Es mostren 88940 resultats

■ nupcial

■ nupcial

adjectiu Relatiu o pertanyent a la celebració del casament, a les noces
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nupcialitat

■ nupcialitat

femení sociologia Nombre proporcional de matrimonis en un temps i en un lloc determinats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ núpcies

■ núpcies

femení plural Noces
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nurag

■ nurag

masculí prehistòria Tipus de monument prehistòric de Sardenya en forma de torre, anàleg al talaiot
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nuràgic
| nuràgica


<title type="display">nuràgic</title>

Etimologia: de nurag
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent als nurags, a l’edat o civilització dels nurags.
  2. civilització nuràgica Cultura o civilització desenvolupada a Sardenya que va aproximadament del 1500 aC a la romanització i que es caracteritza pels nurags.

nuràgic
| nuràgica

adjectiu Relatiu o pertanyent als nurags, a l’edat o civilització dels nurags civilització nuràgica Cultura o civilització desenvolupada a Sardenya que va aproximadament del 1500 aC a la romanització i que es caracteritza pels nurags
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nus</title>

Etimologia: cat. ant. i dial. nuu, nu, ll. nōdus, íd., a través d’una variant *nūdus no prou aclarida; la forma nus fou inicialment el pl. de nu1, esdevingut també sovint nusos per analogia amb altres pl. en -os; d’aquí que nus acabés per ser tingut per un sing.; així també la llengua distingia entre nus subst. i nu2 adj 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordills, cordes i cintes, que generalment s’estreny en estirar llurs caps. Nus teixidor. El nus de la corbata.
    2. fer un nus a la cua (a algú o alguna cosa) figuradament Expressió amb què hom es refereix a una avinentesa, una possibilitat, perduda definitivament. No tornarà pas: ja li pots fer un nus a la cua.
    3. nus gordià història Nus que afermava el jou al timó del carro consagrat a Zeus en el seu temple de Gòrdion, que Alexandre el Gran tallà amb un cop d’espasa.
    4. nus gordià per extensió Dificultat que no pot ésser resolta d’una manera normal.
  2. per extensió Estrenyiment, obstrucció, a la gola que dificulta de respirar, d’empassar-se el menjar, de parlar. A cada mossada se’m feia un nus a la gola.
  3. figuradament Lligam estret que uneix les persones. El nus del matrimoni.
  4. figuradament
    1. Punt de què depèn la solució d’una dificultat, punt principal d’un problema. Aquest és el nus de la qüestió.
    2. nus de l’acció literatura En una obra teatral, en un poema, en una novel·la, etc., part en què els obstacles compliquen l’acció i que precedeix el desenllaç o la catàstrofe.
    3. nus vital de Flourens obsolet Regió del sòl del quart ventricle, en la qual semblen localitzats els centres respiratori i circulatori, la lesió del qual produeix la mort instantània.
    1. Punt on es troben o on concorren diferents línies, nervis, etc., especialment diferents cadenes de muntanyes.
    2. construcció Punt al qual concorren dues o més peces d’una armadura.
    3. electricitat Punt d’un circuit o d’una xarxa on conflueixen més de dos conductors o més de dues branques.
    4. nus de comunicacions Punt on s’encreuen diverses vies de comunicació.
    1. anatomia animal Juntura dels ossos dels dits.
    2. botànica Nivell de la tija, sovint en forma d’engruiximent, on s’insereix una fulla o un verticil foliar.
    3. botànica Concreció dura de la fusta, corresponent a la base de la branca morta inserida en el tronc; grop.
    4. patologia Tumor o induració circumscrita.
    5. nus de l’encèfal anatomia animal Protuberància anular.
    6. nus fals patologia Tumefacció que presenta el cordó umbilical i que és de natura vascular o gelatinosa.
    7. nus varicós patologia Nus constituït per un entortolligament vascular.
    8. nus veritable patologia Nus format pel cordó umbilical, que, en estirar-lo, es pot trencar i produir la mort del fetus.
  7. heràldica
    1. Classe de distintiu, o badge, emprat per les grans famílies angleses, format per cordes entrellaçades d’una determinada manera i al qual hom fermava el nom de la família.
    2. nus gordià Moble en forma de nus, que simbolitza la dificultat.
  8. marina, marítim
    1. Cadascun dels nusos fets, a tall de punts de divisió, a la corda de la corredora de barqueta, la distància entre cada dos de consecutius dels quals equival a 14,5 m.
    2. Distància entre dos nusos consecutius de la corda de la corredora de barqueta, que és el tros de corda amollada en 30 segons per una embarcació que navega a 1 milla per hora.
  9. matemàtiques Corba simple i tancada en S3=ℝ3+∞.
  10. metrologia Unitat marina de velocitat, equivalent a 1 milla per hora.
  11. teoria de nusos matemàtiques Anàlisi matemàtica dels possibles tipus de nusos i dels mètodes per a determinar quan dos nusos són equivalents per deformacions topològiques.

■ nus

masculí Entrellaçament estret de les parts d’un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordills, cordes i cintes, que generalment s’estreny en estirar llurs caps Nus teixidor El nus de la corbata fer un nus a la cua a algú o alguna cosa figuradament Expressió amb què hom es refereix a una avinentesa, una possibilitat, perduda definitivament No tornarà pas ja li pots fer un nus a la cua nus gordià història Nus que afermava el jou al timó del carro consagrat a Zeus en el seu temple de Gòrdion, que Alexandre el Gran tallà amb un cop d’espasa nus gordià per extensió Dificultat que no pot ésser…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nutació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">nutació</title>

Partició sil·làbica: nu_ta_ci_ó
Homòfon: notació
Etimologia: del ll. nutatio, -ōnis ‘oscil·lació, balanceig’, der. de nutare, freqüentatiu de nuĕre ‘fer un senyal amb el cap’
    femení
    1. física En un cos en rotació, moviment harmònic, en general en forma d’el·lipse, que descriu l’eix de gir al voltant de la seva trajectòria mitjana de precessió.
    2. especialment astronomia Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió.
  2. botànica Canvi espontani i rítmic de la posició d’un òrgan vegetal, causat per la creixença desigual alternant dels seus dos costats.
  3. obstetrícia Escurçament del promontori a la símfisi púbica, per rotació del sacre al voltant d’un eix que passa pel segon tubercle conjugat.
  4. patologia Oscil·lació del cap, pròpia del tremolor senil.

■ nutació

femení física En un cos en rotació, moviment harmònic, en general en forma d’ellipse, que descriu l’eix de gir al voltant de la seva trajectòria mitjana de precessió especialment astronomia Petit moviment d’oscillació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió botànica Canvi espontani i rítmic de la posició d’un òrgan vegetal, causat per la creixença desigual alternant dels seus dos costats obstetrícia Escurçament del promontori a la símfisi púbica, per rotació del sacre al voltant d’un eix que passa pel segon tubercle conjugat patologia Oscillació del cap, pròpia del…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

nutant

nutant

adjectiu botànica Penjant
Gran Diccionari de la llengua catalana

nutricèutic
| nutricèutica


<title type="display">nutricèutic</title>

Partició sil·làbica: nu_tri_cèu_tic
adjectiu alimentació, indústries alimentàries Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i al qual hom atribueix un efecte beneficiós per a l’organisme i la capacitat de contribuir en la prevenció d’algunes malalties cròniques.

nutricèutic
| nutricèutica

adjectiu alimentació, indústries alimentàries Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada comprimit, xarop, pólvores, etc i al qual hom atribueix un efecte beneficiós per a l’organisme i la capacitat de contribuir en la prevenció d’algunes malalties cròniques
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ nutrici
| nutrícia

■ nutrici
| nutrícia

adjectiu Que nodreix forat nutrici anatomia animal Obertura que hi ha en els ossos per al pas dels vasos nutricis
Informació complementària
Traducció