Es mostren 88954 resultats

■ obeïdor
| obeïdora

■ obeïdor
| obeïdora

adjectiu Que és d’obeir, que ha d’ésser obeït Una ordre greument injusta no és obeïdora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obeïment

obeïment

masculí antigament Obediència
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obeir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obeir</title>

Partició sil·làbica: o_be_ir
Etimologia: del ll. oboedīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Executar allò que algú mana. Els infants han d’obeir els pares.
    2. Complir una cosa manada. Obeir la llei. Obeir la raó.
    3. per extensió El cavall obeeix el fre.
  2. transitiu Cedir, una cosa, a l’impuls, a l’acció, de quelcom. La nau no obeïa el timó.
  3. intransitiu
    1. Obrar, quelcom, normalment dins el curs habitual de les coses. El ventrell no obeeix.
    2. Esdevenir-se, una cosa, en virtut de tal o tal causa. Això obeeix a lleis molt complicades. El curs del riu obeeix a una orografia molt complexa.

■ obeir

verb transitiu Executar allò que algú mana Els infants han d’obeir els pares Complir una cosa manada Obeir la llei Obeir la raó per extensió El cavall obeeix el fre transitiu Cedir, una cosa, a l’impuls, a l’acció, de quelcom La nau no obeïa el timó intransitiu Obrar, quelcom, normalment dins el curs habitual de les coses El ventrell no obeeix Esdevenir-se, una cosa, en virtut de tal o tal causa Això obeeix a lleis molt complicades El curs del riu obeeix a una orografia molt complexa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

obèlia


<title type="display">obèlia</title>

Partició sil·làbica: o_bè_li_a
femení zoologia Gènere d’hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, del subordre dels caliptoblasts (Obelia sp), que habiten en colònies en forma d’arbret i les meduses que se’n desprenen tenen l’ombrel·la aplatada i amb tentacles curts.

obèlia

femení zoologia Gènere d’hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus, del subordre dels caliptoblasts Obelia sp , que habiten en colònies en forma d’arbret i les meduses que se’n desprenen tenen l’ombrella aplatada i amb tentacles curts
Gran Diccionari de la llengua catalana

obèlion


<title type="display">obèlion</title>

Partició sil·làbica: o_bè_li_on
masculí antropologia física Punt craniomètric de la sutura sagital, en la intersecció amb la línia transversal que uneix els dos forats parietals.

obèlion

masculí antropologia física Punt craniomètric de la sutura sagital, en la intersecció amb la línia transversal que uneix els dos forats parietals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obelisc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obelisc</title>

Etimologia: del ll. obeliscus, i aquest, del gr. obelískos, íd., dimin. de obelós ‘ast de rostir’ 1a font: 1803, DEst.
masculí art i història Monument religiós i reial, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic.

■ obelisc

masculí art i història Monument religiós i reial, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obenc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obenc</title>

Etimologia: del fr. ant. hobent o hobenc, i aquest, de l’escandinau ant. höfudbendur, pl. de höfudbenda, íd., comp. de höfud ‘cap’ i benda ‘corda’ 1a font: 1839, DLab.
masculí construcció naval Cadascun dels caps, filferros o, modernament, cables d’acer que, fixats a la part superior d’un pal mascle i a la murada o, antigament, a una cofa, fan que el pal pugui suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret.

■ obenc

masculí construcció naval Cadascun dels caps, filferros o, modernament, cables d’acer que, fixats a la part superior d’un pal mascle i a la murada o, antigament, a una cofa, fan que el pal pugui suportar els esforços laterals a què és sotmès i resti dret
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obencadura

■ obencadura

femení construcció naval Conjunt dels obencs d’un pal o d’una embarcació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obenquell

■ obenquell

masculí construcció naval Cadascun dels caps o dels cables d’acer que fixen un masteler
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ obert
| oberta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obert</title>

Etimologia: de obrir 1a font: 1296
    adjectiu
    1. Que ha sofert obertura.
    2. Que permet el pas.
    3. Ample, espaiós. Espai obert. A camp obert.
    4. Sense protecció, sense defenses, sense muralles. Ciutat oberta.
    5. Dit d’un grup, una assemblea, etc., en què no hi ha limitació de participació.
    6. En comunicació directa amb l’aire exterior. Un pati obert. A cel obert.
    7. Accessible, utilitzable, lliure. Carretera oberta al trànsit. Exposició oberta al públic.
    8. usat absolutament En una botiga, una oficina, etc., indicació que hom està en disposició d’atendre el públic.
    9. electricitat Dit del circuit o de l’element de circuit que presenta discontinuïtat i, per tant, no permet el pas del corrent elèctric.
    10. fonètica, fonologia Dit del fonema que es realitza, articulatòriament, mitjançant una separació intermaxil·lar o linguopalatal relativament gran respecte a altres fonemes considerats neutres o tancats.
    11. heràldica Dit del castell, la torre o el palau per les obertures (portes i finestres) del qual es veu el camper o l’esmalt de la peça que està carregant.
    12. heràldica Dit de la magrana amb un tall vertical mostrant els grans.
    13. heràldica Dit de les ales d’un ocell quan estan separades del cos.
    14. topologia En un espai mètric E, dit del conjunt C tal, que donat un punt qualsevol a de C existeix una distància d tal, que tots els punts de E situats a una distància del punt a inferior a d pertanyen al conjunt C.
    15. en obert telecomunicacions i tecnologia Dit de la transmissió d’informació que no està codificada i a la qual pot accedir qualsevol usuari per mitjà d’un sistema de telecomunicacions.Retransmissió en directe i en obert. Diccionari en línia i en obert..
  2. figuradament
    1. Manifest, declarat, descobert. Entre ells hi havia una guerra oberta.
    2. Ample, no estricte. Una moral oberta.
    3. Receptiu, no excloent. Un esperit obert. És d’idees obertes.
    4. Comunicatiu, franc. Un caràcter obert. Una gent molt oberta.

■ obert
| oberta

adjectiu Que ha sofert obertura Que permet el pas Ample, espaiós Espai obert A camp obert Sense protecció, sense defenses, sense muralles Ciutat oberta Dit d’un grup, una assemblea, etc, en què no hi ha limitació de participació En comunicació directa amb l’aire exterior Un pati obert A cel obert Accessible, utilitzable, lliure Carretera oberta al trànsit Exposició oberta al públic usat absolutament En una botiga, una oficina, etc, indicació que hom està en disposició d’atendre el públic electricitat Dit del circuit o de l’element de circuit que presenta discontinuïtat i, per tant, no permet…
Informació complementària
Traducció