Es mostren 88940 resultats

obligatori
| obligatòria

obligatori
| obligatòria

obligatòriament

obligatòriament

obligatorietat

obligatorietat

obliquament

obliquament

Informació complementària

obliquangle

obliquangle

obliquar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obliquar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. obliquare, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb
  1. intransitiu Desviar-se de la perpendicular.
  2. intransitiu especialment Canviar la direcció de la marxa girant uns 45 graus a la dreta o a l’esquerra de la direcció primitiva.
  3. transitiu Fer oblic, donar a una cosa una direcció obliqua amb relació a una altra. Fer una guerxada i obliquar la mirada són una mateixa cosa.

obliquar

obliqüitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obliqüitat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: o_bli_qüi_tat
Etimologia: del ll. obliquĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení geometria
  1. Qualitat d’oblic.
  2. Desviació major o menor de la perpendicularitat o del paral·lelisme.
  3. obliqüitat de l’eclíptica astronomia Angle que determinen el pla de l’eclíptica i el pla de l’equador celeste.

obliqüitat

oblit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">oblit</title>

Accessory
Etimologia: del ll. oblītus, -a, -um, participi de oblivisci ‘oblidar’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Acció d’oblidar;
    2. l’efecte. Caure una cosa en oblit. Posar en oblit una cosa. Jaure, una cosa, en oblit. Deixar una cosa en oblit. Treure, sostreure, una cosa de l’oblit.
  1. psicologia Pèrdua temporal o permanent de la capacitat de recordar, reconèixer o actuar amb relació al que ha estat après.

oblit

obliteració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">obliteració</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ob_li_te_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. oblitteratio, -ōnis, íd.
Body
    femení
    1. Acció d’obliterar;
    2. l’efecte.
  1. correus
    1. Acció d’obliterar els timbres de les cartes.
    2. Empremta, dibuix, etc., estampats amb un obliterador.
    1. patologia Desaparició de la llum d’un conducte orgànic per obstrucció o compressió de les parets.
    2. cirurgia Extirpació quirúrgica de tot un òrgan o d’una part danyada.

obliteració

obliterador
| obliteradora

obliterador
| obliteradora

Informació complementària
Traducció