’enfadis amb ell: és normal, que vacil·li.
  2. adjectiu Que serveix de norma.
  3. adjectiu geometria
    1. Perpendicular.
    2. línia normal (o simplement normal) Línia perpendicular a la tangent d’una corba o al pla tangent a una superfície, en el seu punt de contacte.
  4. adjectiu química Dit de la solució que, en 1 000 ml de dissolució, conté un equivalent gram de solut.
  5. condicions normals física Situació d’un sistema sotmès a una pressió de 760 mm de mercuri i a una temperatura de 0°C.
  6. escola normal (o simplement normal) ensenyament Escola destinada a la formació dels mestres d’escola on s’imparteix l’ensenyament normal.

■ normal

adjectiu Que és conforme a la norma, que no se’n desvia per extensió Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural, que és conforme al tipus més freqüent o com d’ordinari El funcionament normal d’un òrgan Darrerament no té un aspecte normal per extensió Comprensible, lògic, excusable No t’enfadis amb ell és normal, que vacilli adjectiu Que serveix de norma adjectiu geometria Perpendicular línia normal o simplement normal Línia perpendicular a la tangent d’una corba o al pla tangent a una superfície, en el seu punt de contacte adjectiu química Dit de la solució que, en 1 000 ml…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalista

■ normalista

masculí i femení Alumne que assisteix a una escola normal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalitat

■ normalitat

femení Qualitat de normal Situació normal Retorn a la normalitat química Nombre d’equivalents gram de solut continguts en 1 000 ml de solució
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalitzable

■ normalitzable

adjectiu Susceptible de normalització
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normalització</title>

Partició sil·làbica: nor_ma_lit_za_ci_ó
Etimologia: de normalitzar
    femení
    1. Acció de normalitzar o de normalitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. economia Estandardització.
  3. matemàtiques Canvi d’escala que fa que una suma o una integral tingui un valor unitat.
  4. metal·lúrgia Tractament tèrmic aplicat a l’acer, que consisteix a escalfar-lo a una temperatura per sobre del punt roent, i seguidament deixar-lo refredar a la temperatura ambient.
  5. organització industrial Determinació i aplicació de normes en les característiques d’un objecte o d’un producte industrial o en la seva elaboració o fabricació.
  6. normalització d’aliments alimentació, indústries alimentàries Simplificació, unificació, tipificació i especificació de qualitat, procediments tecnològics i de condicionament, anàlisi i presentació d’aliments per a facilitar la informació i els intercanvis.
  7. normalització lingüística lingüística Procés sociocultural a través del qual una llengua o varietat s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical (normativització o estandardització) i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat.

■ normalització

femení Acció de normalitzar o de normalitzar-se l’efecte economia Estandardització matemàtiques Canvi d’escala que fa que una suma o una integral tingui un valor unitat metallúrgia Tractament tèrmic aplicat a l’acer, que consisteix a escalfar-lo a una temperatura per sobre del punt roent, i seguidament deixar-lo refredar a la temperatura ambient organització industrial Determinació i aplicació de normes en les característiques d’un objecte o d’un producte industrial o en la seva elaboració o fabricació normalització d’aliments alimentació, indústries alimentàries Simplificació, unificació,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalitzador
| normalitzadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normalitzador</title>

Etimologia: de normalitzar
  1. adjectiu Que normalitza.
  2. normalitzador d’un subconjunt àlgebra Donat un subconjunt S d’un grup G, conjunt Ns format pels elements x del grup que verifiquen la relació xSx-1 = S.
  3. normalitzador d’un element àlgebra Donat un element a d’un grup G, conjunt Na format pels elements x del grup que verifiquen la relació xax-1 = a.

■ normalitzador
| normalitzadora

adjectiu Que normalitza normalitzador d’un subconjunt àlgebra Donat un subconjunt S d’un grup G , conjunt Ns format pels elements x del grup que verifiquen la relació xSx - 1 = S normalitzador d’un element àlgebra Donat un element a d’un grup G , conjunt Na format pels elements x del grup que verifiquen la relació xax - 1 = a
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normalitzar</title>

Etimologia: de normal
    verb
    1. transitiu Fer normal.
    2. pronominal La situació va normalitzant-se.
  2. transitiu
    1. Reduir a una norma. Normalitzar el procés de producció permet obtenir certificacions industrials.
    2. organització industrial Establir, adoptar i aplicar normes, especialment en la producció industrial.

■ normalitzar

verb transitiu Fer normal pronominal La situació va normalitzant-se transitiu Reduir a una norma Normalitzar el procés de producció permet obtenir certificacions industrials organització industrial Establir, adoptar i aplicar normes, especialment en la producció industrial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normalment

■ normalment

adverbi D’una manera normal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ normand
| normanda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">normand</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Normandia (regió de França) o dels normands (poble).
  2. masculí i femení història Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII.
  3. adjectiu arts gràfiques Dit del caràcter tipogràfic, pertanyent a la família del romà modern, caracteritzat per un gran contrast de gruix dels traços gruixuts i dels traços prims.
  4. femení indústria tèxtil Teixit de cotó fet amb lligat de sarja i dibuixos llistats, emprat especialment per a fer camises i pijames i vestits de dona.

■ normand
| normanda

adjectiu i masculí i femení De Normandia regió de França o dels normands poble masculí i femení història Individu d’uns pobles procedents dels països escandinaus que s’estengueren per tot Europa des del segle VIII adjectiu arts gràfiques Dit del caràcter tipogràfic, pertanyent a la família del romà modern, caracteritzat per un gran contrast de gruix dels traços gruixuts i dels traços prims femení indústria tèxtil Teixit de cotó fet amb lligat de sarja i dibuixos llistats, emprat especialment per a fer camises i pijames i vestits de dona
Traducció